Conselleria de Sanitat

Definim el cribratge com l'aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exàmens físics o qualsevol classe de prova o test) a poblacions d'individus aparentment sans, per a identificar aquells que poden patir la malaltia en una fase preclínica o asimptomàtica.

Els individus amb proves anormals són objecte d'estudis complementaris, amb la finalitat de confirmar el diagnòstic i, si escau, efectuar un tractament.

Cal distingir el cribratge poblacional, l'objectiu principal del qual és el descens de la mortalitat i que constitueix un programa de salut pública promogut generalment per l'administració sanitària; dels estudis a demanda o de cerca de casos, que permeten un guany personal als individus diagnosticats, amb menors requeriments.

Els requisits que han de complir els problemes de salut per a poder realitzar-se programes de cribratge, podran resumir-se en els següents:

Per part dels PROCESSOS, han de constituir un important problema de salut pública; causa important de mortalitat i morbiditat i ser així sentit per la població. El coneixement de la seua biologia ha de permetre el diagnòstic en una fase preclínica o asimptomàtica, quan els tractaments són menys agressius i més efectius, millorant el pronòstic de la malaltia respecte al seu diagnòstic en una fase simptomàtica.

Quant a les proves a efectuar, han de ser senzilles, segures, reproduïbles i vàlides (amb una adequada sensibilitat, especificitat i valor predictiu), acceptades per la població i pels professionals sanitaris que les apliquen, valorant riscos, molèsties i costos.

Respecte als programes, han d’haver demostrat la seua efectivitat (mesura en descens de mortalitat), accedir a tota la població a qui van dirigits i garantir la derivació de les persones amb proves anormals als sistemes de confirmació diagnòstica i tractament.

El càncer de mama té tots els requisits exigibles per a ser objecte d'un programa de cribratge de caràcter poblacional:

Constitueix un important problema sanitari, amb taxes altes d'incidència i mortalitat a la Comunitat Valenciana.

El coneixement de la seua història natural permet diferenciar una fase preclínica, detectable mitjançant mamografia, avançant de 2 a 4 anys el diagnòstic clínic.

El tractament en aqueixa fase precoç permet la conservació de la mama en més del 80% dels càncers que es detecten en el programa i proporciona taxes de supervivència elevades. La taxa de supervivència a l'any del diagnòstic se situa en el 96 % i als deu anys arriba al 91%.Del total de dones estudiades en el Programa de Prevenció de Càncer de Mama, es detecten entre un 18-20 % de càncers in situ i el 80-82% de càncers invasius. Cal assenyalar que entre el 70-80 % dels invasius no presenten afectació ganglionar.

La mamografia s'ha acreditat com la prova de cribratge més efectiva, ja que permet el diagnòstic de lesions neoplàsiques molt més xicotetes i amb menor afectació ganglionar que mitjançant el diagnòstic clínic habitual, amb escassa morbiditat i bona tolerància.

Els nombrosos estudis-pilot i assajos clínics aleatoritzats desenrotllats a Amèrica i Europa des de fa més de tres decennis han demostrat la possibilitat de reduir la mortalitat per càncer de mama, en les dones estudiades, en al voltant d’un 30% respecte a les no estudiades. Estos resultats són molt clars en dones de més de 50 anys i amb una participació de més del 60%, existint controvèrsia sobre els estudis en menors de 50 anys, i sobre diversos aspectes metodològics.

Actual: avaluació més recent publicada sobre el període més ampli de seguiment.

Anys: anys de seguiment.

Inicial: primera avaluació publicada.

D’acord amb estos resultats, diversos organismes internacionals (OMS, UICC, NCI, American Càncer Society, la Comissió d’Experts de la Unió Europea en el seu Programa "Europa contra el Càncer", etc.) i espanyols (Comissió d’Experts del Ministeri de Sanitat i Consum, 1993) han recomanat la posada en pràctica de programes de garbellament de càncer de mama, que realitzen mamografies cada 2-3 anys a les dones entre 50 i 65 anys.