Conselleria de Sanitat

Els procediments per a la confirmació anatomopatològica de lesions sospitoses de càncer de mama que s'usen en l'actualitat són: punció aspiració amb agulla fina (PAAF), biòpsia amb agulla gruixuda (BAG, BAV) i la biòpsia excisional. Totes les tècniques d'obtenció de mostres comparteixen un mateix objectiu, que la mostra obtinguda siga representativa de l'anomalia trobada en la mamografia o ecografia. Les característiques de les imatges anòmales detectades per mamografia es valoren per a determinar la probabilitat de malignitat. Aquesta informació, unida al resultat de l'examen clínic, ha de ser considerada conjuntament amb els resultats de PAAF i/o BAG en una reunió multidisciplinària amb la finalitat de decidir el pas següent a fer. En el cas de lesions no palpables, els resultats inadequats i falsos negatius són més elevats, per tant, els resultats de la citologia i de la BAG d'aquestes lesions no han d'interpretar-se de forma aïllada.

Biòpsia aspiració amb agulla fina (PAAF)

La PAAF pot ser el procediment preferent per a la presa de mostres en lesions massives i carcinomes obvis en aquells centres que hagen aconseguit un nivell d'excel•lència satisfactori 6, ja que la fiabilitat d'aquesta prova depén del fet que la mostra siga adequada i representativa de la lesió; que el processament siga adequat i la interpretació del material citològic siga correcte. Aquesta tècnica resulta molt útil en l'aspiració de ganglis axil•lars clínicament o radiològicament anormals, ja que una citologia positiva ajuda a classificar l'estadi de l'axil•la i obviar el procediment del gangli sentinella.

Biòpsia aspiració amb agulla gruixuda (BAG)

L'evidència actual suggereix que una biòpsia amb agulla gruixuda (BAG), realitzada correctament, aporta major sensibilitat i especificitat que el procediment PAAF quan es tracta de microcalcificacions, asimetries i distorsions morfològiques 4-5, així com també facilita el diagnòstic definitiu de les lesions benignes.

La biòpsia amb agulla gruixuda percutània (BAG) és un procediment diagnòstic que consisteix en l'obtenció transcutània de teixit mamari amb agulles de gruix variable, de 18-G a 12-G en forma de cilindres que són processats amb la tècnica histològica convencional. L'obtenció de diversos cilindres de teixit evita la necessitat de cirurgia oberta per al diagnòstic de patologia benigna i permet el diagnòstic de malignitat, la qual cosa fa possible una adequada programació del tractament. Proporciona, a més, material suficient per a la realització de tècniques immunohistoquímiques per a avaluar l'estatus dels receptors d'estradiol i progesterona o la valoració de proteïnes tumor-supressores com p53 i amb valor predictiu de resposta com Her-2 mitjançant immunohistoquímica o FISH (Hibridació fluorescent in situ). Més recentment s'ha introduït en la pràctica clínica la biòpsia amb agulla assistida per buit (“vacuumassistedsystems” o mamotomo) BAV, habitualment utilitzada amb agulles d'11 o 9 G, que permet l'obtenció de major quantitat de teixit. Aquesta tècnica estaria especialment indicada en microcalcificacions amb baix/moderat nivell de sospita mamogràfica, en què es requereix un major volum de teixit per a una correcta avaluació patològica.

Si bé la BAG no està exempta de limitacions, especialment en la valoració de determinades lesions proliferatives benignes, i de risc, el nivell de concordança diagnòstica amb la peça quirúrgica supera el 95%. La concordança diagnòstica interobservador en la BAG supera fins i tot l'observada en les peces quirúrgiques, en centrar l'atenció el patòleg en una menor quantitat de teixit. No obstant això, hi ha el risc de falsos negatius, que aconsegueixen en algunes sèries el 9%, amb xifres una mica menors en les BAG assistides per buit (7,6%).