Conselleria de Sanitat

Per a saber més consulta ací 

PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ

Les partícules en suspensió (PM) consisteixen en una complexa mescla de partícules líquides i solgudes de substancies orgàniques i inorgàniques (sulfats, nitrats, amoníac, clorur de sodi, sutge, pólvores minerals, aigua, …) suspeses en l'aire. Aquestes partícules es classifiquen en funció del diàmetre aerodinàmic: les partícules en suspensió de menys de 10 µm (PM10) i les partícules en suspensió de menys de 2.5 µm (PM2.5) que inclouen les anomenades partícules ultrafines, que tenen un diàmetre inferior a 0.1 µm.

En general, la part gruixuda de les PM10 es compon en bona part de partícules primàries emeses directament a l'atmosfera tant per fenòmens naturals (incendis forestals o emissions volcàniques) com per les activitats humanes (labors agrícoles o de construcció, resuspensió de pols, activitats industrials, etc.).

Les PM2.5, per contra, solen estar compostes principalment per partícules secundàries formades en l'atmosfera a partir d'un precursor gasós (NOx, SO2, COV, NH3, etc.) mitjançant processos químics o per reaccions en fase líquida. Així mateix, depenent de la seua grandària, les partícules es comporten de manera distinta en l'atmosfera: les més xicotetes es poden mantindre suspeses durant llargs períodes i viatjar centenars de quilòmetres mentre que les partícules més grans no se sostenen en l'aire molt temps i tendeixen a depositar-se més prop del seu lloc d'origen.

Els efectes de la contaminació per material particulat han sigut demostrats en diferents àmbits, entre els quals destaquen la salut humana, el clima i els ecosistemes. Les concentracions més elevades solen trobar-se en les zones urbanes i en països d'ingressos baixos i mitjans.

Els efectes en la salut humana de les partícules PM10 i PM2.5 es produeixen per exposicions a curt termini (hores o dies) i/o exposicions a llarg termini (mesos o anys). Les partícules més perilloses són les més fines ja que poden arribar per inhalació a les zones perifèriques dels bronquíols i alterar l'intercanvi pulmonar de gasos. Segons la revisió de l'OMS de 2021, les partícules en suspensió comporten efectes sobre la salut fins i tot en concentracions molt baixes; de fet, no s'ha pogut identificar cap llindar per davall del qual no s'hagen observat danys per a la salut.

OZÓ TROPOSFÈRIC O SUPERFICIAL

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen. És un gas incolor i invisible que es troba de manera natural en l'estratosfera, la capa de l'atmosfera més pròxima a la terra i que ens protegeix de les radiacions de raigs ultraviolats, però que també es pot trobar com a contaminant secundari en la troposfera (tram d'atmosfera situada entre el sòl i 10 km d'altura). És un contaminant que no s'emet directament en l'atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils no metànics. El metà i el monòxid de carboni també exerceixen un paper en la seua formació. Les reaccions químiques entre aquests contaminants primaris necessiten una radiació solar intensa durant un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores) per a formar l'ozó. Les concentracions més altes es produeixen en els mesos d'estiu i en zones rurals.

L'exposició a elevats nivells del mateix origina problemes respiratoris sobre la salut humana (irritació, inflamació, insuficiències respiratòries, asma) i pot contribuir a incrementar la mortalitat prematura. A més, els elevats nivells d'ozó redueixen la capacitat fotosintètica de les plantes afeblint la seua reproducció i creixement, minvant les collites i el desenvolupament dels boscos, afectant indirectament en la salut humana.

ÒXIDS DE NITROGEN

Els òxids de nitrogen (NOx) són un grup de compostos químics gasosos molt reactius. Els més importants són l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). La major part dels NOx s'emeten en l'atmosfera en forma de NO que s'oxida ràpidament en NO2. Per part seua, el NO2 és la principal font dels aerosols de nitrats que constitueixen una part important de les PM2.5 i, a més, el NO2 en presència de la llum ultraviolada és la font principal de l'ozó troposfèric. S'emeten en els processos de combustió que es duen a terme en relació amb el trànsit (especialment de motors dièsel) així com, en instal·lacions industrials d'alta temperatura i de generació elèctrica. Les concentracions més altes es donen en grans nuclis urbans i a l'entorn de vies de comunicació amb trànsit dens.

Poden produir efectes adversos sobre la salut humana (inflamació de les vies aèries, afeccions d'òrgans, com a fetge o melsa, o de sistemes, com el circulatori o l'immunitari, que propicien al seu torn infeccions pulmonars i insuficiències respiratòries) i sobre el medi ambient (acidificació i eutrofització d'ecosistemes, afeccions metabòliques, limitació del creixement vegetal).

DIÒXID DE SOFRE

El SO2 arriba a l'atmosfera principalment a conseqüència d'activitats humanes com ara la crema de carbó o petroli. Les fonts naturals com els volcans també aporten un percentatge notable.

Entre els efectes adversos sobre la salut estan l'agreujament de l'asma, irritació i inflamació del sistema respiratori, malestar general, mal de cap i ansietat. També ocasiona danys en la vegetació i afecta a la biodiversitat.

ALTRES CONTAMINANTS

El benzé és un compost orgànic carcinogen en humans, pot causar leucèmia, afectar el sistema nerviós central, a la producció de cèl·lules sanguínies, pot deteriorar el sistema immunitari i danyar el material genètic cel·lular, causant malformacions congènites. Aquest contaminant procedeix sobretot de fonts de tipus natural. S'allibera bàsicament a conseqüència de processos de combustió incompleta i per evaporació de determinats combustibles. Les seues principals fonts són l'ús de l'automòbil a les ciutats (a través del seu tub d'escapament), l'evaporació de la gasolina i el dièsel, la producció de compostos químics i el tabac.

Alguns compostos químics d'interés per a la salut pública que poden formar part de la fracció particulada i per tant no sols contaminen l'aire, sinó que també poden depositar-se en sòls i aigües i acumular-se en ells (per tant, en les cadenes alimentoses), amb una elevada persistència:

El benzo(a)piré (BaP), s'allibera principalment durant la crema de llenya o carbó en estufes d'ús domèstic i del fum dels gasos de fuita dels cotxes, especialment dels motors dièsel. A més de provocar càncer, el BaP també irrita els ulls, el nas, la gola i els bronquis.

Metalls:

El plom (Pb) i altres metalls com l'arsènic (As), el cadmi (Cd), i el níquel (Ni) constitueixen contaminants que sovint s'associen a les partícules:

• L'Arsènic inorgànic és cancerigen en humans, irritant per a les vies respiratòries i pot produir danys sanguinis, cardíacs, hepàtics i renals, a més d'alterar el sistema nerviós perifèric.
• El Cadmi, i especialment l'òxid de cadmi, és igualment carcinogènic per a l'home, i afecta especialment als sistemes respiratori, renal i reproductiu.
• El Plom potencialment pot afectar a tots els òrgans i sistemes del cos, i especialment al sistema nerviós, originant retard mental, naixements prematurs i retards en el creixement.
• Diversos compostos de Ni es troben també considerats com carcinogénicos. Pot provocar reaccions al·lèrgiques cutànies i afectar la defensa immune i als sistemes respiratori i renal, i reduir la fertilitat, amb conseqüències similars per a humans i animals.

La pèrdua de qualitat de l'aire derivada de la contaminació atmosfèrica és el major risc ambiental per a la salut humana i una de les principals causes evitables de morts i malalties a tot el món. Els símptomes i la magnitud dels efectes de la contaminació de l'aire en la salut es poden representar com una piràmide, on els resultats de salut menys freqüents i més greus es troben en el cim i els efectes menys greus, que pateixen una major proporció de la població, la base de la piràmide. 

Algunes malalties són atribuïbles a un sol contaminant i altres estan associades a múltiples contaminants. A més, alguns contaminants poden causar efectes en la salut després d'una exposició prolongada (mesos o anys), mentres que uns altres poden afectar la salut individual en uns pocs dies. Els contaminants també poden interactuar entre si o amb altres factors com la temperatura i exacerbar els seus efectes sobre la salut.

En 2013, l'Organisme internacional d'investigació del càncer de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va classificar la contaminació de l'aire com a cancerígena per a l'ésser humà. L'evidència científica recent ha demostrat que la contaminació de l'aire té el potencial de danyar quasi tots els òrgans del nostre cos. Esta imatge proporciona una breu descripció dels principals efectes sobre la salut. Els marcats amb (*) són aquells efectes per als quals l'evidència científica és més sòlida. 

Font: Air pollution and health: an introduction for health workers. World Health Organization 2023 

Els factors que influïxen en el risc i la susceptibilitat o sensibilitat als contaminants inclouen:

• factors del curs de vida, per exemple, ser una persona major, un xiquet o una dona embarassada;
• factors genètics
• i malalties preexistents, com a malalties cròniques, malalties respiratòries i altres malalties no transmissibles com la diabetis.

A més, les persones més vulnerables són les que tenen una major exposició a la contaminació de l'aire degut a factors externs, com:

• lloc de residència (treball o casa, especialment si està prop del trànsit o altres fonts d'emissions);
• condicions de vida precàries (per exemple, viure en barris marginals);
• tipus d'ocupació (per exemple, treballadors a l'aire lliure)
• estatus socioeconòmic baix. Els factors associats amb un nivell socioeconòmic més baix poden fer que una persona siga més vulnerable a l'exposició a la contaminació de l'aire, inclouen: dieta pobra; falta d'exercici; falta d'accés a espais verds; falta d'accés a l'atenció sanitària; viure al costat d'una carretera molt transitada; haver de desplaçar-se amb molt de trànsit i falta d'accés a energia neta a nivell domèstic.

Els grups de població susceptibles diferixen entre exposicions a curt o llarg termini, els més susceptibles a curt termini són els que patixen malalties cròniques o comorbiditats. Fins i tot les persones aparentment sanes són susceptibles a l'exposició llarg termini. L'exposició pot des d'iniciar una malaltia a accelerar la seua progressió.

Per a millorar el teu coneixement sobre la qualitat de l'aire que respires, consulta aquest PDF.

L'impacte predominant en la salut de la contaminació de l'aire es deu a l'exposició durant tot l'any a nivells mitjans de contaminació i no sols a pics de contaminació. La reducció dels nivells mitjanes anuals de contaminants en l'aire maximitza els beneficis per a la salut i reduïx la intensitat i freqüència els pics de contaminació i per tant l'exposició a nivells alts de contaminants atmosfèrics.

La Directiva (UE) 2024/2881 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d'octubre de 2024 sobre la qualitat de l'aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica a nivells que no siguen perjudicials per a la salut, els ecosistemes naturals o la biodiversitat per a l'any 2050, seguint les directrius de l'OMS de 2021. Per a aconseguir-ho, establix normes de qualitat de l'aire per a l'any 2030 amb l'objectiu de reduir en més d'un 55% les repercussions en la salut. Esta directiva s'aplicarà a partir de 2026 i busca millorar progressivament la qualitat de l'aire, garantir el dret a un aire net i la informació ciutadana.

Entre parèntesi s'indica el nombre de superacions anuals permeses de cada valor límit

Es pot consultar la normativa vigent de qualitat de l'aire en la web de medioambient, els valors límit de la Directiva 2024/2881 ací i els valors guia de la OMS ací. 

Comparació entre la població urbana exposada a nivells superiores als establits en la normativa actual (EU standards) i l'exposada a valores superiores als valores guia de l'OMS (WHO guidelines).

L'avaluació de la qualitat de l'aire a la Comunitat Valenciana es realitza a partir de les dades obtingudes en la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, es gestiona des de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i els Informes d'Avaluació de la Qualitat de l'Aire a Espanya del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Avaluació Qualitat de l'aire CV: Any 2022

Els episodis d'alta contaminació poden ser causats per emissions de contaminants derivades d'esdeveniments locals, regionals o emissions transfrontereres (antropogèniques o naturals) la formació de les quals, transport o acumulació es veu agreujada significativament per condicions meteorològiques concretes com les intrusions de pols sahariana (calitja), alta insolació o intenses condicions anticiclòniques així com per incendis forestals i cremes de restes agrícoles.

A Espanya, destaquen les intrusions de pols sahariana, els episodis d'ozó o, en contextos urbans, alts nivells d'òxids de nitrogen davant l'augment i la falta de dispersió de les emissions locals. La climatologia afecta als processos de dispersió i transport dels contaminants en l'atmosfera pel que és un factor condicionant per a la qualitat de l'aire.

Estos episodis requerixen d'estratègies a llarg termini que reduïsquen els nivells de fons de contaminació i mesures d'acció immediata que limiten les activitats contaminants durant estos, entre altres.

OZÓ TROPOSFÈRIC O3

Consulta el document Ozó troposfèric

INCENDIS

En relació amb els efectes del fum, els incendis forestals generen altes concentracions atmosfèriques de gasos i de material particulat (PM10, PM 2.5), fins i tot durant llargs períodes de temps.

En situacions d'emergència per incendi, els efectes del fum i de les partícules generades, fins i tot fora de la zona pròxima al foc, fan necessària la difusió de recomanacions dirigides a la població, principalment als grups més vulnerables (menors, embarassades, persones d'edat avançada, pacients amb afeccions respiratòries -EPOC, asma- i cardiovasculars).

Incendi Villanueva de Viver: Imatge satèl·lit del 28 de març de 2023 Copernicus

El fum pot afectar els ulls, irritar el sistema respiratori i agreujar malalties cardíaques i pulmonars, així com augmentar els trastorns depressius.

Per això s'han d'adoptar les següents recomanacions:

• Limitar l'exposició al fum: romandre el major temps possible en ambients interiors, mantenint l'aire interior tan net com siga possible.
• Mantindre portes i finestres tancades.
• Tancar qualsevol entrada d'aire des de l'exterior (ximenera, campana extractora, reixetes de ventilació, endolls…) per a evitar l'entrada de fum o gasos.
• Evitar la contaminació de l'aire en ambients tancats (no encendre res que tinga flames, no passar l'aspiradora, evitar fumar…).
• Reduir l'activitat física tant en exteriors com en interiors.
• En cas de patir malalties cardiorespiratòries, és recomanable posar-se en contacte amb el seu centre de salut si els seus símptomes empitjoren.
• S'informa que les màscares quirúrgiques i l'ús de mocadors no són una protecció segura contra el fum.
• Les màscares quirúrgiques i l'ús de mocadors no són una protecció segura contra el fum. Per a l'adequada protecció respiratòria enfront de les partícules generades per l'incendi, es recomana l'ús de màscares tipus FFP2. Les màscares FFP2 amb filtre de carboni actiu, a més, protegixen dels gasos contaminants.
• Es poden consultar les dades de qualitat d'aire en la Comunitat Valenciana a través de l'app GVAire i en https://ica.miteco.es/
• En tornar a casa després d'un incendi evite l'exposició a les cendres. Netege amb drap humit i humitege el sòl abans d'agranar evitant que les partícules xicotetes queden en suspensió. Utilitze màscares tipus FFP2.

EPISODIS D'INTRUSIONS DE POLS SAHARIANA

La pols desèrtica Sahariana és un component natural que eventualment contribuïx a augmentar les concentracions de partícules respirables de tipus PM10 i PM2,5, durant els denominats episodis de calitja. La presència d'esta pols en suspensió empitjora la qualitat de l'aire, afectant la salut de la població. La inhalació d'esta pols sahariana de l'aire ambient inflama les vies respiratòries i incrementa el risc de mort cardiovascular. 

La freqüència d'estos episodis ha augmentat entre un 14 i un 63% segons les zones considerades respecte a la mitjana d'anys anteriors (considerant el període 2001- 2021) en la totalitat de la Península i els arxipèlags balear i canari. En la Comunitat Valenciana s'estima que el 27% dels dies de 2022 van tindre influència de pols africana. Les aportacions de pols africana calculats per a les diferents estacions de fons mostren que la contribució mitjana anual de pols africana als nivells de PM10 va ser entre 3,9 i 4,0 μg/m³ en la zona de llevant. 

Les intrusions de pols del Sàhara contribuïxen a empitjorar la qualitat de l'aire i ha demostrat tindre efectes negatius en la salut que empitjoren com més curta siga la distància al nord d'Àfrica i amb una mala qualitat de l'aire ja existent.

ESTABILITAT ATMOSFÈRICA

Els anticiclons hivernals amb vents fluixos i inversions tèrmiques donen lloc a una mala ventilació de la capa baixa de l'atmosfera i impedixen que els contaminants es dispersen donant lloc a una mala qualitat de l'aire (principalment per òxids de nitrogen i partícules) sobretot en nuclis urbans. 

Font: Secretaría de Ambiente. Bogotá

ACTIVITATS

Crema de restes vegetals:

Segons l'ONU molts agricultors consideren que la crema agrícola és la forma més eficaç i rendible de netejar la terra, fertilitzar-la i preparar-la per a una nova plantació. No obstant això, estes cremes i incendis forestals que poden propagar-se a partir d'estes són la major font de carboni negre del món i una gran amenaça per a la salut humana i ambiental. El carboni negre és un component de les PM2.5 que penetra profundament en els pulmons i el torrent sanguini. A més, este component actua com a gas d'efecte d'hivernacle calfant l'atmosfera i augmentant la temperatura. 

La qualitat de l'aire és un problema lligat al canvi climàtic i els dos són un problema per a la salut. Un enfocament integrat de les accions de mitigació del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica permetria obtindre beneficis en SALUT.

La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic estan intrínsecament vinculats perquè compartixen les mateixes fonts. El canvi climàtic pot afavorir la persistència de condicions atmosfèriques que dificulten la dispersió dels contaminants, agreujant la contaminació atmosfèrica. 

Les mesures que contribuïxen a la mitigació d'un fenomen solen tindre efectes positius en l'altre, encara que no en tots els casos és així. Per això, cal planificar les mesures en cada àmbit perquè es potencien les sinergies.

La contaminació de l'aire és un problema de tots i tots hem de contribuir a la seua reducció. Mantenint-nos informats i modificant les nostres pràctiques podem recolzar l'adopció de solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació de l'aire i alhora adoptar hàbits quotidians pot millorar la nostra salut com, per exemple, canviar el cotxe pel transport actiu caminant o amb bicicleta. Consulta com pots millorar la qualitat de l'aire.

D'altra banda, avaluar tots els riscos climàtics i les seues interrelacions pot oferir-nos solucions que combinen les estratègies d'adaptació amb les accions per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (mitigació) amb la finalitat de protegir les persones i a la naturalesa.

La implicació de la Salut Pública i de tots els professionals de la salut, així com establir col·laboracions multisectorials que garantisquen les accions necessàries per a minimitzar els impactes del canvi climàtic i millorar la qualitat de l'aire, incorporant el principi de Salut en Totes les Polítiques i l'enfocament integrador del One Health és una prioritat per a aconseguir el Desenrotllament Resilient al Clima. Per a abordar les conseqüències i impactes del canvi climàtic es necessita una labor de conscienciació a tots els nivells en el qual l'argument de la salut siga el motor del canvi i involucre a tots els sectors de la societat. 

 Els boscos urbans, els espais verds i altres solucions basades en la naturalesa augmenten la qualitat de vida, reduïxen l'exposició a regs ambientals, milloren la resiliència local i promouen estils de vida saludables.

Els boscos exercixen un paper fonamental en la preservació del medi ambient. Actuen com a embornals de carboni, en absorbir diòxid de carboni de l'atmosfera i promouen la biodiversitat en proporcionar hàbitats per a una varietat d'espècies vegetals i animals. Exercixen un paper crucial en la regulació del cicle de l'aigua, ajudant a previndre l'erosió del sòl i a mantindre la qualitat de l'aigua. Les seues arrels actuen com a filtre natural, i la seua ombra contribuïx a mantindre un clima local més fresc.

Una Salut o One Health, expressa que la salut humana, la dels animals i les plantes són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals coexistixen, molts dels quals residixen en els nostres boscos.

Els servicis ecosistèmics són aquells que obtenim del funcionament adequat dels ecosistemes i ens permeten obtindre des de l'aigua potable, aire respirable, i sòls fèrtils fins al manteniment de les dinàmiques climàtiques o el benestar psíquic. En definitiva, són els beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones.

Els boscos aporten importants beneficis a la nostra salut:

• Els arbres ajuden a descendir la temperatura de l'anomenat efecte “illa de calor” que es produïx en els nuclis urbans a causa del formigó, l'asfalt i altres materials que absorbixen calor. Els arbres poden reduir fins a 10 graus la temperatura mitjançant l'evapotranspiració, captant CO₂ i emetent vapor d'aigua i l'ombra que ens proporcionen. El potencial de refredament que tenen els boscos és essencial per a combatre el risc directe de malalties relacionades amb la calor, com els colps de calor.
• El bosc urbà pot ajudar a millorar la qualitat de l'aire eliminant directament els contaminants. Indirectament, en crear condicions climàtiques més agradables en l'entorn urbà, es reduirà la necessitat de refrigeració i/o calefacció i comportarà una disminució de la demanda energètica i d'emissió de contaminants atmosfèrics. Els arbres també emeten compostos orgànics volàtils que poden contribuir a la formació d'ozó. No obstant això, els estudis integrats han donat a conéixer que l'augment en la cobertura dels arbres conduïx a una menor formació d'ozó (Nowak i Dwyer 2000).
• Els arbres absorbixen i bloquegen el so, la qual cosa reduïx la contaminació acústica.
• Segons un estudi de l'Agència de Medi Ambient del Regne Unit, plantar arbres al voltant dels rius podria reduir les inundacions a les ciutats, en disminuir la velocitat de l'aigua de pluja.
• Els servicis ecosistèmics que presten els boscos i els arbres contribuïxen a la seguretat alimentària protegint l'agricultura, entre altres coses, mantenen la fertilitat del sòl, regulen el cicle hídric i el clima, proporcionant l'hàbitat a pol·linitzadors silvestres i a depredadors de les plagues agrícoles.
• Mantenen i protegixen la biodiversitat; la desforestació s'ha relacionat amb l'alteració dels cicles de transmissió de malalties transmeses per vectors i l'augment de l'exposició dels éssers humans o els animals domèstics als vectors.
• Un dels impactes de la degradació dels boscos i els seus ecosistemes és la pèrdua de biodiversitat i per tant de l'equilibri entre espècies, la modificació de les interaccions entre elles i de les seues funcions ecològiques. Això pot facilitar que hi haja salts entre espècies com va succeir amb la COVID-19. En un ecosistema sa i ric en biodiversitat les interaccions entre les diferents espècies reduïxen la possibilitat que els portadors de patògens proliferen i augmente la probabilitat que entren en contacte amb els éssers humans. Cuidar i restaurar els boscos i ecosistemes pot previndre l'augment de zoonosi que suposen un greu risc per a la salut.
• Són entorns de promoció de la salut on podem relaxar-nos, realitzar activitat física, relacionar-nos i mantindre activitat social amb els veïns aportant així beneficis tant per a la salut física com mental. 

Els boscos reduïxen els riscos relacionats amb algunes de les principals malalties no transmissibles com les malalties cardiovasculars, càncers, malalties respiratòries cròniques, diabetis i problemes de salut mental.

Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica. Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.. 

Qualitat de l'aire. Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. 

Atmósfera y calidad del aire. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. 

Contaminación atmosférica. Agencia Europea de Medio Ambiente. 

Contaminación del aire ambiente (exterior). OMS 

Air pollution. EEA European Environment Agency 

Air pollution and health: an introduction for health workers. Curso de formación de OpenWHO. 

Global air quality guidelines: particulate matter (PM2.5 and PM10), ozone, nitrogen dioxide, sulfur dioxide and carbon monoxide. OMS 2021. 

Breathlife OMS 

OMS: Respira la Vida – Vídeo: Cómo la contaminación del aire afecta a tu cuerpo 

Dades de qualitat de l'aire: 

• European city air quality viewer. EEA: European Environment Agency 

• European air quality forecast plots. CAMS air quality forecasts. Copernicus Atmosphere Monitoring Service 

Air Quality API Pollutants and pollen forecast in 11 km resolution. CAMS European air quality forecast 

• Sistema de pronóstico de la calidad del aire CALIOPE 

• Aplicacions:
  • GVAire (Generalitat Valenciana)
  • European Air Quality Index (European Environment Agency)
  • ICA - Índice de Calidad del Aire (Ministerio para Transf. Digital y Función Pública)

La mesura més eficaç per a previndre l'al·lèrgia al pol·len és evitar l'exposició al tipus de pol·len al qual som sensibles. Per a això és fonamental el diagnòstic, la determinació del tipus o tipus de pol·len que afecten la nostra salut en la consulta d'al·lergologia. 

La informació sobre l'inici, duració i finalització de la pol·linització, així com dels nivells dels pòl·lens als quals són al·lèrgics els pacients els permet adoptar mesures preventives per a evitar l'exposició, aplicar tractaments preventius o, en cas necessari, utilitzar medicació per a controlar els símptomes.

Els principals consells per a alleujar l'al·lèrgia en períodes de nivells elevats de pol·len són:

• Mantinga's informat sobre els nivells de pol·len. 
• Evite el contacte directe amb les plantes productores del pol·len al qual es té al·lèrgia. 
• Mantinga bé netes les mans i la cara, llavant nas i ulls sovint amb aigua fresca. 
• Seguisca amb la medicació prescrita. Els medicaments antihistamínics poden produir somnolència i disminuir l'atenció, la qual cosa cal tindre en compte a l'hora de conduir i realitzar activitats que requerisquen concentració.
• Viatge amb cotxe amb les finestretes tancades i protegisca's amb màscara FPP2 i ulleres en els desplaçaments amb moto o bicicleta.
• En l'exterior evite el contacte del pol·len amb les mucoses de la boca, nas i ulls, emprant ulleres de sol i màscares FPP2.
• En el domicili, utilitze l'aspirador i baietes humides per a netejar la pols i dorma amb les finestres tancades ja que els nivells de pol·len són més alts de matinada.
• Utilitze filtres de pol·len en l'aire condicionat de vivendes i vehicles, si és possible.
• Tinga en compte que les concentracions de pol·len en l'aire augmenten en dies de tempesta d'alt contingut elèctric i vents forts, perquè el pol·len es mobilitza i reflota en l'aire.
• Evita tallar la gespa i tombar-te sobre ell
• No asseques la roba a l'aire quan els nivells de pol·len siguen alts ja que este pot adherir-se a la roba humida.
• Disminuïsca les activitats a l'aire lliure durant les primeres hores del matí (de 5h a 10h és major intensitat d'emissió) i a última hora de la vesprada (19- 22h es produïx la deposició del pol·len en suspensió en refredar-se la *atmosfera). A casa mantinga les finestres tancades especialment en estos períodes
• Quan viatge consulte els nivells de pol·len en el lloc i prenga les mesures de protecció adequades.
• Acudisca a la consulta d'al·lergologia i seguisca les seues prescripcions mèdiques.

A més del pol·len, existixen altres factors que poden empitjorar els símptomes i que els al·lèrgics al pol·len han d'evitar: fums i vapors, olors fortes, contaminació atmosfèrica, canvis bruscos de temperatura, realitzar exercici físic sense preparació, etc.

Red Aerobiológica de Valencia ( AVAIC) 

Sociedad española de Alergología e Inmunología clínica SEAIC 

European air quality hourly forecast of pollens. CAMS air quality forecasts. Copernicus Atmosphere Monitoring Service