Menú izquierdo

Destaquem

Àrees

Salut Publica

Visualització del menú

Prevenció de la violència davant de la infància i l’adolescència

Què s’entén per maltractament infantil? 

L’OMS definix el maltractament infantil com a qualsevol mena d’abús o desatenció que afecte un menor de 18 anys, que comprén tota mena de maltractament físic o afectiu, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial, o d’una altra índole, que constituïsca o puga constituir un perjuí per a la salut, el desenvolupament o la dignitat del menor o que puga posar en perill la seua supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder. 

La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència definix la violència en la infància i l’adolescència com a qualsevol acció, omissió o tracte negligent que priva les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, que amenaça o interferix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, independentment de la seua forma i mitjà d’execució, inclosa la que es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment la violència digital. 

El maltractament que es patix en la infància i l’adolescència és un problema de salut pública greu amb conseqüències que poden arribar a ser severes pel que fa al benestar físic, mental i social dels xiquets, xiquetes i adolescents (XXA) al llarg de tota la vida.  

La violència exercida cap als XXA és una de les principals causes de desigualtat i injustícia social, en què la població sense recursos i més desfavorida corre més risc. És per això que la responsabilitat de previndre i respondre davant del maltractament infantil s’ha de compartir entre els diferents sectors governamentals capaços d’influir en les causes subjacents, els factors de risc i els factors protectors, com són l’educació, la salut i la protecció social.

Tipus de violència davant de la infància i l’adolescència 

Negligència o abandó: falta d’atenció a les necessitats bàsiques per al desenvolupament i el benestar físic i emocional de la població infantil i adolescent. 

Psicològica o emocional: acció, actitud o incapacitat de proporcionar un ambient emocional propici per al desenvolupament psicològic i físic, que permeta que els xiquets, les xiquetes i els adolescents aconseguisquen independència i seguretat.  

Violència física: acció que provoca, de manera voluntària, el dany físic o la malaltia als xiquets, xiquetes i adolescents. 

Violència sexual: qualsevol comportament en el qual un menor és utilitzat per un adult o un altre menor com a mig per a obtindre estimulació o gratificació sexual. Inclou el voyeurisme, l’exhibicionisme, els tocaments i la penetració. També la inducció d’un menor a la prostitució per part d’un familiar, encara que la relació sexual es mantinga amb tercers. 

Violència de gènere (enllaç al mapa web: Prevenció de la violència sobre les dones) 

Violència prenatal i perinatal: conductes realitzades voluntàriament, per la mare o les persones de l’entorn familiar, o conductes negligents que influïxen negativament i patològicament en l’embaràs i que repercutixen en el fetus o en el nounat.  

Violència entre persones menors d’edat: es referix a comportaments violents entre iguals amb la intenció de lesionar (insults, colps), però també quan l’objectiu és danyar el cercle social de la víctima o la percepció que este cercle té sobre ella (difondre rumors, l’exclusió social). En este últim cas es denomina violència relacional. 

Violència per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació: De manera constant, en el món de la tecnologia digital hi ha noves ferramentes que s’utilitzen per al maltractament dels XXA, tant entre iguals com dels adults cap als menors. Hi ha diversos tipus de violència digital, com el ciberassetjament, el happy slapping, l’online grooming, el sèxting sense consentiment, la sextorsió, etc.  

Trastorn fictici induït per la persona cuidadora o Síndrome de Münchhausen per poders: sotmetre els XXA a exploracions contínues o ingressos hospitalaris innecessaris per mitjà de l’al·legació de símptomes ficticis simulats pels pares o tutors. 

Altres pràctiques que afecten la salut, integritat o drets dels menors d’edat: la mutilació genital femenina, l’explotació sexual, l’explotació laboral, etc. 

Algunes de les repercussions més freqüents en la salut de la població menor d’edat després de patir maltractaments 


 

Font: Protocolo común de actuación sanitaria frente a la violencia en la infancia y la adolescencia (2024), elaborat per la Comisión frente a la violencia en los niños, niñas y adolescentes (CoViNNA) 

Identificació dels senyals d’alerta  

La detecció d’una possible situació de violència cap a la persona menor d’edat es pot originar davant dels casos següents: 

  • La comunicació explícita per part de la persona menor d’edat o de qualsevol persona del seu entorn. 
  • La comunicació per part de professionals d’altres àmbits (educació, servicis socials, centres d’atenció primerenca, agents dels cossos i les forces de seguretat, etc.). 
  • La detecció d’indicadors d’alerta que s’identifiquen durant l’atenció sociosanitària. 
  • Estos senyals o indicadors poden estar relacionats amb els XXA, els pares, les mares, els tutors o cuidadors i amb l’entorn en el qual viuen.  
  • L’associació de diversos d’estos senyals pot incrementar el risc de maltractament. 
  • Senyals d’alerta habituals En els xiquets, les xiquetes i els adolescents 
  • Senyals físics repetits (blaus, macadures, fractures, cremades, etc.) 
  • Falta d’higiene  
  • Falta d’atencions mèdiques bàsiques 
  • Cansament o apatia permanent  
  • Presència de dolors freqüents sense una causa aparent 
  • Problemes en la conducta alimentària 
  • Retard en el desenvolupament físic, emocional i intel·lectual 
  • Conductes agressives, relacions hostils i distants 
  • Canvi significatiu en la conducta escolar sense un motiu aparent 
  • Simptomatologia depressiva 
  • Conducta sexual explícita, jocs i coneixements inadequats per a l’edat 
  • Evita anar a casa  
  • Intent de suïcidi  
  • En els pares, les mares, els tutors o els cuidadors 
  • Despreocupació, passivitat, menyspreu pel / per la menor 
  • Habitualment apliquen una disciplina inadequada, rígida i autoritària 
  • Estan sempre fora de casa  
  • Compensen amb béns materials l’escassa relació personal afectiva que manté amb els/les fills/es 
  • Abusen de substàncies tòxiques (alcohol i/o drogues) 
  • Fan un tracte desigual entre els/les germans/es 
  • Tenen una actitud passiva davant de les lesions que presenten els XXA  
  • En l’entorn dels XXA 
  • Aïllament social o falta d’una xarxa de suport 
  • Escassos recursos econòmics 
  • Atur, precarietat laboral, sobrecàrrega laboral 
  • Manca de vivenda o amuntegament 
  • Violència familiar 
  • Com cal actuar si penseu que sou víctimes de maltractament o algú que coneixeu està en esta situació  
  • Podeu posar-vos en contacte amb el servici d’atenció telefònica de la línia 116111, de cost gratuït i que funciona de manera ininterrompuda durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.  
  • Els professionals especialitzats en les àrees d’intervenció social, psicològica i educativa vos ajudaran en situacions com les següents:  
  • Abandó, negligència i aïllament 
  • Problemes escolars, absentisme escolar, violència escolar 
  • Abús sexual 
  • Embaràs de l’adolescent, problemes de sexualitat 
  • Fugir o voler abandonar el domicili familiar 
  • Maltractaments físics o psíquics  
  • Problemes de conducta, agressivitat, consum de drogues i/o alcohol 
  • Problemes a l’hora de relacionar-se amb iguals o familiars 
  • Trastorns psicològics, soledat, trastorns de l’alimentació, intents autolítics 
  • Altres 
  • Telèfon d’Atenció a la Infància - Família i Infància - Generalitat Valenciana (gva.es)

Abordatge per part dels professionals sanitaris 

Detectar una possible situació de violència en una persona menor d’edat és el primer pas per a poder intervindre i facilitar l’assistència als menors i les seues famílies, activar les mesures de protecció que puguen ser necessàries, minimitzar les conseqüències, tractar les seqüeles i previndre les recurrències.  

Per això, la detecció ha de ser com més precoçment millor. 

Els servicis sanitaris, i especialment l’atenció primària, són un àmbit adequat per a la detecció precoç, ja que tenen un contacte freqüent i pròxim amb els XXA i les seues famílies. 

L’abordatge d’estes situacions de violència ha de ser integral, el qual s’inicie en el moment en què es detecte o s’origine la sospita i que, posteriorment, establisca els canals de comunicació i coordinació adequats, dins de les institucions sanitàries, entre elles i amb altres institucions que també participen en el procés, com són els servicis socials municipals, les institucions educatives, la fiscalia, els cossos i les forces de seguretat, etc.  

Per a donar una resposta a esta necessitat, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar l’any 2024 el Protocol comú d’actuació sanitària davant de la violència en la infància i l’adolescència, que permet identificar els principals indicadors de sospita per als casos de negligència, violència emocional o psicològica, violència física i violència sexual i establix els procediments adequats per a la prevenció, la detecció precoç, la notificació, l’assistència, el restabliment de drets vulnerats i la recuperació de les víctimes. 

Protocolo_comun_sanitario_violencia_infancia_adolescencia.pdf (sanidad.gob.es) 

INFOGRAFIA Algoritmo de actuación sanitaria frente a la violencia en la infancia y adolescencia (2023)

Prevenció de la violència mitjançant la promoció del bon tracte a la infància i l’adolescència des del sistema sanitari.  

S’entén per bon tracte el que respecta els drets fonamentals dels xiquets, les xiquetes i els adolescents, els garantix una atenció càlida i pròxima, s’ajusta a les seues necessitats i fases de desenvolupament, i els proporciona uns referents d’aferrament segur.  

El bon tracte promou els principis de respecte mutu, la dignitat de l’ésser humà, la convivència i la solució pacífica de conflictes, el dret a la mateixa protecció legal, la igualtat d’oportunitats i la prohibició de la discriminació dels xiquets, les xiquetes i els adolescents.

Prevenir la violencia a través de la promoción de buen trato  

Informes 

Documents de consulta 

Enllaços d’interés  

Àrees relacionades 

  • Comportaments de salut: benestar emocional 
  • Entorns que afavorixen la salut: entorn educatiu 
  • Cicle vital: infantil i de l’adolescència 
  • Prevenció de la violència contra les dones