Conselleria de Sanitat

Una boca i unes dents sanes milloren l'aspecte de la cara i la salut general del teu fill/a. La clau perquè tinga un somriure sà està en l'atenció de la salut de la boca amb:

• Una alimentació saludable, no prendre aliments i begudes ensucrades entre els menjars.
• Una bona higiene dental, raspallar-se les dents i la llengua després dels menjars, i usar un dentífric fluorat.
• Les mesures preventives com els col·lutoris fluorats i els tractaments recomanats.
• La vigilància periòdica de la salut dental.

Per a ajudar-te a aconseguir-la, en la Comunitat Valenciana els xiquets i les xiquetes compten amb el Programa de Salut Bucodental Infantil.

La promoció de la salut bucodental en l'edat escolar té un gran valor per a la conservació de la boca i les dents durant tota la vida de la persona.

Amb mesures senzilles i barates adoptades des de l'etapa infantil, es pot previndre l'aparició de les principals malalties bucodentals, com la càries i la malaltia periodontal.

Les malalties bucodentals s'inicien en la infància, i la càries és una de les malalties de major prevalença en la infància.

En l'edat escolar, les dents són més vulnerables a l'acció de la càries. Les dents, quan es produïx l'erupció, tenen un esmalt immadur que s'anirà consolidant en els 2 o 3 anys següents i en este període són més susceptibles a la càries. Les dents permanents van apareixent entre els 6 i els 12-14 anys d'edat (excepte els queixals de l'enteniment que apareixen a partir dels 17 anys), d'ací la importància en este període per a establir hàbits saludables d'alimentació i higiene, vigilar estretament la salut oral i aplicar mesures preventives en cas de risc de càries com el segellat o l'aplicació del fluor en lesions incipients per a evitar l'establiment i la progressió d'esta malaltia.

La vigilància de la salut oral en escolars permet també detectar i corregir problemes d'higiene oral en la infància que poden provocar la inflamació de genives i evolucionar a fases mes avançades de malaltia periodontal.

En síntesi, la promoció de la salut bucodental en l'edat escolar contribuïx significativament a disminuir l'aparició de càries i malalties periodontals, per a això és clau l'Educació per a la Salut (EPS) i l'aplicació de mesures preventives d'eficàcia provada com el raspallat dental i el fluor.

• Com podem conservar la salut bucodental?
• L'alimentació
• La higiene
• Utilització de fluorurs
• La prevenció de traumatismes dentals
• La prevenció del consum de tabac i alcohol

Com podem conservar la salut bucodental?

Per a conservar la salut de la boca i les dents és fonamental l'adopció d'hàbits que afavorixen la salut de la boca i les dents: reducció del consum d'aliments amb sucre, una higiene eficaç de la boca, la utilització de fluorurs, la reducció del consum de tabac i alcohol i la prevenció d'accidents dentals.

L'alimentació

L'alimentació té una relació demostrada amb la salut de les persones. Així, una alimentació sana, variada i equilibrada, rica en antioxidants (presents en fruita, verdura i productes a base de cereals) contribuirà a millorar la salut general de la persona i a previndre, a més de la càries dental, totes aquelles malalties relacionades amb una alimentació inadequada, com les malalties cardiovasculars, determinats càncers, etc.

No tots els aliments que contenen sucres són igualment cariogènics. Els sucres simples (com la sacarosa, glucosa, etc.) constituïxen els aliments més cariogènics en el nostre medi. Aliments amb altres carbohidrats com l'arròs, les creïlles o el pa, tenen una cariogenicitat baixa.

La llet té al mateix temps factors afavoridors de la càries (lactosa) i altres que són protectors (caseïna, etc.). Estos efectes estan equilibrats, sempre que es prenga sense afegir-li sucre.

S'ha observat que els sucres simples si es consumixen amb midó (brioxeria, begudes energètiques per a esportistes) són altament cariogènics.

En la capacitat de produir càries, a més de la composició dels aliments, influïx la grandària, la textura (sobretot si s'adherix), la freqüència i el mode en què es prenen (en els menjars o entre menjars).

Com més sovint es prenguen sucres i més temps romanguen estos en la boca, augmenta la probabilitat que es danye l'esmalt de les dents. Açò és degut al fet que els àcids que produïxen els bacteris existents en la placa dental quan metabolitzen els sucres, agredixen la superfície de l'esmalt. La ingestió freqüent de sucres afavorix a més el predomini en la boca de bacteris amb major capacitat de produir àcid.

Els aliments i les begudes ensucrades preses en els menjars són menys perjudicials per a les dents que els que es consumixen entre ells, ja que el bol alimentària arrossega gran part dels sucres cap a l'estómac i evita la permanència en la boca.

Escala de perillositat dels aliments cariogènics:

(de major a menor potencial d'agressió)

1. Aliments adhesius que contenen sucre, consumits entre menjars.
2. Aliments adhesius que contenen sucre, consumits en els menjars.
3. Aliments líquids que contenen sucre, consumits entre menjars.
4. Aliments líquids que contenen sucre, consumits en els menjars.
5. Aliments sense sucre.

La higiene

La pràctica més adequada per a l'eliminació de restes d'aliments i l'excés de placa dental és el raspallat dental, que és més eficaç quan es realitza després dels menjars.

S'iniciarà des de l'erupció de les dents, i en els menors de 4 anys es realitzarà sense dentífric, i amb l'ajuda dels pares, fins que els xiquets i xiquetes adquirisquen l'habilitat suficient (6-7 anys). S'ha de recomanar un raspall de cap xicotet, de cerres sintètiques i puntes arredonides.

El raspallat dental ha de ser minuciós, per totes les cares de les superfícies dentals, les genives per dins i per fora i la llengua (perquè és un important reservori de placa bacteriana). S'ha d'incidir fonamentalment en el raspallat dels marges de les dents amb la geniva, evitant danyar-la.

Les cares interproximals o interdentals són de major dificultat d'accés, però suposen un important reservori de placa dentals i restes d'aliments, per la qual cosa ha d'utilitzar-se per a la neteja raspalls interdentals específics o seda dental.

La utilització de la seda és laboriosa però important en xiquets amb alt risc de càries. Generalment es comença a utilitzar quan el raspallat ja és una rutina. Fins que el xiquet és molt hàbil, són els pares els que han de fer-ho.

Quan la placa no és eliminada, envellix i s'endurix formant la tosca, que necessita una neteja professional per a eliminar-la.

La incidència de placa dental i els nivells personals d'higiene bucal estan estretament relacionats amb l'aparició de malaltia periodontal.

La neteja bucal per tant, contribuïx a millorar la salut periodontal. Si el raspallat s'acompanya de la utilització d'un dentífric fluorat, s'aconseguix a més afegir els beneficis anticàries que hi aporten.

Utilització de fluorurs

El fluor és molt beneficiós administrat en la quantitat i forma adequada a cada xiquet o xiqueta. Augmenta la resistència de l'esmalt als àcids, ajuda a la remineralització de les lesions inicials de la càries i té a més efectes antimicrobians.

El fluor pot aplicar-se de forma sistèmica (ingerit en l'aigua de beguda, en la sal, en comprimits o en gotes) o en forma tòpica: pastes dentals fluorades, col·lutoris, gels, vernissos...).

La forma més estesa d'utilització del fluor tòpic són les pastes dentals fluorades:

• En els xiquets i xiquetes menors de 4 anys, el raspallat ha de fer-se sense dentífric.
• En els xiquets i xiquetes menors de 6 anys, cal supervisar bé el raspallat, i mirar que la quantitat de dentífric fluorat no siga major del volum d'un pésol, i és recomanable utilitzar-lo amb una dosi baixa (250-500 ppm o 0,25-0,50 mg de fluor/g de dentífric).

La prevenció de traumatismes dentals

La prevenció del trauma dental s'emmarca en la prevenció d'accidents en general, especialment aquells que afecten el cap. Ha de fomentar-se i estendre's la utilització de protectors bucals en els esports de contacte i l'ús de casc en els ciclistes.

La prevenció del consum de tabac i alcohol

La prevenció del consum de tabac i alcohol, evita problemes de salut bucodental com l'aparició de lesions de la mucosa oral. A més, prevé problemes de salut greus en el futur, com les malalties cardiovasculars o diversos tipus de càncer.

En els col·legis

El professorat realitza educació per a la salut bucodental (alimentació adequada, raspallat de la boca, etc.), amb el suport del sistema sanitari.Com a mesura preventiva de provada eficàcia, s'oferix l'aplicació de col·lutoris de fluor setmanals en els cursos de primer a sisé d'Educació Primària, sota la supervisió del professorat.

En els centres de salut

• En la consulta de pediatria

L'equip de pediatria vigila la salut de la boca i les dents, i realitza un assessorament personalitzat, com a part integrant dels exàmens de salut infantil.

• En les unitats odontològiques

Compten amb professionals especialitzats en la salut bucodental (odontòlegs i higienistes dentals).

• S'oferta a tots els xiquets/es els servicis següents:
   
  • Revisió de l'estat de salut de la boca.
  • Assessoria en salut bucodental, especialment en matèria de dieta i higiene.
  • Indicació i aplicació individualitzada de fluor.
  • Segellat de fissures i fosses en dentició permanent.
  • Extracció (exodòncia) de dents temporals.
  • Neteja dental (tartrectomia) quan siga necessari per a la salut gingival.
  • Atenció a traumatismes.
  • Detecció i orientació en maloclusions.
• A més, a tots els xiquets i xiquetes menors de 15 anys se’ls oferixen en dentició permanent els servicis següents:
  • Revisió anual de la salut de boca i dents.
  • Empastaments (obturacions) en dents permanents.
  • Tractament pulpar (endodòncia) en dents permanents.
  • Tractaments d'incisius i canins permanents en cas de malaltia, malformacions i traumatismes.

PROVÍNCIA DE CASTELLÓ / PROVINCIA DE CASTELLÓN

PROVÍNCIA DE VALÈNCIA / PROVINCIA DE VALENCIA

PROVÍNCIA D'ALACANT / PROVINCIA DE ALICANTE

Societat Espanyola d'Odontopediatria