Menú izquierdo

Destaquem

Àrees

Salut Publica

Visualització del menú

PALLOLA

VIGILÀNCIA DE LA MALALTIA

OBJECTIUS

La vigilància epidemiològica constituïx un pilar fonamental dins de les estratègies a desenrotllar en el programa d'eliminació de la pallola.

El sistema de vigilància ha de complir dos funcions fonamentals:

  • La detecció ràpida de la circulació del virus en la població, la qual cosa implica:
    • La notificació urgent de tots els casos sospitosos.
    • La seua confirmació per mitjà de proves de laboratori i investigació del cas.
    • La detecció ràpida dels brots determinant els factors de risc perquè la transmissió ocórrega i l'adopció de mesures necessàries per al seu control.
  • L'anàlisi detallada de les dades de vigilància incloent-hi antecedents de morbiditat, cobertura de vacunació i població susceptible, com a base per a l'avaluació del funcionament del programa d'eliminació i modificació de les estratègies definides si es considerara oportú.

DIAGNÒSTIC DE LABORATORI

En el programa d'eliminació de la pallola, el laboratori complix un paper fonamental en la vigilància de la malaltia. D'una banda, realitza la confirmació serològica dels casos sospitosos i, d'una altra banda, establix les característiques genètiques dels virus aïllats.

Per a això s'ha organitzat una xarxa de laboratoris estructurats en dos nivells, els laboratoris de nivell I s'encarregaren de realitzar el diagnòstic serològic dels casos sospitosos i el laboratori de nivell II on es realitzara l'aïllament del virus. En l'annex 8 estan reflectits els laboratoris que formen part d'esta xarxa, així com les àrees de salut que té com a referència cada laboratori.

DIAGNÒSTIC SEROLÒGIC

A mesura que la incidència de la pallola descendix en una comunitat, el valor predictiu del diagnòstic clínic comença a ser pobre, especialment en xiquets majors i quan es tracta de malaltia esporàdica, per això i en una situació d'eliminació de la malaltia com la nostra, és indispensable la confirmació de laboratori de tots els casos sospitosos. La confirmació es pot realitzar per:

Detecció d'anticossos específics IgM per mitjà d'enzimoimmunoanàlisi: és la tècnica més recomanada per al diagnòstic de rutina ja que els Ac. IgM són els primers a aparéixer, i es detecta poc després del començament de l'exantema per mitjà d'una sola presa de sang. La tècnica és relativament ràpida i fàcil de realitzar i té una sensibilitat i especificitat acceptables (sensibilitat del 86% i una especificitat del 81%, encara que estes varien segons la casa comercial que s'utilitze).

També els resultats de sensibilitat i especificitat varien en funció del moment en què s'arrepleguen les mostres. Segons els assajos realitzats pel CDC, quan la mostra s'arreplega dins de les 72 hores següents al començament de l'exantema la sensibilitat esta pròxima al 80%, entre els 4 i 14 dies, pròxima al 100%, si s'arreplega en les 4 setmanes posteriors, sobre el 94% i per damunt de les 6 setmanes la sensibilitat baixa al 64%.

CONCEPTES I DEFINICIONS

DEFINICIÓ CLÍNICA: malaltia caracteritzada per les troballes clíniques següents: Exantema maculopapular generalitzat de duració igual o superior a tres dies, amb febra igual o superior a 38 ºC i tos o coriza o conjuntivitis.

CAS SOSPITÓS: tot cas que cursa amb exantema maculopapular, febra alta i algun dels símptomes següents: tos, coriza o conjuntivitis.

CAS CONFIRMAT:

  • Per laboratori: si l'estudi serològic detecta presència d'Ac específics IgM o es produïx seroconversió (augment, com a mínim, de quatre vegades, en el títol d'Ac IgG en dos mostres consecutives, arreplegades en fase aguda i convalescent de la malaltia), o es realitza aïllament del virus en cultiu o detecció d'algun dels seus components, amb independència que complisca o no la definició clínica de cas.
  • Per vincle epidemiològic: si complix la definició clínica de cas, no es disposa de mostres per a la confirmació per laboratori i es comprova que hi ha vincle epidemiològic amb un altre cas confirmat per laboratori o amb un altre cas sospitós en situació epidèmica.
  • Cas compatible o confirmat clínicament: si complix els criteris clínics de definició de cas, no es disposa de mostres per a la confirmació per laboratori, o estes es van arreplegar fora de temps, i no s'ha pogut establir vincle epidemiològic amb un altre cas confirmat per laboratori o amb un altre cas sospitós en situació epidèmica. Estos casos representen un fracàs del sistema de vigilància al no poder-se confirmar ni descartar la infecció pel virus de la pallola.
  • Cas descartat: cas sospitós en què després de realitzar la investigació de laboratori els resultats han sigut negatius.

CLASSIFICACIÓ SEGONS L'ORIGEN DEL CAS

  • Cas autòcton: tot cas confirmat en el qual es considera que l'exposició ocorre en el territori de la Comunitat Valenciana.
  • Cas extracomunitari: tot cas confirmat l'exantema del qual s'inicia en un període igual o menor de 18 dies de l'arribada d'una altra Comunitat Autònoma, sempre que s'assegure que no està vinculat epidemiològicament a un cas autòcton.
  • Cas importat: tot cas confirmat l'exantema del qual s'inicia en un període igual o menor de 18 dies de l'arribada d'un altre país, sempre que s'assegure que no esta vinculat epidemiològicament a un cas autòcton. Estes definicions maximitzen la detecció de la importació podent classificar casos com a importats quan la infecció s'ha produït localment.
  • Cas aïllat: tot cas en què després de la seua investigació no s'ha pogut establir un vincle epidemiològic amb un altre cas.

DEFINICIÓ DE BROT

  • Als efectes d'investigació: es considera brot l'aparició d'un cas confirmat.
  • Als efectes de notificació: es considera brot quan apareixen dos o més casos relacionats en l'espai i en el temps. Es consideren casos relacionats quan hi haja hagut oportunitat d'exposició i el temps transcorregut entre l'inici de l'exantema del primer i segon cas siga de 21 dies o menys.
     

PLA D'ELIMINACIÓ DEL XARAMPIÓ