I. Consells per trams d’edat
Consells per trams d’edat dirigits a pares, cuidadors i xiquets/es fins als 18 anys.
- Cures del nounat
- Cures en el primer any de vida
- Cures d’1 a 3 anys
- Cures del preescolar (3 a 5 anys)
- Cures de l’escolar (6 a 11 anys)
- Consells per a l’etapa adolescent (11 a 18 anys)
II. Consells generals
Lactància materna:
El nounat té un sistema immune immadur i està exposat a una gran quantitat de microorganismes patògens des del moment del naixement. No obstant això, la llet materna li conferix immunitat passiva i activa, fins que el bebé adquirix la seua pròpia competència
immunològica.
S’aconsella una duració mínima de 6 mesos de lactància materna exclusiva i almenys 12-24 mesos amb altres aliments.
Afecció segura i criança positiva
El bon tracte durant la infància promou el bon desenrotllament i benestar infantil, base de l’equilibri mental dels futurs adults.
• Afecció
És el vincle emocional profund que es desenrotlla entre els menors i els seus cuidadors principals. Este vincle és crucial per al desenrotllament social, emocional i cognitiu dels xiquets i les xiquetes.
• Criança positiva
Se centra en les relacions de l’adult amb el xiquet o la xiqueta, basades en el respecte mutu, l’empatia i la comunicació afectiva. Este tipus de relacions ajuden a fomentar l’autonomia, l’autoestima i les habilitats socials alhora que s’establixen límits clars i consistents de manera amorosa i comprensiva.
Polls
Són insectes xicotets de cos allargat i aplanat, de color blanc grisenc, sense ales. La femella pon ous o llémenes de nit en la base dels cabells.
Es transmeten de persona a persona per contacte d’un cap amb un altre i per l’ús comú de capells, pintes, etc.
Provoquen una picor intensa en el cap, que dona lloc a rascar el cuir cabellut, amb la qual cosa es poden produir ferides i afavorir la infecció i formació de crostes.
Si sospita que el/la xiquet/a pot tindre polls ha de revisar el cabell de tot el cap, sobretot, darrere de les orelles i en el bescoll. Els ous o les llémenes es veuen com escates xicotetes blanques i es diferencien de la caspa perquè estan apegades al pèl i se’n desprenen amb dificultat. Ha de revisar-se el cuir cabellut tota la família i cal avisar l’escola i les persones que hagen estat en contacte amb el/la xiquet/a.
Per al tractament, cal consultar el pediatre.
Higiene del son
La higiene del son és el conjunt de recomanacions ambientals i de comportament destinades a promoure un son saludable.
Un son inadequat per qualitat o quantitat pot causar somnolència, mal de cap, dificultats d’atenció i rendiment escolar, així com altres problemes que afecten significativament la qualitat de vida dels xiquets i de les seues famílies.
Amb l’adopció d’una higiene del son adequada des del naixement del bebé, la majoria d’estos problemes podrien previndre’s.
Salut de la boca i les dents
La prevenció de les malalties bucodentals té com a etapa idònia la infància, ja que és el període en el qual van apareixent la dentadura de llet i la definitiva, i és el moment adequat per a adquirir coneixements i hàbits saludables i per a aplicar mesures preventives eficaces, especialment en els xiquets i les xiquetes en els quals es detecta un risc en els exàmens de salut de la cavitat oral.
En els primers 12 mesos de vida:
Al voltant dels 6 mesos comencen a aparéixer les dents de llet. En estes dents la càries es desenrotlla amb facilitat i pot destruir la dent ràpidament. La càries és una malaltia infecciosa produïda per bacteris que poden arribar a la boca del bebé des de la boca dels adults que el cuiden, fins i tot abans que aparega la primera dent. La càries en les dents de llet és el principal factor de risc de càries en les dents definitives.
Per a previndre la càries dental en el bebé és convenient:
• Evitar hàbits que afavorixen la transmissió de bacteris des de la boca de l’adult a la del bebé, com ara:
- Compartir amb el bebé culleres, gots, etc.
- Netejar la tetina o el xupló del bebé amb la boca.
- Bufar sobre el menjar del bebé.
• Netejar les genives i la llengua amb una gasa humitejada amb aigua o amb un didal de silicona després de cada presa, i les dents, quan apareguen, amb un raspall dental infantil en què es pose un granet de pasta dental fluorada de 1000 ppm de fluor en la raspallada de la nit.
• No posar substàncies ensucrades en el xupló o la tetina del biberó.
• No deixar dormir el bebé succionant el biberó o el pit i netejar-li la boca i les dents abans de dormir (durant el descans nocturn hi ha menys quantitat de saliva que protegix les dents de la càries).
• Oferir-li només aigua com a beguda entre els àpats, utilitzant un gotet a partir dels 6-9 mesos.
D’1 a 5 anys:
És important donar-li el menjar cada vegada menys triturat, ja que la masticació ajuda a desenrotllar bé els maxil·lars.
Per a previndre les malalties orals en el/la xiquet/a és convenient:
• Evitar els aliments amb “sucres ocults”: llepolies, brioixeria, pa de motle, sucs envasats, refrescos, etc. Acostumar el/la xiquet/a a calmar la set amb aigua. Si li agraden els sucs de fruita, oferir-li’n, com a màxim, un al dia, preferentment natural i només durant els àpats.
• Seguir les pautes d’alimentació indicades en la consulta de pediatria, tenint en compte que alguns aliments afavorixen el desenrotllament de càries dental.
• Raspallar-li les dents després dels àpats, després de prendre begudes ensucrades i després de prendre xarops o aerosols. Utilitzar un raspall dental infantil, a on es pose un granet de pasta dental amb 1000 ppm de fluor en els primers anys i una quantitat de la grandària d’un pésol a partir dels 3 anys.
• Abandonar el xupló i el biberó al voltant dels 2 anys.
De 6 a 14 anys:
Van apareixent les dents definitives, s’aconseguix més autonomia en l’alimentació (àpats fora de casa, presa de decisions, etc.) i va millorant la destresa en la raspallada dental.
Per a previndre les malalties orals en el/la xiquet/a és convenient:
• Alimentació variada i equilibrada, limitant els aliments dolços, líquids o sòlids, entre els àpats (refrescos, batuts, sucs preparats, lactis ensucrats, gelats, aperitius, etc.).
• Limitar els esmorzars i berenars amb aliments pastosos i dolços (brioixeria industrial, cremes de xocolate, melmelada) o amb aperitius salats, i substituir-los, per exemple, per entrepans de formatge, o fruita.
• Supervisar la raspallada dental del/de la xiquet/a i ajudar-lo fins que tinga la destresa suficient (8-9 anys). Utilitzar pasta dental amb més de 1000 ppm de fluor. És fonamental la raspallada després de l’últim àpat sòlid o líquid abans de gitar-se.
• Revisions periòdiques per part del professional d’odontologia.
Fotoprotecció
La fotoprotecció té com a objectiu previndre el dany que ocorre en la pell com a resultat de l’exposició a la radiació ultraviolada del sol (UVA i UVB).
Consells de fotoprotecció:
• Procura que el/la xiquet/a no estiga al sol en les hores de més intensitat, sobretot en els mesos d’estiu. Els primers dies cal prendre el sol a poc a poc. Durant la resta de l’any també cal protegir la pell dels efectes del sol.
• Posa-li crema cada 2 o 3 hores amb el factor de protecció que indique el pediatre, 20 minuts abans d’estar al sol.
• Posa-li capell i samarreta fins i tot per a banyar-se.
• Busca l’ombra per a jugar.
Tabaquisme passiu
El tabaquisme passiu és l’exposició de les persones no fumadores a l’aire contaminat pel fum del tabac en llocs tancats.
L’exposició al tabaquisme passiu en la infància provoca un augment del risc de mort sobtada del lactant i malalties de les vies respiratòries.
L’exposició al tabaquisme passiu a casa incrementa la possibilitat que els xiquets i les xiquetes es convertisquen en adolescents i adults fumadors.
Consells de prevenció del tabaquisme passiu:
• No fumeu a casa
• No fumeu en el cotxe
• No fumeu davant dels xiquets
Prevenció d’accidents infantils a casa
A mesura que els menors creixen i maduren, augmenta la seua autonomia de moviments dins de casa. En els primers cinc anys de vida, els accidents infantils, generalment, es produïxen a casa. Poden evitar-se educant els menors perquè aprenguen a reconéixer, a mesura que creixen, les situacions de risc d’accident, i adaptant la casa perquè siga més segura.