Menú izquierdo

Destaquem

Àrees

Salut Publica

Visualització del menú

Avaluació d’impacte en salut de riscos ambientals

INFORMES D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

L’OMS establix l’estratègia One Health (Una Sola Salut) com una estratègia mundial que busca augmentar la col·laboració interdisciplinària en la cura de la salut de les persones, els animals i el medi ambient per a elaborar i implementar programes, polítiques i lleis a favor de la millora de la salut pública. Des d’este enfocament s’ha de perseguir l’objectiu de promoure entorns saludables que ajuden a aconseguir els objectius de salut de la població i disminuïsquen els riscos derivats dels factors ambientals i els seus condicionants, de manera que disminuïsca la càrrega de malalties i s’identifiquen noves amenaces. 
Les accions de govern, a qualsevol escala, i les intervencions públiques o privades, tenen, en major o menor grau, repercussions sobre la salut. Hi ha causes derivades de polítiques o activitats directament conduents a un augment dels riscos ambientals per a la salut. Alguns exemples són les decisions relatives a la generació d’energia, algunes pràctiques agrícoles, la producció industrial o activitat empresarial i l’ordenació del territori que suposen un augment de les emissions, una exposició nociva o un augment de la vulnerabilitat, que fomenten conductes poc saludables o acceleren el canvi climàtic. 
En la legislació nacional i autonòmica s’ha incorporat l’obligació de tindre en consideració l’impacte en la salut tant de projectes com de plans i programes en els seus respectius procediments d’avaluació ambiental. L’avaluació d’impacte en salut (AIS) arreplega el principi de salut en totes les polítiques (STP) perquè és un instrument de treball intersectorial per a millorar el procés de presa de decisions, ja que, després d’aplicar-lo, oferix una sèrie de recomanacions destinades a maximitzar els guanys en salut i disminuir les desigualtats. L’avaluació d’impacte en salut (AIS) es nodrix de l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) i és l’enfocament al qual s’ha de tendir, com ja està establit en el Pla estratègic de salut i medi ambient (PESMA). No obstant això, i mentres s’arribe a eixe fi, una manera d’incorporar STP és la inclusió de la mirada de la salut en els procediments administratius d’avaluació ambiental a través dels processos de participació pública.

1. INSTRUMENTS ADMINISTRATIUS EN MATÈRIA AMBIENTAL 

L’avaluació ambiental és el procés a través del qual s’analitzen els efectes significatius que tenen o poden tindre sobre el medi ambient els plans, els programes i els projectes abans de la seua adopció, aprovació o autorització. Inclouen els seus efectes sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, la terra, el sòl, el subsol, l’aire, l’aigua, el clima, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, incloent-hi el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats. L’avaluació ambiental inclou tant l’avaluació ambiental estratègica, respecte de plans o programes, com l’avaluació d’impacte ambiental, respecte dels projectes. 
La normativa que regula l’avaluació ambiental exigix a determinades activitats, plans o programes, amb caràcter previ a la seua autorització, una decisió favorable de l’òrgan ambiental de l’administració competent i que és vinculant en cas de ser negativa o d’exigir mesures correctores. La decisió (declaració d’impacte ambiental de projectes o declaració ambiental estratègica de plans i programes) s’emet després de prendre en consideració l’estudi d’impacte ambiental del projecte, o el document inicial estratègic del pla o programa, elaborat pel promotor de l’activitat, seguint unes pautes establides en la mateixa normativa i sotmés a consultes prèvies, tràmits d’audiència i informació pública. 
1.1. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
La Llei 21/2013, d’avaluació ambiental establix les bases de l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que puguen tindre efectes significatius sobre el medi ambient, i garantix en tot el territori de l’Estat un alt nivell de protecció ambiental, amb la finalitat de promoure un desenvolupament sostenible. Els procediments d’avaluació descrits en esta llei són:
-    Avaluació ambiental estratègica (AAE) per a plans i programes.
-    Avaluació d’impacte ambiental (AIA) per a projectes.

Fases procediment Llei 21/2013, d’avaluació ambiental

Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana

En l’àmbit de la Comunitat Valenciana, la Llei 6/2014, de prevenció, qualitat i control ambiental, incorpora en l’ordenament jurídic de la Generalitat normativa europea i d’àmbit estatal. Configura un sistema d’intervenció integral i coordina els dos principals sistemes d’intervenció administrativa per a previndre i reduir en origen la contaminació, que són l’autorització ambiental integrada (AAI) i la llicència ambiental (LA).

En els annexos d’esta normativa es concreten les categories d’activitats subjectes a autorització ambiental integrada (annex I) i categories d’activitats subjectes a llicència ambiental (annex II).

Així mateix, esta norma descriu les figures de declaració responsable ambiental i comunicació d’activitats innòcues, per a aquelles activitats de baixa capacitat de contaminació.

Una vegada acabat el tràmit d’informació pública, l’òrgan substantiu remetrà l’expedient a l’òrgan ambiental perquè este emeta la declaració d’impacte ambiental (DIA) o declaració ambiental estratègica, que es farà pública i que establix les condicions que ha d’incloure per a la protecció adequada del medi ambient i dels recursos naturals.

Per a més informació, consulteu la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori  “Qualitat ambiental”

2. LA PERSPECTIVA DE LA SALUT EN L’AVALUACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS

Malgrat que l’ésser humà i la seua salut són elements indissociables del medi ambient, sovint els aspectes relacionats amb la salut humana es tenen molt poc en compte en els expedients d’avaluació ambiental en comparació amb la fauna, la vegetació o el patrimoni arqueològic. Per això, és necessària la mirada de la salut en l’avaluació ambiental i avançar cap a l’AIS i el desenvolupament de normatives que prevalguen la salut en totes les polítiques. 
El V Pla de salut de la Comunitat Valenciana 2022-2030, inclou 2 objectius específics que cal desenvolupar relatius a l’AIS i l’avaluació ambiental:

-    Objectiu 1.1.4.: Avançar en la implementació de l’avaluació de l’impacte en salut i l’equitat en les polítiques sectorials i locals, i definir procediments per a integrar l’impacte en salut en les avaluacions ambientals. 
-    Objectiu 2.1.2.: Progressar en la introducció efectiva d’elements d’avaluació d’impactes en salut i equitat en les avaluacions d’impacte ambiental sotmeses a la regulació.

L’aplicació de l’AIS possibilita estimar l’efecte de les decisions polítiques d’altres sectors extrasanitaris sobre la salut, assegurar una acció coordinada de tots els nivells de les administracions i complir els objectius dels programes d’acció comunitària en l’àmbit de la salut. L’aportació principal de l’avaluació de l’impacte en salut és servir de suport a la presa de decisions en la seua elecció entre opcions diferents, i la de predir conseqüències de la implementació d’estes opcions.

No obstant això, mentres s’avança en la integració de l’avaluació d’impacte en salut en l’avaluació ambiental, és necessari donar resposta des de l’Administració sanitària a les demandes establides en la legislació vigent sobre AIA, AAE, AAI i LA. Amb esta oportunitat, utilitzant ferramentes i informació científica en contínua actualització i normes legals existents, s’elabora l’informe d’avaluació amb l’objecte últim de previndre, reduir, reparar o compensar els riscos detectats i que es tinga en compte la salut en la presa de decisions.

En el marc de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, l’Administració sanitària participa en el procediment d’avaluació ambiental a través del procés de consulta a les administracions afectades amb la finalitat de promoure entorns saludables que ajuden a aconseguir els objectius de salut de la població i disminuir els riscos derivats dels factors ambientals i els seus condicionants, de manera que es reduïx el risc per a la salut i s’identifiquen noves amenaces. En este sentit, es du a terme una avaluació prospectiva i qualitativa dels impactes en la salut en la documentació presentada juntament amb cada pla, programa, projecte o activitat, segons siga la intervenció administrativa. Esta documentació s’avalua en funció dels efectes potencials sobre la salut de la població amb la finalitat d’informar i millorar la presa de decisions aportant recomanacions que busquen optimitzar els resultats en salut, principalment de les actuacions que puguen originar un impacte en els grups socialment més desfavorits.

2.1. Aspectes previstos en els informes

En relació a la població que es pot vore afectada:
•    Ubicació i distància de nuclis urbans a la instal·lació/activitat pels seus possibles impactes en salut.
•    Ubicació i distància de població vulnerable (edat, sexe, discapacitat, exclusió social…), centres sociosanitaris, centres docents, parcs infantils etc.

En relació amb l’impacte en la hidrologia (impacte en quantitat i qualitat del subministrament d’aigua de consum humà (ACH) a la població):
•    Descripció dels sistemes de proveïment de la zona.
•        Impactes en aigües superficials i subterrànies que puguen incidir en la disponibilitat i qualitat de l’ACH.
•    Protecció i prevenció de la recàrrega d’aqüífers, xarxa de drenatge i escolament superficial.
•    Prevenció davant d’abocaments accidentals.
•    Identificació de substàncies susceptibles de contaminar les aigües.

En relació al possible impacte d’agents biològics:
•    Valoració de la possible emissió d’agents patògens per part de la instal·lació.
•    Programa de prevenció davant de legionel·la.
•    Control de reforestació a fi d’evitar espècies al·lergògenes en zones de reforestació o jardins.

En relació amb el possible impacte en l’aparició de vectors:
•    Possible risc d’introducció o proliferació d’espècies de vectors transmissors d’arbovirosi i altres malalties de transmissió vectorial.
•    Descripció de mesures preventives per a evitar focus de cria.

En relació amb el possible impacte en aigües residuals:
•    Descripció de sistemes de sanejament, estacions depuradores.
•    Identificació de substàncies contaminants.
•    Anàlisi de possibles punts d’exposició: aigües superficials, subterrànies, de consum humà, sòls.
•    Emissió olors i aerosols.
•    Autoritzacions per a abocaments.

En relació amb el possible impacte en la qualitat de l’aire:
•    Informació de nivells de fons de contaminants atmosfèrics.    
•    Fonts d’emissió. Contaminants. Estimacions de valors d’immissió.    
•    Altres fonts contribuents en la zona.    
•    Identificació d’activitats susceptibles d’emetre contaminants a l’atmosfera (moviments terra, desbrossament, trànsit vehicles…).
•    Consideració de les condicions climàtiques i qualitat de l’aire en la programació d’activitats.
•    Descripció de mesures preventives correctes i/o control de nivells d’immissió (població).    

En relació amb el possible impacte de soroll i vibracions: 
•    Identificació d’activitats susceptibles de produir soroll i vibracions (obres, maquinària, transformadors, trànsit...).    
•    Descripció de mesures preventives per a la seua mitigació.
•    Nivells de soroll de fons i modelització de possibles increments deguts a la instal·lació/activitat.
•    Altres fonts contribuents en la zona.    

En relació amb el possible impacte per generació de camps electromagnètics:
•    Nombre d’instal·lacions. Ubicació exacta.    
•    Model de simulació que aporte estimacions d’exposició o justificació.    
•    Estudi de sinergies amb altres projectes pròxims.    

En relació amb el possible impacte del canvi climàtic:
•    Des del punt de vista del canvi climàtic, possibles afeccions a la població derivades del pla/programa/instal·lació/activitat.

En relació amb el possible impacte per la generació de residus:
•    Identificació i classificació de residus generats.
•    Sistema de gestió de residus (minimitzar consum recursos, reutilització, reciclatge, valorització).
•    Possibles punts d’exposició (aigua, aire, sòl).    

En relació amb el possible impacte en la qualitat de vida de la població pròxima:
•    Emissió de males olors i mesures de control.
•    Impacte paisatgístic: deterioració paisatgística i mesures d’atenuació de l’impacte.     

2.2. Estructura general d’un informe estàndard

Un informe sanitari podria contindre els apartats següents:
1. Breu descripció de la proposta, activitat, projecte.
2. Avaluació dels possibles impactes o risc en la salut de la població, especialment la més vulnerable, així com les mesures preventives, correctores i/o compensatòries. Carències detectades en l’avaluació d’impactes en salut i recomanacions.
3. Conclusions
4. Valoració final de la proposta, que pot ser: FAVORABLE, FAVORABLE CONDICIONAT I NO FAVORABLE

3. ENLLAÇOS

Visualització del menú