Legislació aplicable

Atesos els grans canvis en els mitjans de comunicació i en especial d'Internet com a vehicle de transmissió i intercanvi de qualsevol tipus d'informació així com a mitjà a través del qual s'efectua la compravenda de qualsevol tipus de productes, ha calgut establir un marc legislatiu tant europeu com nacional on s'arrepleguen els requisits per a la venda a distància de medicaments, en què se n'han tingut en compte les especials característiques i les possibles repercussions d'este tipus de venda en la salut dels ciutadans.

Ja l'any 2006, la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, en l'article 2, va limitar la venda a través de mitjans telemàtics als medicaments no subjectes a prescripció mèdica i va deixar pendent el desenrotllament dels detalls d'esta modalitat de venda

Posteriorment, la Directiva 2011/62/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2011, que modifica la Directiva 2001/83/CE, per la qual s'establix un codi comunitari sobre medicaments d'ús humà, quant a la prevenció de l'entrada de medicaments falsificats en la cadena de subministrament legal, va regular a nivell europeu els requisits per a este tipus de vendes a distància incloent la creació d'un logotip comú recognoscible en tota la Unió Europea, que permeta identificar l'Estat Membre en què està establida la persona que oferix medicaments per venda a distància al públic d'una manera legal. Estos requisits s'han transposat a la normativa espanyola per mitjà de el Reial Decret 870/2013, de 8 de novembre, pel qual es regula la venda a distància al públic, a través de llocs web, de medicaments d'ús humà no subjectes a prescripció mèdica

Finalment en 2014, es va regular el mencionat logotip comú per mitjà del Reglament d'execució (EU) núm. 699/2014, de la Comissió, de 24 de juny de 2014, on es definixen els criteris tècnics, electrònics i criptogràfics als efectes de la verificació de l'autenticitat del logotip comú, i, en conseqüència, de verificació de l'autenticitat de la farmàcia que disposa del logotip esmentat.

La normativa perseguix un doble objectiu:

  • Proporcionar un marc legal perquè la venda de medicaments d'ús humà elaborats industrialment no subjectes a prescripció mèdica a través d'Internet, es realitze amb les necessàries garanties sanitàries
  • Permetre als ciutadans identificar fàcilment els llocs web que venen legalment medicaments no subjectes a prescripció mèdica i distingir-los d'aquells que els venen il·legalment

No obstant això, la normativa europea permet als Estats membres l'establiment de requisits nacionals particulars per a la venda a distància, el que suposa algunes diferències entre uns estats i altres.

Aspectes destacats

Finalment cal destacar els següents aspectes, inclosos en la normativa citada, per a la venda a distància de medicaments no subjectes a prescripció mèdica a ciutadans a Espanya

  • Només està permesa la venda de medicaments no subjectes a prescripció mèdica.
  • La venda de medicaments no subjectes a prescripció mèdica a través d'Internet únicament la poden realitzar farmàcies obertes al públic, legalment autoritzades i que figuren en el llistat publicat per l'autoritat competent.
  • La venda ha de ser directa des de la farmàcia, amb intervenció d'un farmacèutic responsable de la dispensació i sense intermediaris. L'actuació professional del farmacèutic és requisit inexcusable per a la dispensació al públic de medicaments també a través de llocs web.
  • No es podran realitzar regals, premis, obsequis, concursos, bonificacions, com a mitjans vinculats a la promoció o venda al públic de medicaments per mitjà de llocs web.
  • Les comandes es realitzaran directament des de l'oficina de farmàcia, a través del lloc web habilitat a este efecte per esta. A més, per a ser vàlid la comanda haurà d'incloure les següents dades del comprador: nom, cognoms, telèfon, correu electrònic i adreça postal.
  • El farmacèutic podrà valorar la pertinència o no de la dispensació, especialment davant de sol·licituds de quantitats que excedisquen les emprades en els tractaments habituals, peticions freqüents o reiterades, que indiquen la possibilitat que es realitze un mal ús o abús dels medicaments objecte de venda.
  • El transport dels medicaments des de la farmàcia dispensadora fins al domicili indicat per l'usuari serà responsabilitat de la farmàcia.
  • La farmàcia podrà acceptar devolucions només en els casos en què s'haja subministrat el medicament per error, no es corresponguen amb la comanda o hagen sigut danyats durant el transport. Els medicaments tornats aniran sempre destinats a la seua destrucció.

Quan el comprador es trobe en un altre estat membre, la venda a distància per mitjà de llocs web haurà de realitzar-se d'acord amb els requisits establits en la normativa nacional, així com els exigibles en el país de destinació, tant respecte als medicaments, incloent-hi etiquetatge i prospecte i classificació, com a les condicions de la seua dispensació.