Menú izquierdo

Destaquem

Àrees

Salut Publica

Visualització del menú

RUBÈOLA CONGÈNITA

VIGILÀNCIA DE LA MALALTIA

Els supòsits següents poden servir al metge per a sospitar d'un cas de síndrome de rubèola congènita:

  • Malaltia materna: sospita clínica d'infecció per rubèola.
  • Malaltia del xiquet: quan presente clínica compatible amb síndrome de rubèola congènita (vegei la definició de cas) o un o més dels signes oculars següents: pupil·les blanques, disminució de la visió, nistagme; estrabisme; globus ocular xicotet o gran.

DEFINICIÓ CLÍNICA DE CAS DE SRC

Detecció de 2 de les manifestacions de la secció A o una de la secció A i una altra de la secció B en un xiquet menor d'1 any d'edat:

Secció A:

  • Cataractes i/o glaucoma congènit.
  • Malaltia congènita cardíaca.
  • Deteriorament auditiu.
  • Retinopatia pigmentària.

Secció B:

  • Púrpura.
  • Esplenomegàlia.
  • Microencefalopatia.
  • Retard mental.
  • Meningoencefalitis.
  • Osteopatia (malaltia òssia radiolúcida).
  • Icterícia que es presenta en les primeres 24 hores després del naixement.

CRITERIS DE CONFIRMACIÓ DE CAS

  • Detecció d'anticossos IgM específics en serologia.
  • Elevació significativa del títol d'anticossos IgG específics o seroconversió en parella de sèrums.
  • Aïllament o PCR en mostres clíniques (exsudat nasofaringi, orina, sèrum, etc.).

CLASSIFICACIÓ DEFINITIVA DE CAS

  • SRC confirmat clínicament: complix els criteris de definició clínica de cas sense realització del diagnòstic per laboratori.
  • SRC confirmat per laboratori: complix els criteris de confirmació per laboratori junt amb els criteris de definició clínica de cas.