Conselleria de Sanitat

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el benestar emocional “és un estat d’ànim en el qual la persona s’adona de les seues pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, treballar de manera productiva i contribuir a la comunitat”. 

Tindre benestar emocional implica: ser conscient de les pròpies emocions i poder manejar-les adequadament, saber com afrontar els desafiaments diaris de la vida, i ser capaç de relacionar-se satisfactòriament amb els altres. El benestar emocional és un pilar fonamental de la salut de les persones i es manifesta com un equilibri entre emocions, sentiments i desitjos, que potencia la resiliència i contribuïx a una salut positiva i, a més, es relaciona amb una satisfacció general amb la vida. L’evidència indica que el benestar emocional també està correlacionat amb la salut física. 
L’OMS definix, d’altra banda, la salut mental com “un estat de benestar en el qual cada individu desenrotlla el seu potencial, pot afrontar les tensions de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera, i pot aportar alguna cosa a la seua comunitat”. 

El benestar emocional i la salut mental poden considerar-se relacionats, amb espais comuns i interrelacions manifestes. El que ocorre en un modifica i definix de manera recíproca i determinant l’estat de l’altre. 

Hem de recordar que la salut mental és una dimensió important de l’estat de salut: les malalties mentals són un dels majors components de la càrrega global de malaltia pel seu caràcter determinant del benestar. A Espanya, el 12,74 % de la població de 15 anys i més presenta simptomatologia depressiva de diferent gravetat: el 8,46 % presenta simptomatologia lleu; el 2,51 %, moderada; el 1,19 %, moderadament greu, i el 0,58 %, greu.
La salut mental i el benestar emocional depenen de la interacció entre factors biològics, socioeconòmics, culturals i ambientals. En general, es poden classificar en:  Factors individuals: inclouen les característiques psicològiques, les habilitats emocionals, l’estil de vida i la predisposició genètica de la persona. Factors de l’entorn: comprenen la família i els amics, la situació laboral, el gènere, el nivell sociocultural, el lloc de residència, la cultura i les polítiques públiques relacionades amb el treball i la salut, entre altres.

Al llarg de la vida, estos factors poden combinar-se de manera que enfortisquen la salut mental (factors protectors) o la perjudiquen (factors de risc). Els factors protectors incrementen la resiliència i milloren la salut mental. Els exemples inclouen una xarxa social de suport, hàbits de vida saludables, una educació de qualitat i una ocupació digna. Els factors de risc incrementen la probabilitat de patir trastorns mentals, com ara el consum irresponsable de drogues o l’exposició a situacions socials, econòmiques, geopolítiques i ambientals adverses, com la pobresa, la violència o la desigualtat.
És crucial considerar que:

1. Les persones tenen diferents sensibilitats als factors de risc i protecció, i estos poden afectar més unes persones que unes altres.
2. La majoria de les persones no desenrotllen trastorns mentals malgrat que estan exposades a un factor de risc, mentres que algunes poden presentar-los sense haver estat exposades a factors de risc coneguts.

Actualment, sabem que molts d’estos factors es poden modificar, la qual cosa permet aconseguir canvis positius i duradors en el benestar psicològic de les persones. Encara que alguns factors són externs a l’individu i requerixen accions conjuntes de les comunitats o institucions, també s’ha demostrat que cada persona pot fer canvis per a millorar el seu benestar, reduint l’exposició a determinats factors de risc i incrementant el contacte amb els factors protectors. De fet, hi ha cada vegada més evidència que els hàbits, comportaments i estils de vida de les persones poden tindre un efecte beneficiós en la salut mental i el benestar emocional.