PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DAVANT DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència definix la violència en la infància i l’adolescència com a qualsevol acció, omissió o tracte negligent que priva les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, que amenaça o interferix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, independentment de la seua forma i mitjà d’execució, inclosa la que es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment la violència digital.
Es tracta d'un problema greu de salut pública amb conseqüències que poden arribar a ser severes en el benestar físic, mental i social dels xiquets, xiquetes i adolescents (XXA) al llarg de tota la seua vida.
A més, és una de les principals causes de desigualtat i injustícia social, on les poblacions sense recursos i més desfavorides corren un major risc. Per això, la responsabilitat de previndre i respondre al maltractament infantil ha de ser compartida entre els diferents sectors governamentals capaços d'influir en les causes subjacents, els factors de risc i factors protectors, com l'educació, la salut i la protecció social.
Tipus de violència davant de la infància i l’adolescència
Negligència o abandó: falta d’atenció a les necessitats bàsiques per al desenvolupament i el benestar físic i emocional de la població infantil i adolescent.
Psicològica o emocional: acció, actitud o incapacitat de proporcionar un ambient emocional propici per al desenvolupament psicològic i físic, que permeta que els xiquets, les xiquetes i els adolescents aconseguisquen independència i seguretat.
Violència física: acció que provoca, de manera voluntària, el dany físic o la malaltia als xiquets, xiquetes i adolescents.
Violència sexual: qualsevol comportament en el qual un menor és utilitzat per un adult o un altre menor com a mig per a obtindre estimulació o gratificació sexual. Inclou el voyeurisme, l’exhibicionisme, els tocaments i la penetració. També la inducció d’un menor a la prostitució per part d’un familiar, encara que la relació sexual es mantinga amb tercers.
Violència de gènere (enllaç al mapa web: Prevenció de la violència sobre les dones)
Violència prenatal i perinatal: conductes realitzades voluntàriament, per la mare o les persones de l’entorn familiar, o conductes negligents que influïxen negativament i patològicament en l’embaràs i que repercutixen en el fetus o en el nounat.
Violència entre persones menors d’edat: es referix a comportaments violents entre iguals amb la intenció de lesionar (insults, colps), però també quan l’objectiu és danyar el cercle social de la víctima o la percepció que este cercle té sobre ella (difondre rumors, l’exclusió social). En este últim cas es denomina violència relacional.
Violència per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació: De manera constant, en el món de la tecnologia digital hi ha noves ferramentes que s’utilitzen per al maltractament dels XXA, tant entre iguals com dels adults cap als menors. Hi ha diversos tipus de violència digital, com el ciberassetjament, el happy slapping, l’online grooming, el sèxting sense consentiment, la sextorsió, etc.
Trastorn fictici induït per la persona cuidadora o Síndrome de Münchhausen per poders: sotmetre els XXA a exploracions contínues o ingressos hospitalaris innecessaris per mitjà de l’al·legació de símptomes ficticis simulats pels pares o tutors.
Altres pràctiques que afecten la salut, integritat o drets dels menors d’edat: la mutilació genital femenina, l’explotació sexual, l’explotació laboral, etc.
Algunes de les repercussions més freqüents en la salut de la població menor d’edat després de patir maltractaments (veure imatge) Font: Protocolo común de actuación sanitaria frente a la violencia en la infancia y la adolescencia (2024), elaborat per la Comisión frente a la violencia en los niños, niñas y adolescentes (CoViNNA)
Identificació dels senyals d’alerta
La detecció d’una possible situació de violència cap a la persona menor d’edat es pot originar davant dels casos següents:
- La comunicació explícita per part de la persona menor d’edat o de qualsevol persona del seu entorn.
- La comunicació per part de professionals d’altres àmbits (educació, servicis socials, centres d’atenció primerenca, agents dels cossos i les forces de seguretat, etc.).
- La detecció d’indicadors d’alerta que s’identifiquen durant l’atenció sociosanitària.
Estos senyals o indicadors poden estar relacionats amb els XXA, els pares, les mares, els tutors o cuidadors i amb l’entorn en el qual viuen.
L’associació de diversos d’estos senyals pot incrementar el risc de maltractament.
Senyals d’alerta habituals
En els xiquets, les xiquetes i els adolescents
- Senyals físics repetits (blaus, macadures, fractures, cremades, etc.)
- Falta d’higiene
- Falta d’atencions mèdiques bàsiques
- Cansament o apatia permanent
- Presència de dolors freqüents sense una causa aparent
- Problemes en la conducta alimentària
- Retard en el desenvolupament físic, emocional i intel·lectual
- Conductes agressives, relacions hostils i distants
- Canvi significatiu en la conducta escolar sense un motiu aparent
- Simptomatologia depressiva
- Conducta sexual explícita, jocs i coneixements inadequats per a l’edat
- Evita anar a casa
- Intent de suïcidi
En els pares, les mares, els tutors o els cuidadors
- Despreocupació, passivitat, menyspreu pel / per la menor
- Habitualment apliquen una disciplina inadequada, rígida i autoritària
- Estan sempre fora de casa
- Compensen amb béns materials l’escassa relació personal afectiva que manté amb els/les fills/es
- Abusen de substàncies tòxiques (alcohol i/o drogues)
- Fan un tracte desigual entre els/les germans/es
- Tenen una actitud passiva davant de les lesions que presenten els XXA
En l’entorn dels XXA
- Aïllament social o falta d’una xarxa de suport
- Escassos recursos econòmics
- Atur, precarietat laboral, sobrecàrrega laboral
- Manca de vivenda o amuntegament
- Violència familiar
Com actuar si penses que eres víctima de maltractament o algú que coneixes es troba en esta situació
Pots posar-te en contacte amb el Servei d’atenció telefònica de la línia 116111, que és de cost gratuït i funciona de manera ininterrompuda durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
- Professionals especialitzats en les àrees d’intervenció social, psicològica i educativa t’ajudaran en situacions com:
- Abandonament, negligència i aïllament.
- Problemes escolars, absentisme escolar. Violència escolar.
- Abús sexual.
- Embaràs de l’adolescent, problemes de sexualitat.
- Fugues o desig d’abandonar el domicili familiar.
- Maltractaments físics o psíquics.
- Problemes de conducta. Agressivitat. Consum de drogues, alcohol.
- Problemes de relació amb iguals o amb familiars.
- Trastorns psicològics, soledat, trastorns de l’alimentació, intents autolítics.
- Altres
Telèfon d’atenció a la infància - Família i Infància - Generalitat Valenciana (gva.es)
Abordatge per part dels professionals sanitaris
Detectar una possible situació de violència en una persona menor d’edat és el primer pas per a poder intervindre i facilitar l’assistència als menors i les seues famílies, activar les mesures de protecció que puguen ser necessàries, minimitzar les conseqüències, tractar les seqüeles i previndre les recurrències. Per això, la detecció ha de ser com més precoçment millor.
Els servicis sanitaris, i especialment l’atenció primària, són un àmbit adequat per a la detecció precoç, ja que tenen un contacte freqüent i pròxim amb els XXA i les seues famílies.
L’abordatge d’estes situacions de violència ha de ser un abordatge integral, el qual s’inicie en el moment en què es detecte o s’origine la sospita i que, posteriorment, establisca els canals de comunicació i coordinació adequats, dins de les institucions sanitàries, entre elles i amb altres institucions que també participen en el procés, com són els servicis socials municipals, les institucions educatives, la fiscalia, els cossos i les forces de seguretat, etc.
Full de notificació per a l'Atenció Sociosanitària Infantil i la Protecció de Menors en l'àmbit de la Comunitat Valenciana (HNASIPM)
- En la C.V. tota sospita ha de ser notificada a través del Full de notificació per a l'Atenció Sociosanitària Infantil i la Protecció de Menors en l'àmbit de la Comunitat Valenciana (HNASIPM) creada per Orde de 9 març de 2006, de la Conselleria de Sanitat i de la Conselleria de Benestar Social i revisada i modificada posteriorment per l'ORDE 1/2016, de 19 de maig, de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Protocol Comú d'Actuació Sanitària enfront de la Violència en la Infància i Adolescència
- En resposta a la necessitat de saber com abordar estes situacions, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar l'any 2024 el Protocol Comú d'Actuació Sanitària enfront de la Violència en la Infància i Adolescència, que permet identificar els principals indicadors de sospita per als casos de negligència, violència emocional o psicològica, violència física i violència sexual i establix els procediments per a l'adequada, prevenció, detecció precoç, notificació, assistència, reinstauració de drets vulnerats i recuperació de les víctimes.
Protocolo_comun_sanitario_violencia_infancia_adolescencia.pdf (sanidad.gob.es)
Estratègies per a previndre les situacions de violència en la infància i adolescència
L’Estratègia d’erradicació de la violència sobre la infància i l’adolescència 2023-2030: Pretén ser el full de ruta perquè les diferents administracions, entitats i actors treballen de la mà per a enfortir el treball de prevenció de totes les formes de violència; millorar la detecció i intervindre de manera primerenca des d’un enfocament integral i multidisciplinari; visibilitzar la violència contra els xiquets, xiquetes i adolescents amb la finalitat de conéixer la magnitud d’aquest problema; generar una cultura de tolerància zero davant la violència i del bon tracte, i fomentar la creació d’entorns que protegisquen tots els xiquets i xiquetes sense cap distinció.
Previndre les situacions de violència des del sistema sanitari
Els servicis sanitaris tenen un paper clau en la prevenció de la violència i en la promoció del bon tracte en la infància, i disposen d'uns sistemes d'informació que permeten conéixer la gravetat i característiques de la violència en el nostre mitjà, així com establir les estratègies d'abordatge més adequades.
Promoció del bon tracte en la infància i l'adolescència
- S’entén per bon tracte aquell que respecta els drets fonamentals dels xiquets, xiquetes i adolescents, els garanteix una atenció càlida i pròxima que s’ajusta a les seues necessitats i fases del seu desenvolupament, i els proporciona uns referents d’afecció segurs.
- El bon tracte promou els principis de respecte mutu, dignitat de l’ésser humà, convivència i solució pacífica de conflictes, dret a igual protecció de la llei, igualtat d’oportunitats i prohibició de discriminació dels xiquets, xiquetes i adolescents.
INFOGRAFIA: Previndre la violència a través de la promoció del bon tracte (sanidad.gob.es)
Detecció precoç de situacions de violència
- Mitjançant la valoració periòdica de factors de risc i factors protectors associats a la violència en la infància i adolescència a través de la valoració psicosocial als NNA.
- Davant de qualsevol SOSPITA cal omplir el Full de notificació, que permet als professionals de l'àmbit sanitari realitzar la identificació i el registre dels factors de risc sociosanitari dels menors per a facilitar la prevenció, la detecció i la derivació i, si és el cas, el posterior suport de les situacions de risc i desemparament.
INFOGRAFIA Prevenció de la violència sobre els xiquets, xiquetes i adolescents des del sistema sanitari
Documents de consulta
- Estrategia de erradicación de la violencia sobre la infancia y la adolescencia 2023-2030
- Informe Anual de la Comisión frente a la violencia en los niños, niñas y adolescentes
- Informe Mundial sobre la violencia contra los niños y las niñas
- Formación en Educación Infantil para prevenir el abuso sexual infantil
- El modelo Barnahus té en compte tot el procés, des de la detecció de la violència fins a la recuperació, i ho fa a partir del punt de vista dels xiquets