Respirar aire net és fonamental per a la salut humana i per a la protecció del medi ambient. Encara que en les últimes dècades s'han aconseguit avanços importants en la millora de la qualitat de l'aire, la contaminació atmosfèrica continua sent la principal causa mediambiental de mort prematura a la Unió Europea.
L'exposició a contaminants atmosfèrics està relacionada amb malalties respiratòries i cardiovasculars, pèrdua d'anys de vida saludable i fins i tot morts evitables. A més, esta contaminació afecta greument a l'entorn natural: provoca acidificació, eutrofització i danys per ozó en boscos, cultius i hàbitats naturals. L'eutrofització causada, per la deposició de nitrogen, afecta greument la biodiversitat i contribuïx a la contaminació de l'aigua per excés de nutrients.
Polsa en la imatge per a conéixer l'índex de Qualitat de l'Aire
Polsa la imatge per a conéixer la previsió de l'Índex de Qualitat de l'Aire
La qualitat de l'aire està directament relacionada amb el canvi climàtic. Moltes de les fonts que contaminen l'aire, com el trànsit o la indústria, també emeten gasos d'efecte d'hivernacle que contribuïxen al calfament global. Per això, les mesures que reduïxen la contaminació atmosfèrica no sols milloren la salut de les persones, sinó que també ajuden a frenar el canvi climàtic. A més, estes accions creen espais més saludables, fomenten estils de vida actius i generen beneficis socials, ambientals i econòmics.
El canvi climàtic està modificant els cicles naturals de pol·linització, alterant les estacions i augmentant la concentració d'al·lergògens en l'aire, com els pòl·lens i les espores. Això té un impacte directe en les malalties al·lèrgiques, que s'agreugen amb condicions més càlides i nivells més alts de contaminació.
Les al·lèrgies respiratòries i l'asma són cada vegada més freqüents i severes, i el sistema de salut ha d'assumir un cost econòmic significatiu per estes conseqüències.
Reduir la contaminació i frenar el canvi climàtic és també una inversió en salut pública.
La pèrdua de qualitat de l'aire derivada de la contaminació atmosfèrica és el principal factor de risc mediambiental que, al costat dels factors de risc conductuals com el consum de tabac, la inactivitat física, el consum d'alcohol i l'alimentació poc saludable són causa de malalties no transmissibles. L'evidència científica posa en relleu greus impactes sobre la salut humana, el medi ambient i l'economia que afecten de manera desigual a la població. Encara que la qualitat de l'aire ha millorat gràcies a les polítiques públiques aplicades, l'avanç és insuficient.
Els contaminants atmosfèrics de més interés per a la salut pública són:
- Partícules en suspensió
- Ozó troposfèric o superficial
- Òxids de nitrogen
- Diòxid de sofre
- Altres contaminants
Més informació:
Respirar aire net és vital per a la nostra salut, però la contaminació atmosfèrica ho posa en risc. La mala qualitat de l'aire és el principal perill ambiental per a la salut humana i està darrere de moltes malalties i morts que podrien evitar-se. Els seus efectes es poden imaginar com una piràmide: en la base estan els símptomes més comuns, com a tos, irritació o al·lèrgies, que afecten moltes persones. En el cim, els problemes més greus, com a malalties respiratòries cròniques, cardiovasculars o fins i tot càncer, afecten menys gent, però tenen conseqüències molt més serioses.
Algunes malalties són atribuïbles a un sol contaminant i altres estan associades a múltiples contaminants. A més, alguns contaminants poden causar efectes en la salut després d'una exposició prolongada (mesos o anys), mentres que uns altres poden afectar la salut individual en uns pocs dies. Els contaminants també poden interactuar entre si o amb altres factors com la temperatura i exacerbar els seus efectes sobre la salut.
En 2013, l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), organisme especialitzat en càncer de l'OMS, va classificar la contaminació de l'aire com a cancerígena per a l'ésser humà. L'evidència científica recent ha demostrat que la contaminació de l'aire pot danyar quasi tots els òrgans del cos. Esta imatge proporciona una breu descripció dels principals efectes sobre la salut. Els marcats amb (*) són aquells efectes per als quals l'evidència científica és més sòlida.
Font: Air pollution and health: an introduction for health workers. World Health Organization 2023
Per a saber més consulta el document de l'Institut de Salut Carles III: Impacto a corto plazo en España de la contaminación atmosférica sobre los ingresos hospitalarios urgentes por diferentes causas específicas y su estimación económica, que inclou informació general sobre com la contaminació atmosfèrica afecta a la salut, i resultats d'investigacions recents en l'estat espanyol.
La contaminació de l'aire no afecta a totes les persones per igual. Alguns grups són més sensibles o susceptibles o bé estan més exposats, la qual cosa augmenta el risc de patir problemes de salut.
Els grups més sensibilitat o susceptibilitat són:
- Persones majors
- Dones embarassades
- Infància
- Persones amb malalties cròniques com a diabetis o malalties cardiovasculars.
Factors que augmenten la vulnerabilitat degut a l’exposició:
- Lloc de residència pròxim a zones de trànsit dens o de zones industrials
- Mobilitat diària per zones amb alta contaminació
- Treball a l'aire lliure o en ambients contaminats
- Nivell socioeconòmic: Les persones amb menys recursos solen tindre menys accés a atenció mèdica, alimentació saludable o espais verds
El risc per a estos grups diferix en funció de l'exposició, a curt o llarg termini, els més susceptibles a curt termini són els que patixen malalties cròniques o comorbiditats. No obstant això, fins i tot les persones aparentment sanes són susceptibles a l'exposició a llarg termini. Esta exposició pot des d'iniciar una malaltia a accelerar la seua progressió.
L'Índex de Qualitat de l'Aire (ICA) és una ferramenta que informa, de manera fàcil i en temps real, sobre l'estat de l'aire que respirem i oferix recomanacions per a cuidar la nostra salut.
Consulta Protegix la teua salut, coneix l'aire que respires
Polsa la imatge per a conéixer la previsió modelitzada de l'Índex de Qualitat de l'Aire
L'exposició contínua a nivells mitjans de contaminació de l'aire té un major impacte en la salut que els pics puntuals, per la qual cosa reduir les mitjanes anuals de contaminants és clau per a protegir la població.
La Directiva (UE) 2024/2881 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d'octubre de 2024, té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica a nivells que no siguen perjudicials per a la salut, els ecosistemes naturals o la biodiversitat per a l'any 2050, seguint les directrius de l'OMS de 2021. Per a aconseguir-ho, establix normes de qualitat de l'aire per a l'any 2030 amb l'objectiu de reduir en més d'un 55% les repercussions en la salut.
Entre parèntesi s'indica el nombre de superacions anuals permeses de cada valor límit.
Els límits de la Directiva 2024/2881 s'aplicaran en 2030.
Es pot consultar la normativa vigent de qualitat de l'aire en la web medioambient GVA, els valors límit de la Directiva 2024/2881 ací i els valors guia de la OMS ací.
Per a conéixer les noves directrius i les oportunitats que oferix la nova Directiva europea per a aconseguir ciutats més sostenibles i saludables es pot consultar el curs en línia recomanat pel ministeri de sanitat:
Este curs destaca la importància de la qualitat de l'aire per a la salut i la qualitat de vida de les persones, segons l'evidència científica més recent Està dirigit a tècnics municipals i té un enfocament pràctic per a facilitar la implementació de mesures efectives a nivell local. Oferix un ampli catàleg d'estratègies relacionades amb la mobilitat i la planificació urbana que han demostrat ser efectives per a millorar la qualitat de l'aire en diverses ciutats espanyoles i europees.
Es pot consultar també la Guía para la elaboración de planes de mejora de la calidad del aire (2025).
L'avaluació de la qualitat de l'aire a la Comunitat Valenciana es realitza a partir de les dades obtingudes en la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica que gestiona la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, els Informes d'Avaluació de la Qualitat de l'Aire a Espanya del Ministeri de Transició Ecològica i Repte demogràfic i els informes de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).
Avaluació Qualitat de l'aire CV: Any 2022
Avaluació de la Qualitat de l'aire en la Comunitat Valenciana. Impactes en la Salut. Anys 2021-2023
Els episodis d'alta contaminació poden ser causats per emissions de contaminants derivades d'esdeveniments locals, regionals o emissions transfrontereres (antropogèniques o naturals) la formació de les quals, transport o acumulació es veu agreujada significativament per condicions meteorològiques concretes com les intrusions de pols sahariana (calitja), alta insolació o intenses condicions anticiclòniques així com per incendis forestals.
A Espanya, destaquen les intrusions de pols sahariana, els episodis d'ozó o, en contextos urbans, alts nivells d'òxids de nitrogen davant l'augment i la falta de dispersió de les emissions locals. La climatologia afecta als processos de dispersió i transport dels contaminants en l'atmosfera pel que és un factor condicionant per a la qualitat de l'aire.
Aquesta animació mostra el transport dels aerosols (fum dels incendis forestals en rosa-magenta) i pols (en groc-taronja) entre l'1 i el 31 d'agost de 2025. El mes va començar amb un gran transport de pols sahariana a través de l'Atlàntic, que va arribar al Carib i Centreamèrica, i una enorme columna de fum provinent dels incendis forestals canadencs es va estendre per Europa. A mitjan mes, les intenses concentracions de fum dels incendis forestals extrems de Portugal i Espanya són clarament visibles. Crèdit: CAMS.
Estos episodis requerixen d'estratègies a llarg termini que reduïsquen els nivells de fons de contaminació i mesures d'acció immediata que limiten les activitats contaminants durant estos, entre altres.
L'ozó troposfèric és un contaminant que es forma en la capa baixa de l'atmosfera. La seua presència està estretament relacionada amb la calor extrema, el canvi climàtic i la salut humana. L'exposició a altes temperatures i a la contaminació de l'aire per ozó troposfèric representa un risc important per a la salut. Quan els dos factors es combinen, l'impacte és major que si actuaren per separat.
A la Comunitat Valenciana, s'han detectat nivells d'ozó que superen els valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual cosa suposa una amenaça especialment per a les persones més vulnerables: la infància, persones majors i amb malalties cardiorespiratòries, així com les que treballen a l'aire lliure.
Consulta el document Ozó troposfèric per a protegir la teua salut durant els dies de calor i alta contaminació.
Els incendis forestals deterioren greument la qualitat de l'aire, no sols en les zones pròximes al foc, sinó també en regions llunyanes, fins i tot en altres països. Això es deu al fet que el fum pot ser transportat a grans distàncies per l'atmosfera.
Durant estos incendis s'alliberen contaminants primaris com a matèria particulada (PM2.5), monòxid de carboni i hidrocarburs aromàtics policíclics, a més de gasos com a compostos orgànics volàtils i òxids de nitrogen, que contribuïxen a la formació d'ozó troposfèric i contaminació secundària.
La fracció fina de matèria particulada (PM2.5) és especialment perillosa per a la salut humana. La seua composició química, que inclou compostos orgànics tòxics i metalls pesants, i la seua capacitat per a penetrar en el sistema respiratori i circulatori la fan més nociva que altres formes de contaminació. Estudis científics han demostrat que l'exposició a PM2.5 procedent d'incendis forestals augmenta la mortalitat per totes les causes, i hi ha evidència que és més tòxica que la generada per fonts com el trànsit o la indústria.
El canvi climàtic està intensificant la freqüència, intensitat i gravetat dels incendis forestals, la qual cosa agreuja els seus efectes sobre el medi ambient i la salut pública.
Als pocs dies d'una inundació, el moviment dels llots secs acumulats, juntament amb el vent i les tasques de neteja, pot provocar un augment de la pols i de les partícules en suspensió en l'aire. Aquesta situació representa un risc potencial per a la salut de la població, especialment per a les persones més vulnerables. Per això, és fonamental vigilar la qualitat de l'aire en les zones afectades i, si escau, establir i difondre mesures preventives basades en l'Índex de Qualitat de l'Aire i adaptades al nivell de risc per a la salut de la població general i vulnerable.
La pols desèrtica Sahariana és un component natural que eventualment contribuïx a augmentar les concentracions de partícules respirables de tipus PM10 i PM2,5, durant els denominats episodis de calitja. La presència d'esta pols en suspensió empitjora la qualitat de l'aire, afectant la salut de la població. La inhalació d'esta pols sahariana de l'aire ambient inflama les vies respiratòries i incrementa el risc de mort cardiovascular.
La freqüència d'estos episodis ha augmentat entre un 14 i un 63% segons les zones considerades respecte a la mitjana d'anys anteriors (considerant el període 2001- 2021) en la totalitat de la Península i els arxipèlags balear i canari. En la Comunitat Valenciana s'estima que el 27% dels dies de 2022 van tindre influència de pols africana. Les aportacions de pols africana calculats per a les diferents estacions de fons mostren que la contribució mitjana anual de pols africana als nivells de PM10 va ser entre 3,9 i 4,0 μg/m³ en la zona de llevant.
Les intrusions de pols del Sàhara contribuïxen a empitjorar la qualitat de l'aire i ha demostrat tindre efectes negatius en la salut que empitjoren com més curta siga la distància al nord d'Àfrica i amb una mala qualitat de l'aire ja existent.
Els anticiclons hivernals amb vents fluixos i inversions tèrmiques donen lloc a una mala ventilació de la capa baixa de l'atmosfera i impedixen que els contaminants es dispersen donant lloc a una mala qualitat de l'aire (principalment per òxids de nitrogen i partícules) sobretot en nuclis urbans.
Font: Secretaría de Ambiente. Bogotá
Les activitats humanes que més perjudiquen la qualitat de l'aire inclouen, entre altres, la crema de combustibles fòssils en vehicles i fàbriques, les cremes agrícoles i forestals, l'activitat industrial, el transport, la construcció i la gestió de residus. Aquestes pràctiques no sols deterioren el medi ambient, sinó que també suposen un risc per a la salut humana, especialment en zones urbanes densament poblades.
Segons l'ONU molts agricultors consideren que la crema agrícola és la forma més eficaç i rendible de netejar la terra, fertilitzar-la i preparar-la per a una nova plantació. No obstant això, estes cremes i incendis forestals que poden propagar-se a partir d'estes són la major font de carboni negre del món i una gran amenaça per a la salut humana i ambiental. El carboni negre és un component de les PM2.5 que penetra profundament en els pulmons i el torrent sanguini. A més, este component actua com a gas d'efecte d'hivernacle calfant l'atmosfera i augmentant la temperatura.
INFORMACIÓ RELATIVA A CREMES VEGETALS A LA COMUNITAT VALENCIANA
La qualitat de l'aire i el canvi climàtic estan estretament relacionats, ja que compartixen les mateixes fonts. A més, el canvi climàtic pot intensificar la contaminació atmosfèrica en afavorir condicions que dificulten la dispersió de contaminants. Un enfocament integrat que combine accions per a reduir emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i contaminants locals no sols ajuda al medi ambient, sinó que també genera importants beneficis per a la salut pública.
No totes les mesures que contribuïxen a mitigar el canvi climàtic milloren la qualitat de l'aire i beneficien la salut:
La crema de biomassa es considera neutra en carboni, però la seua combustió allibera contaminants atmosfèrics com a partícules fines, monòxid de carboni i òxids de nitrogen, que afecten negativament la qualitat de l'aire i la salut. Per això, és fonamental avaluar el seu ús des d'un enfocament que integre la mitigació climàtica, la salut pública i la sostenibilitat ambiental.
Avaluar els riscos climàtics i les seues interrelacions permet dissenyar solucions que integren l'adaptació al canvi climàtic amb accions de mitigació, reduint emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Este enfocament combinat és clau per a protegir tant les persones com als ecosistemes, i avançar cap a un futur més resilient i sostenible.
Incorporar enfocaments com a “Salut en Totes les Polítiques” i “One Health” permet abordar de manera conjunta els impactes del canvi climàtic i la qualitat de l'aire. Per a aconseguir-ho, és clau conscienciar a tots els nivells, utilitzant la salut com a motor del canvi i involucrant a tots els sectors de la societat.
Millorar la qualitat de l'aire i protegir els ecosistemes són accions clau per a cuidar la nostra salut. Este article de New Medical Economics destaca com els enfocaments integradors, com One Health, permeten abordar conjuntament la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic i la salut pública, generant cobeneficis per a les persones i el planeta. Llig-ho ací:
Qualitat de l'aire. Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.
Atmósfera y calidad del aire. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
Contaminación atmosférica. Agencia Europea de Medio Ambiente.
Contaminación del aire ambiente (exterior). OMS
Air pollution. EEA European Environment Agency
Air pollution and health: an introduction for health workers. Curso de formación de OpenWHO.
Breathlife OMS
OMS: Respira la Vida – Vídeo: Cómo la contaminación del aire afecta a tu cuerpo
Dades de qualitat de l'aire:
-
European city air quality viewer. EEA: European Environment Agency
-
European air quality forecast plots. CAMS air quality forecasts. Copernicus Atmosphere Monitoring Service
Air Quality API Pollutants and pollen forecast in 11 km resolution. CAMS European air quality forecast
- Aplicacions:
- GVAire (Generalitat Valenciana)
- European Air Quality Index (European Environment Agency)
- ICA - Índice de Calidad del Aire (Ministerio para Transf. Digital y Función Pública)
Polsa en la imatge per a consultar els nivells de pol·len.
L'exposició als al·lergògens del pol·len transportat per l'aire o la seua inhalació pot desencadenar respostes al·lèrgiques en el nas (rinitis al·lèrgica), els ulls (conjuntivitis) i els bronquis (asma bronquial). La prevalença de les al·lèrgies ha anat en augment en les últimes dècades. S'estima que en alguns països fins al 40% de la població patix algún tipus d'al·lèrgia, i dins d'elles, l'al·lèrgia al pol·len és una de les més comunes.
Els factors ambientals com el canvi climàtic i la contaminació han prolongat la temporada de pol·len i incrementat la quantitat i agressivitat del pol·len en l'ambient, per la qual cosa l'exposició a al·lergògens ha augmentat.
D'altra banda, la contaminació atmosférica exacerba els seus efectes negatius.
Amb l'objectiu de protegir la salut pública es pot consultar
- Recomanacions per a reduir l'exposició al pol·len, document amb recursos per a conéixer els nivells de pol·len en la comunitat valenciana i consells per a reduir l'exposició a nivells elevats de pol·len.
- SALUT I PLANIFICACIÓ URBANA: ZONES VERDES, document informatiu basat en evidències científiques, en el qual s'exposen recomanacions relatives a l'arbratge urbà amb la finalitat de minimitzar les al·lèrgies al pol·len en la población.
Red Aerobiológica de Valencia ( AVAIC)
Sociedad española de Alergología e Inmunología clínica SEAIC
European air quality hourly forecast of pollens. CAMS air quality forecasts. Copernicus Atmosphere Monitoring Service