L’evolució demogràfica a Espanya ha donat com a conseqüència una població envellida, amb una base cada vegada més estreta (població més jove) i una cúspide més ampla (població major). Això respon a un augment de l’esperança de vida i una disminució de la natalitat. En 2019, el percentatge de persones majors (de 65 i més anys) era del 17 %, i s’estima que ascendirà al 29 % l’any 2065, i que tindrà més presència en entorns rurals.
Alguns punts importants que cal tindre en compte a l’hora de parlar d’envelliment actiu i saludable i que es descriuen són: la major prevalença de malalties cròniques, la dependència funcional, l’edatisme, la soledat no desitjada, la participació comunitària, les condicions de l’entorn local, l’excés de pes, l’activitat física, el sedentarisme i la utilització dels servicis sociosanitaris.
Viure més anys té com a conseqüència una major prevalença de malalties cròniques o de llarga evolució, amb limitació en les activitats quotidianes i símptomes de depressió. Segons l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana, en 2022 el 76,4 % va declarar que patia algun problema de salut crònic, i es presenten amb més freqüència en dones. Els principals diagnòstics inclouen hipertensió arterial (16,3 %), colesterol elevat (14,7 %), artrosi, artritis o reumatisme (8,4 %), diabetis (7,2 %), dolor d’esquena lumbar (6,3 %) i al·lèrgia (exclou l’asma) (5,1 %). A més dels problemes cardiovasculars i osteoarticulars, destaca un tercer grup de salut mental: ansietat, depressió i insomni.
Un altre dels problemes relacionat amb l’augment de l’esperança de vida és la dependència funcional. Les limitacions greus per a la vida quotidiana augmenten considerablement amb l’edat, especialment a partir dels 75 anys, que afecta el 13 % d’este grup de població. L’impacte és més gran en les persones socialment més desfavorides.
L’edatisme (estereotips i prejuís en relació amb l’edat), que pot estar acompanyat de conseqüències importants per a la salut física i mental. S’ha demostrat que produïx estrés cardiovascular, reduïx l’esperança de vida d’aquelles persones amb una visió negativa de l’envelliment, retarda accions que repercutixen en la seua salut (per exemple, adaptacions estructurals de la vivenda o l’activitat física), pot associar-se a una alimentació insuficient o inadequada, i pot haver-hi risc d’autoexclusió.
A més, la soledat no desitjada i l’aïllament social (insuficiència de xarxes socials) estan presents en un 20 % i 25 %, respectivament, a l’Estat. L’impacte és major en la població de ≥ 65 anys, que a la Comunitat Valenciana arriba al 5,4 % en dones d’este grup d’edat.
L’associacionisme és major en les persones més jóvens (33,9 % en el grup de 15-24 anys) i en aquelles amb un major nivell educatiu (35,4 % en la població amb estudis universitaris). Una comunitat cohesionada, participativa i resilient contribuïx al benestar de les persones que en formen part. El sentit de comunitat i de pertinença i inclinació al lloc es manifesta en el 87,2 % de la població valenciana, sense diferències entre hòmens i dones. Les persones més jóvens (15-24 anys) i aquelles d’edat avançada (85 i més anys) són les que senten en menor mesura que formen part de la comunitat (85 % i 82,6 %, respectivament).
Si parlem d’entorn local (els espais en què les persones viuen, treballen, estudien, gaudixen del temps lliure i es relacionen), ens trobem que és un determinant del nivell de salut i benestar en estreta relació amb les condicions de vida. Al voltant del 80 % de la població espanyola viu en àrees urbanes, en les quals es concentren la segregació social i espacial, i el cost de la vida és major, aspectes que establixen un augment en les desigualtats en salut. Al voltant del 26 % de la població indica que hi ha escassetat de zones verdes entorn de la seua vivenda.
Quant a l’excés de pes, abasta tant el sobrepés com l’obesitat, i es va incrementant amb l’edat, de manera que afecta 3 de cada 5 persones amb 65 o més anys (64,2 % dels hòmens i 56,5 % de les dones). Les desigualtats socioeconòmiques també tenen un clar impacte negatiu, de manera que les persones d’estrats socials més desfavorits i menor nivell d’estudis estan més afectades.
Relacionada amb l’entorn local (depenent si els espais són favorables o no), hi ha l’activitat física. Contribuïx a aconseguir un envelliment actiu i saludable de manera directa, i aporta nombrosos beneficis per a la salut física, mental i social. Hi ha evidència científica en la relació que té amb la disminució del risc cardiovascular, hipertensió arterial, diabetis mellitus tipus 2, osteoporosi, alguns tipus de càncer com còlon i mama, ansietat i depressió. Estabilitza el pes, manté un sistema locomotor saludable i prevé la fragilitat, la discapacitat i la dependència. L’Organització Mundial de la Salut recomana almenys entre 150 i 300 minuts d’activitat aeròbica moderada a la setmana per a la població adulta; no obstant això, qualsevol quantitat d’activitat física és beneficiosa. Es pot incloure en les activitats recreatives, en els desplaçaments, en les tasques quotidianes i en les domèstiques, i no sols en les esportives. L’incompliment de la recomanació d’activitat física palesa les desigualtats socials i de gènere (que s’observen des de la infància), ja que és més elevada en les dones i en les persones pertanyents a classes socials menys acomodades. A més, segons augmenta l’edat, és molt més acusat, fins i tot en les activitats d’oci.
Paral·lelament, en el sedentarisme (entés com una predominança d’activitats de molt baix gasto energètic, amb gens de moviment o en sedestació) és essencial l’activitat física per als descansos actius o temps d’oci actiu. A Espanya, el 36 % de la població referia tindre una vida sedentària (Enquesta Europea de Salut 2020), amb major percentatge entre dones, població de més de 65 anys i menor nivell educatiu. A més, el sedentarisme està reforçat pel temps dedicat davant de pantalles, que cada vegada és major. Això pot alterar altres conductes, com ara un son insuficient i inadequat, o el consum d’aliments amb alt valor energètic i poc saludables.
Finalment, l’envelliment de la població i els seus problemes associats, al seu torn, poden ocasionar un augment de la utilització dels servicis sanitaris i socials. A més, les persones que viuen en zones rurals s’enfronten a desafiaments derivats de la despoblació i l’absència de determinats servicis bàsics i públics (xarxa d’assistència sanitària, xarxes de comunicacions i transports, etc.), a més de la falta d’accés a recursos de cures de llarga duració.
Referències:
- Ministeri de Sanitat. Estratègia de Salut Pública 2022. Millorant la salut i el benestar de la població. Madrid, 2022.
- Servici de Programes de Salut i Avaluació de Polítiques de Salut. Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2022. Principals resultats. Conselleria de Sanitat, València, 2023.
- Accions comunitàries en salut des dels municipis vinculades amb el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. València: Generalitat. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, 2018. Sèrie Guies XarxaSalut, núm. 4.