L’oci saludable és part important d’un comportament de salut equilibrat i satisfactori, relacionat amb el desenrotllament personal i de la comunitat, i amb gran potencial per a la promoció de la salut. Involucrar-se en activitats recreatives que promoguen la salut física, mental i emocional pot tindre nombrosos beneficis. Ajuda a reduir l’estrés, millorar l’estat d’ànim, augmentar l’energia i la vitalitat, enfortir les relacions interpersonals i promoure un sentit de benestar general. És important trobar un equilibri entre el treball i el temps lliure, i dedicar temps a activitats que ens nodrisquen i ens facen sentir bé.
De manera particular, és rellevant anomenar l’oci per a la joventut. A més del que s’ha esmentat, facilita, particularment, la socialització a través d’espais culturals i artístics augmenta la cohesió social i la creació de xarxes. Brinda un ventall d’oportunitats per a la participació que poden provindre de múltiples institucions, programes i sectors. Es tracta d’un àmbit de responsabilitat dels sistemes públics encarregats de proveir servicis i oportunitats per a la gent jove. El temps d’oci té un gran potencial per a la promoció de la salut i el coneixement de les entitats locals sobre la seua joventut, les seues necessitats, interessos i motivacions, les erigix en un escenari privilegiat per al foment de la participació en programes d’oci alternatiu que fomenten un estil de vida saludable, prevenen conductes de risc i incrementen la participació juvenil en la comunitat.
Tot oci saludable, a més de millorar la salut directament, desplaça els comportaments no saludables, tal com pot ocórrer amb les addiccions (tant a substàncies com sense substàncies), el sedentarisme, la inactivitat física, el temps en pantalles, el malestar emocional, la soledat no desitjada, l’excés de pes i obesitat, etc.
El 25,9 % de la població valenciana entre 15 a 69 anys no complix les recomanacions de l’OMS quant a activitat física, i és pitjor en dones. Si es considera el temps d’oci, 1 de cada 3 persones ≥ 15 anys són inactives (les dones en un 35,5 % enfront del 29,8 % dels hòmens). En menors de 15 anys estes diferències són majors; són del 24,4 % per a elles i del 13,5 % per a ells. La major diferència entre sexes es presenta en l’adolescència. A més, hi ha un nivell més baix d’activitat física amb nivells inferiors d’educació i en classes socials més desfavorides.
L’indicador d’hores dedicades a l’ús de pantalles en temps d’oci en població infantil se sol associar a inactivitat física i, conseqüentment, té un impacte negatiu en la salut.
Segons l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana de 2022, el 34,4 % de la població de 3-14 anys de la Comunitat Valenciana va estar 1 hora o més al dia davant d’una pantalla en el seu temps d’oci entre setmana, i eixe temps va ascendir al 71,8 % el cap de setmana. A més, s’afig a l’impacte que tenen les noves tecnologies en l’assetjament, que afecta en un grau més alt les persones de 15-24 anys, i especialment les dones (el 29,2 % referix haver-ne patit de manera molt habitual o freqüent).
D’altra banda, la salut mental presenta una evolució negativa, que afecta especialment les persones més jóvens, que s’han convertit en el col·lectiu més vulnerable. A la Comunitat Valenciana, 2 de cada 5 persones adultes està en risc de mala salut mental, més freqüent en dones. A este factor s’afig que el 3,5 % de la població declara sentir-se sola.
Un 28,7 % de la població participa en activitats d’entitats associatives de naturalesa diversa. L’associacionisme és major en les persones més jóvens (33,9 % en el grup de 15-24 anys) i en aquelles amb major nivell educatiu (35,4 % en la població amb estudis universitaris).
Una comunitat cohesionada, participativa i resilient contribuïx al benestar de les persones que en formen part. No obstant això, les persones més jóvens (15-24 anys) senten en menor mesura que formen part de la comunitat (85 %).
L’excés de pes (que inclou tant sobrepés com obesitat) en la nostra comunitat afecta el 30 % de la població infantil i juvenil de 2 a 17 anys (és a dir, 3 de cada 10 persones), amb major prevalença en el sexe masculí (32,8 % dels xics davant del 26,1 % de les xiques). Entre la població de 18 i més anys, afecta 1 de cada 2 persones, el 34,5 % presenten sobrepés i el 13,3 % són obeses (41,9 % de sobrepés i 14,2 % d’obesitat els hòmens davant del 27,4 % de sobrepés i el 12,5 % d’obesitat les dones). Novament, presenta un clar gradient social, amb un impacte més negatiu en les persones d’estrats socials més desfavorits i menor nivell d’estudis.
Quant a les addiccions, la prevalença de consum de tabac en l’actualitat se situa en el 20,2 %, la proporció de fumadors (diàriament o ocasionalment) en els hòmens és del 22,9 %, i en les dones 17,5 %. Estos valors augmenten en les classes més desfavorides.
El 53,1 % de la població adulta de la Comunitat Valenciana va consumir begudes alcohòliques en l’últim any (63,4 % hòmens i 43,1 % dones). El consum va ser habitual (almenys una vegada a la setmana) en un 35,1 % (46,6 % en hòmens i de 24 % en dones) i diari en un 7,9 %. Les persones bevedores de risc d’alcohol en el grup de 15-24 anys és del 3,5 % i el 2,4 % en el de 25-44 anys. El patró de consum intensiu episòdic (binge drinking) el reconeixen el 12,7 % de les persones adultes; afecta fonamentalment els sectors més jóvens, i en major grau els hòmens. En este cas, la proporció de consum habitual és major en els hòmens, en col·lectius amb major nivell educatiu i nivell socioeconòmic més alt.
Una de les addiccions que s’està vinculant a l’ús de les noves tecnologies és el joc amb diners. Resulta més freqüent en els hòmens entre els 15 i els 44 anys i se centra fonamentalment en les apostes esportives. A això s’afig el maneig de videojocs; el seu ús està àmpliament estés entre els jóvens, i fonamentalment en els xics de 15-24 anys que declaren jugar setmanalment (el 44,1 % davant del 15% de les xiques). A més, molts d’estos xics reconeixen que passen massa temps jugant (33,6 %), que així ho manifesten les persones del seu entorn més pròxim (30,6 %) i que es posen de mal humor quan no poden jugar.
Així mateix, dins de l’oci actiu han de ser activitats segures. Les lesions que ocorren durant el temps lliure són responsables de defuncions i discapacitat per ofegaments, caigudes, cremades i enverinaments, entre altres causes. Influenciades pels determinants socials, és important remarcar que es poden (i s’han de) previndre. Segons les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2017, durant els últims dotze mesos, el 4,22 % de la població espanyola va referir lesions no intencionals durant el temps lliure. Durant l’oci, el grup d’edat més afectat va ser el de 15-24 anys (7,85 %), seguit del grup de 0-14 anys (5,76 %). Els més afectats són els hòmens, amb un 4,56 %, davant del 3,89 % de les dones. En l’anàlisi per classe social vinculada a ocupació, s’observa un lleu gradient invers en les lesions durant l’oci, que són més freqüents en les ocupacions de major qualificació.
En resum, l’oci saludable és una part essencial de cuidar la nostra salut i benestar en tots els aspectes de la nostra vida. No dubtes a explorar diferents activitats recreatives que t’ajuden a mantindre’t sa!