SÍFILIS CONGÈNITA

VIGILÀNCIA DE LA MALALTIA

DEFINICIÓ CLÍNICA DE CAS

En la sífilis congènita es distingixen dos estadis:

  • Sífilis congènita precoç: aparició de símptomes durant els dos primers anys d'edat. En l'actualitat este quadre és rar. Els casos greus es manifesten clínicament en el moment del part. Pot manifestar-se com a coriza sifilítica, erupcions cutànies (pèmfig sifilític), hepatoesplenomegàlia acompanyada d'icterícia, pseudoparàlisi de Parrot, anèmia i edema generalitzat.
  • Sífilis congènita tardana: transcorreguts dos anys de vida es desenrotlla una simptomatologia diversa. Apareixen els estigmes sifilítics com ara: queratitis intersticial (el més freqüent i més greu), sordera (afectació VIII parell cranial), tèbia en sabre, protuberància frontal, dents de Hutchinson, nas de sella, sinovitis de genolls (articulacions de Clutton) i ràgade periorificial.

CRITERI DIAGNÒSTIC DE LABORATORI

  • Demostració de l'agent causal per microscòpia de camp fosc o per immunofluorescència directa en mostres de lesions, placenta o cordó umbilical,

o

  • Detecció d'IgM específica de Treponema pallidum (FTA-abs, EIA) junt amb una prova no treponèmica (VDRL, RPR) positiva en el sèrum del xiquet.

CLASSIFICACIÓ DE CAS

  • Cas sospitós: no és procedent.
  • Cas probable: lactant o xiquet menor de 2 anys, que satisfà els criteris clínics i presenta almenys un dels següents:
    • Una relació epidemiològica.
    • Criteris de laboratori de cas probable.
  • Cas confirmat: xiquet menor de 2 anys, que satisfà els criteris analítics de confirmació de cas.