L’autoexploració
L’autoexploració és un instrument de coneixement del teu cos i de la teua salut. La major part de les alteracions que hi apareixen són de poca importància o totalment benignes. La consulta amb el metge o metgessa t’indicarà el camí a seguir. Si es presenta una lesió maligna, actuar al més prompte possible pot significar millorar el pronòstic, curar-se i fins i tot evitar una cirurgia traumàtica per a la mama.
Com i quan realitzar-la
Per a explicar-te la tècnica de l’autoexploració es disposa de la videogravació següent:
Ver la presentación
Recorda, sempre un o dos dies després de la menstruació. Quan haja desaparegut la turgència mamària. En la menopausa, el primer dia de cada mes.
Si la resposta a alguna de les preguntes que t’has formulat durant l’autoexamen és afirmativa, consulta amb el teu metge. Val la pena!
Així que avant! No t’espantes, només són deu minuts al mes per a conéixer-te millor i poder actuar a temps.
Si és possible, fes-te una mamografia a intervals regulars a partir dels 45 anys.
La participació en els programes de cribratge de càncer és un important indicador de qualitat, de la qual depén en gran manera la disminució de la incidència i de la mortalitat per càncer de la població.
Hem de treballar per a augmentar la participació de la població, però sense oblidar que aquesta participació ha d'estar basada en una presa de decisió informada.
El reconeixement al dret a la informació, en el camp de la salut, troba el seu primer marc legal en el Conveni del Consell d'Europa sobre els drets de l'home i la biomedicina, signat el 4 d'abril de 1997. En aquest conveni es reconeix explícitament, en l'apartat 2 de l'article 10, que "tota persona tindrà dret a conéixer tota la informació obtinguda respecte a la seua salut".
A escala estatal, la Llei 41/2002 bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, recull de manera més específica els aspectes que s'han de tindre en compte a l'hora d'oferir informació relativa a salut, i és l'article 4 el que s'encarrega d'aquesta tasca. En aquest s'especifica que la informació oferida “comprén, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i conseqüències”. I afig que la informació "serà vertadera, comprensible i adequada a les seues necessitats, i l'ajudarà a prendre decisions d'acord amb la seua pròpia i lliure voluntat".
Aquest reconeixement legal no fa sinó donar suport a les creixents demandes de la població, en relació a les necessitats d'informació sobre temes relacionats amb la salut. Demandes que es canalitzen a través del Decàleg de Pacients, consensuat per 50 organitzacions de pacients i usuaris de serveis sanitaris, que es van reunir a Barcelona l'any 2003. Entre les seues peticions cal destacar les demandes d’informació de qualitat, decisions centrades en el pacient, respecte a l'autonomia del pacient informat i formació de professionals en habilitats socials. Demandes que tenen a veure amb l'exigència cada vegada major de processos de comunicació, centrats en les necessitats d'informació dels pacients i usuaris de serveis sanitaris.
Reconéixer la importància d'oferir informació, tenint com a actors i protagonistes als receptors d'aquesta, implica acceptar l'existència de desigualtats d'accés a la informació. La diferent “capacitat de les persones per a obtindre i entendre la informació bàsica sobre salut i serveis sanitaris que necessiten per a prendre decisions apropiades” és el que es denomina alfabetització sanitària. A pesar que a Espanya el nivell d'alfabetització formal ha crescut en els últims anys, no ha succeït el mateix amb el nivell d'alfabetització sanitària, la qual cosa implica l'existència d'un percentatge elevat de persones que tenen dificultats per a accedir i comprendre informació sanitària.
Des del Programa de prevenció de càncer de mama de la Comunitat Valenciana hem de fer un esforç per reduir els biaixos que les desigualtats d'accés a la informació per causes socioeconòmiques, de gènere, culturals i psicofísiques, generen. Per a això hem de facilitar la comprensió de la informació que oferim sobre el programa, utilitzant com a marc de referència les recomanacions de les guies europees de qualitat del cribratge de càncer de mama (4a edició). Aquesta guia ha inclòs un capítol sobre "Comunicació en els programes de cribratge", amb l'objectiu de transmetre la necessitat d'incloure la comunicació d'informació com un criteri més de qualitat dels programes de cribratge de càncer. Aclareix la diferència entre “informar” i “comunicar”, la primera acció és una mera transmissió de dades, mentre que la segona implica transmetre informació, tenint en compte factors socials i culturals que influeixen en les necessitats i comportaments individuals.
A l'hora de comunicar informació relativa als programes de cribratge de càncer, hem d'evitar qualsevol barrera que dificulte una comunicació efectiva. Identificar les possibles barreres pot ajudar-nos a anticipar-nos-hi:
- Dificultat d'accés a la informació per part dels usuaris o potencials usuaris.
- Escassa informació sobre els programes de cribratge de càncer per part del personal sanitari.
- Falta d'habilitats de comunicació per part del personal sanitari.
- Limitacions en l'alfabetització sanitària dels usuaris o potencials usuaris dels programes.
- Heterogeneïtat de la població diana.
- Oferir informació no centrada en les necessitats d'informació de la població.
Seguint les recomanacions de la Guia Europea de Qualitat, la informació que oferim sobre els programes de cribratge ha de ser:
- Accessible: la població ha de ser capaç d'accedir a la informació de manera fàcil.
- Rellevant: ha d'estar basada en les necessitats d'informació de la població, que ha de participar en els processos d'elaboració dels materials escrits.
- Comprensible: la informació ha de ser clara, s’ha d’evitar un llenguatge tècnic i cal utilitzar un llenguatge personal, amb frases curtes que seguisquen les regles gramaticals i de sintaxi.
- Completa: que incloga els beneficis (qualitat del programa) i els riscos (falsos positius i negatius, incerteses) del cribratge. Ha d'incloure informació sobre: taxes de participació, temps d'espera aproximats, nombre de recitacions, càncers detectats...
- Adaptada: segons les necessitats dels diferents grups.
- Específica de cada fase: segons siga la primera invitació o successiva, o es tracte d'una recitació o cita intermèdia. Es recomana oferir informació específica durant la valoració addicional a través de professionals directament implicats.
Es pot aconseguir en l’actualitat un diagnòstic precoç del càncer de mama?
Sí. La millor manera de lluitar contra el càncer de mama és realitzar mamografies periòdiques cada dos anys a les dones entre 45 i 69 anys, amb el que es detecta fins i tot abans que es puga tocar.
En què consisteix aquest examen?
És una radiografia de les mames, amb la qual s'aconsegueixen imatges molt detallades amb mínimes radiacions. És una prova, en conjunt, senzilla i ràpida.
On es pot realitzar aquest examen?
La Conselleria de Sanitat, amb l'objectiu de reduir la mortalitat per càncer de mama, ha posat en marxa unitats de prevenció de càncer de mama, distribuïdes per tota la Comunitat, gratuïtes i ateses per professionals experts.
Com es pot accedir a aquestes unitats?
Les dones són cridades des de la seua unitat, i se les cita per a un dia i una hora. No obstant això, si alguna té problemes per a acudir-hi, hi ha la possibilitat de canviar la cita, telefonant al número que s'indica en la carta.
Què succeeix en la unitat?
Després de comprovar les seues dades, li realitzaran les mamografies en diferents posicions.
Si és la primera vegada que acudeix a la unitat li faran dues plaques de cada mama, i si ja ha acudit altres vegades, una de cada. Dos metges experts realitzaran un estudi detallat de les mamografies.
A vegades és necessari completar l'estudi amb alguna placa més, una exploració física o altres proves complementàries. Això no l’ha de preocupar, perquè quasi sempre es realitzen per a mostrar la normalitat d'alguna imatge dubtosa. Només es diagnostica un càncer en una proporció molt xicoteta de dones.
Algunes dones, per les seues característiques personals, necessiten realitzar-se una altra mamografia en un termini més curt que els dos anys.
La majoria rebran una carta a casa, en què se les informarà que no apareix cap anomalia, per la qual cosa les tornaran a citar passats dos anys.
Per què acudir a les unitats de prevenció del càncer de mama?
Realitzar-se mamografies periòdicament a partir de certa edat, permet descartar la malaltia per a la majoria. Per a les que estan començant a desenvolupar la malaltia, permet actuar quan les seues possibilitats de curació són millors. En vindre ací, està fent una cosa útil per a la seua salut.
Si ja ha participat en aquest programa, li recordem la necessitat de repetir les mamografies cada dos anys.
ESPERE A SER CITADA I ACUDISCA. ÉS IMPORTANT PER A LA SEUA SALUT.
NO OBSTANT AIXÒ, SI MENTRESTANT NOTA ALGUN BONY O SÍMPTOMA, NO DUBTE A ACUDIR AL SEU METGE.
Per què un Programa de prevenció del càncer de mama?
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones: 1 de cada 10 dones el patirà al llarg de la seua vida, i de cada 10 morts per càncer en dones a l'any, 2 són degudes a aquest tumor. Si es detecta a temps, es pot curar en la majoria dels casos.
A qui afecta de manera més freqüent el càncer de mama?
La majoria dels càncers de mama es desenvolupen en dones entre els 45 i 69 anys. Només una xicoteta proporció d'aquests càncers es relaciona amb lesions prèvies de mama i/o factors hereditaris.
Es pot detectar precoçment?
Sí, mitjançant la realització de mamografies cada dos anys en les unitats del Programa de prevenció del càncer de mama de la Comunitat Valenciana. Aquest programa segueix les recomanacions de qualitat de la Unió Europea.
Com es pot participar en aquest programa?
Si té entre 45 i 69 anys, rebrà una carta d'invitació en el seu domicili, on se li indicarà l'adreça de la seua Unitat de Prevenció, dia i hora de la seua cita. Pot canviar la cita seguint les indicacions de la carta. La participació en el programa és gratuïta.
Què succeeix en la Unitat de Prevenció del càncer de mama?
El personal de la Unitat comprovarà les seues dades personals i li realitzarà una xicoteta enquesta. Una vegada recollida aquesta informació, li demanaran que es lleve la roba fins a la cintura i li realitzaran mamografies en diferents posicions. Dos radiòlegs o radiòlogues experts faran un estudi detallat de les mamografies.
En què consisteix la prova?
La mamografia és una radiografia de les mames que permet, mitjançant dosis mínimes de radiació, veure lesions quan encara són xicotetes. És imprescindible la compressió de les mames, per la qual cosa per a algunes dones pot resultar molest. En alguns casos caldrà repetir la mamografia o realitzar una exploració física.
Com li comunicaran els resultats?
En la majoria dels casos el resultat serà normal i se li comunicarà per carta a partir dels 15 dies posteriors a la realització de la prova.
Què succeeix si li han de realitzar més proves?
Només 3 de cada 100 dones necessitaran altres proves a l'hospital que els corresponga, segons el seu sistema d'assegurament, per a confirmar o descartar el diagnòstic d'aquesta malaltia, com ara ecografies o biòpsies. És normal que s'inquiete però ha de saber que en la majoria dels casos el resultat serà normal. Només a 1 de cada 10 dones se'ls diagnosticarà un càncer de mama. En aquests casos la dona serà citada en la consulta de l'hospital corresponent per a oferir-li tota la informació necessària i personalitzar el seu tractament.
Cada quant temps ha de realitzar-se les mamografies?
La majoria de les dones han de realitzar-se les mamografies cada dos anys, encara que depenent de les característiques de les dones pot ser necessari realitzar-les amb menor periodicitat.
Quins beneficis i riscos té participar en el Programa?
El major benefici s'obté perquè la majoria de càncers diagnosticats en el Programa estaran en fases precoces, per la qual cosa els tractaments seran menys agressius i les probabilitats de curació més altes. Entre els riscos, existeix la possibilitat de no detectar càncers existents, o de diagnosticar i tractar càncers que mai s'haurien desenvolupat.
Si nota alguna anomalia en les mames entre cita i cita, haurà d'acudir al seu metge/essa de capçalera per a evitar retards en el diagnòstic.
Per a més informació, telefone a la seua Unitat de Prevenció, visite www.san.gva.es o escriga'ns a pcancer_val@gva.es
Recorde que si es detecta a temps, es pot curar en la majoria dels casos.