Conselleria de Sanitat

La petjada de carboni dels centres sanitaris va lligada en gran manera al consum energètic necessari per a climatitzar i mantindre una il·luminació adequada en els edificis. Per tant, és important minimitzar el consum mitjançant actuacions que milloren l’eficiència energètica com la millora de l’aïllament, els sistemes de control de climatització centralitzats o els sistemes de recuperació energètica. No obstant això, també és necessari el compromís individual dels treballadors per a mantindre la consigna de temperatura i evitar que es mantinguen llums o instruments encesos de manera innecessària.

Des de gener de 2010, la Comissió Europea promou experiències de bones pràctiques sobre CPE per a il·lustrar com les autoritats públiques d’Europa han “ecologitzat” amb èxit un procés de licitació o contractació pública. Entre estes s’inclouen l’ús del càlcul del cost del cicle de vida (CCV), els principis de l’economia circular i els enfocaments que fomenten la innovació sostenible, entre altres. Estos casos de bones pràctiques també oferixen algunes “lliçons apreses” per als qui desitgen reproduir les experiències. També s’han publicat documents amb exemples i bones pràctiques, que estan disponibles en la pàgina web de la Comissió Europea.

Hi ha factors que poden afavorir els hàbits de transport més sostenibles de tots com són l’existència d’un transport públic adequat, facilitats d’aparcament per a mitjans de transport individual més sostenible, informació i conscienciació sobre les emissions de GEH generades en comparació per cada tipus de mitjà de transport.

Iniciatives per a facilitar l’ús de vehicle compartit entre treballadors i un ús més freqüent de la telemedicina per a evitar desplaçaments poden ajudar a reduir les emissions per transport i, en conseqüència, a millorar la qualitat de l’aire en els nostres municipis.

Segons l’OMS, s’estima que el 85 % dels residus són assimilables a urbans (no perillosos), mentres que el 15 % restant es considera material perillós que pot ser infecciós, tòxic o radioactiu.

A causa de la grandària del sistema sanitari és necessari minimitzar tots els tipus de residus, per això s’ha de tendir a reduir amb el model d’economia circular en el qual es reduïx l’ús de noves matèries primeres i es procura reutilitzar o reciclar els materials que són rebutjats.

L’activitat sanitària també pot influir en la conservació dels recursos naturals a través del consum d’aigua corrent i de paper. L’escassetat d’aigua és un problema que es manifesta en temps de sequera per limitacions en el de recursos hídrics, però que també pot afectar en certa manera la qualitat de l’aigua potable. Esta escassetat s’agreujarà, amb tota seguretat, en els pròxims anys a causa de l’avanç del calfament global i els seus efectes sobre el clima de la zona mediterrània en particular.

D’altra banda, el consum de paper implica el consum d’energia necessari per a produir-lo i per a transportar-lo i, a més, la tala d’arbres corresponent. Si en lloc de comprar paper de polpa verge s’usa paper reciclat, els beneficis són notables, com es pot observar en la imatge que compara els recursos necessaris per al consum de 5 milions de fulls A4.

En el context europeu, s’han trobat residus de productes farmacèutics en aigües superficials i subterrànies, sòls i teixits animals en tota la Unió, en concentracions que varien en funció del producte i el tipus i la proximitat de les fonts. 
A més de residus sòlids, els propel·lents dels inhaladors i els gasos utilitzats com a anestèsics contribuïxen a l’emissió directa de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) de gran potencial GWP. Això significa que 1 kg d’alguns d’estos gasos contribuïx al calfament global com centenars de quilos de CO₂. Un sol inhalador per a asma emet GEH equivalents als d’un cotxe que recorre la distància de València-Madrid.
S’ha de promoure l’ús de les alternatives més respectuoses amb el medi ambient per a reduir l’impacte del sector salut, com per exemple, els inhaladors de pols seca. 

La Conselleria de Sanitat compta amb un equip de més de 70.000 treballadors distribuïts per tota la geografia valenciana i ocupats en diferents tasques: atenció primària, hospitalària, administrativa, manteniment, etc.

Les bones pràctiques recomanades i la resta d’informació contrastada sobre sostenibilitat ha de fluir de manera eficaç per tota l’organització.