Menú izquierdo
Destaquem
Salut Publica
Visualització del menú
Destaquem
Salut Publica
Visualització del menú
SÍFILIS CONGÈNITA
VIGILÀNCIA DE LA MALALTIA
DEFINICIÓ CLÍNICA DE CAS
En la sífilis congènita es distingixen dos estadis:
- Sífilis congènita precoç: aparició de símptomes durant els dos primers anys d'edat. En l'actualitat este quadre és rar. Els casos greus es manifesten clínicament en el moment del part. Pot manifestar-se com a coriza sifilítica, erupcions cutànies (pèmfig sifilític), hepatoesplenomegàlia acompanyada d'icterícia, pseudoparàlisi de Parrot, anèmia i edema generalitzat.
- Sífilis congènita tardana: transcorreguts dos anys de vida es desenrotlla una simptomatologia diversa. Apareixen els estigmes sifilítics com ara: queratitis intersticial (el més freqüent i més greu), sordera (afectació VIII parell cranial), tèbia en sabre, protuberància frontal, dents de Hutchinson, nas de sella, sinovitis de genolls (articulacions de Clutton) i ràgade periorificial.
CRITERI DIAGNÒSTIC DE LABORATORI
- Demostració de l'agent causal per microscòpia de camp fosc o per immunofluorescència directa en mostres de lesions, placenta o cordó umbilical,
o
- Detecció d'IgM específica de Treponema pallidum (FTA-abs, EIA) junt amb una prova no treponèmica (VDRL, RPR) positiva en el sèrum del xiquet.
CLASSIFICACIÓ DE CAS
- Cas sospitós: no és procedent.
- Cas probable: lactant o xiquet menor de 2 anys, que satisfà els criteris clínics i presenta almenys un dels següents:
- Una relació epidemiològica.
- Criteris de laboratori de cas probable.
- Cas confirmat: xiquet menor de 2 anys, que satisfà els criteris analítics de confirmació de cas.