Seguretat en l'ús de medicaments

Basant-se en la definició d'Ús Racional del Medicament (OMS – Nairobi 1985) com a "Condició en què el pacient reba la medicació apropiada a la seua necessitat clínica, en les dosis corresponents amb els seus requeriments individuals, per un període adequat de temps i al menor cost per a ell i la seua comunitat", assegurar la seguretat dels pacients involucra l'establiment de sistemes operatius i processos que minimitzen la probabilitat d'errors i maximitzen la probabilitat d'interceptar-los quan ocórreguen.

Utilitats electròniques

Gestor SEGUFAR. Alertes farmacoterapèutiques on line

Dins d'un d'estos sistemes operatius, en concret del mòdul de prescripció (MPRE) tenim tot un ventall d'alertes d'ajuda a la prescripció que es nodrixen de diferents bases de dades, i té en compte tant la situació clínica del pacient, així com alertes relacionades amb els medicaments.

 

Esta línia de bases de dades dedicades a la seguretat en la prescripció farmacològica es coneix com SEGUFAR.

 

Dins de SEGUFAR destaquen les següents bases de dades, i la principal font d'informació són les Fitxes Tècniques de l'AEMPS:

 

  • Característiques dels fàrmacs: inclou informació per principi actiu. Emmagatzema característiques funcionals de cada fàrmac i es traduïx en les següents alertes en el mòdul de prescripció: seguretat en l'embaràs, lactància, conducció, modificació de la pauta en insuficiència renal/hepàtica, monitorització de nivells plàsmics, controls analítics d'efectes secundaris.
  •  
  • Contraindicacions: es nodrix d'una base de dades pròpies, en la qual es classifiquen les contraindicacions de cada principi actiu com a relatives i absolutes, codificant-se a través de CIE-9MC. En l'alerta corresponent es relacionen els diagnòstics del pacient amb els diagnòstics per als quals un fàrmac està contraindicat.
  •  
  • Duplicitat terapèutica: alberga una sèrie de regles que es definixen basant-se en els mecanismes d'acció para cada un dels subgrups terapèutics ATC amb l'objectiu de determinar aquelles combinacions de fàrmacs que no seria adequat administrar conjuntament i avisar en conseqüència el facultatiu en el moment de la prescripció.
  •  
  • Interaccions farmacològiques: conté més de 40.000 registres d'interaccions farmacològiques, i la principal font d'informació és la base de dades Stockley. L'alerta no sols informa el facultatiu de la interacció farmacològica, sinó que a més proporciona tota la informació rellevant sobre esta.
  •  
  • Al•lèrgies medicamentoses: base de dades amb registres d'al•lèrgies a nivell de classe, grup químic i principi actiu, i amb informació addicional sobre característiques, quadro clínic, mètodes de diagnòstic i referències bibliogràfiques de cada una d'elles. Registrant en el sistema d'informació ambulatòria (SIA) si el pacient té una al•lèrgia medicamentosa, actua una alerta en el mòdul de prescripció avisant al facultatiu.
  •  
  • Esdeveniments adversos: el sistema d'informació ambulatòria (SIA) permet registrar/notificar els esdeveniments adversos, disposa d'una alerta relacionada també amb la situació clínica pròpia del pacient, que actua en el mòdul de prescripció alertant el facultatiu si el pacient té o ha tingut alguna reacció adversa relacionada amb el tractament que està prescrivint.
  •  
  • Qualitat Prescripció: inclou correlacions diagnòstic - tractament adequades per a establir un tractament determinat. Els diagnòstics es codifiquen amb  CIE-9MC i els tractaments es registren en funció de la classificació ATC. El sistema avisa el facultatiu si el tractament i el diagnòstic seleccionats no es correlacionen, i proporciona les opcions per a establir-lo adequadament, millorant així la qualitat en el procés de prescripció assistida.
  •  
  • Presentacions farmacèutiques: dins d'esta base de dades es registra, entre altres dades, la informació relativa als tractaments habituals recomanats, de manera que actuen una sèrie d'alertes en el moment de la prescripció
  •  
  •      Cost Tractament Dia Habitual: mostra el sobrecost del tractament que es prescriu en funció de la relació existent entre la dosi diària habitual i la DDD.
  •  
  •      Dosi infraterapèutica: Avisa si la dosi que s'està prescrivint és una dosi infraterapèutica.
  •  
  •      Dosi límit: mostra si la dosi que es prescriu supera la dosi màxima diària recomanada
  •  
  •      Dosi tòxica: avisa si la dosi que es prescriu supera la dosi tòxica definida per a eixe tractament.
  •  
  •     Escalat temporal: mostra al facultatiu si es prescriu fora del rang de duració establit per a un tractament determinat, en funció o no d'un diagnòstic concret.