Destaquem
Salut Publica
Visualització del menú
ALERTES ALIMENTÀRIES
La gestió de la xarxa d'alerta alimentària s'efectua a nivell nacional a través del Sistema Coordinat d'Intercanvi Ràpid d'Informació (SCIRI).
El SCIRI és un sistema dissenyat en forma de xarxa, que permet mantindre una constant vigilància davant de qualsevol risc o incidència que, relacionat amb els aliments, puga afectar la salut dels consumidors.
L'objectiu fonamental d'aquest sistema és garantir als consumidors que els productes que es troben en mercat són segurs i no presenten riscos per a la seua salut.
Publicador de continguts
RISCOS ALIMENTARIS
BIOLÒGICS
Són la causa més comuna de les toxiinfeccions alimentàries. Els agents implicats en aquestes intoxicacions són els bacteris, virus, fongs, prions, paràsits i alguns metabòlits i/o toxines microbianes. Aquestes intoxicacions en la seua majoria cursa amb infeccions gastrointestinals de major o menor gravetat, però que en determinades ocasions pot donar lloc a patologies més severes. Els perills biològics poden presentar-se en qualsevol etapa de la cadena alimentària inclòs el domicili del consumidor final. Per tot això i arran de les passades crisis alimentàries des de la Unió Europea, s'han desenvolupat mesures encaminades a augmentar el nivell de seguretat alimentària i retornar la confiança als consumidors. Per a això, s'han fixat criteris microbiològics, aplicables bé als processos per a la producció d'aliments o bé als productes finals, que es verifiquen a través de les auditories, inspeccions, mostrejos i anàlisis dels aliments. Així mateix es realitzen estudis puntuals de situació per a diferents riscos biològics.
QUÍMICS
Els aliments poden contindre substàncies químiques amb propietats toxicològiques l'exposició de les quals pot ser perjudicial per a persones i animals. Aquestes substàncies poden ser adquirides per diferents vies pels aliments. Així poden arribar en ser afegides intencionadament, per contaminació ambiental, per transferència per contacte amb materials o per pràctiques culinàries (barbacoes, fritades, etc.).
D'aquesta manera, es poden trobar: residus de la producció primària com a fitosanitaris, fertilitzants, residus medicaments veterinaris, etc), substàncies amb finalitats tecnològiques (additius, coadjuvants tecnològics, aromes, etc), compostos que migren a l'aliment des d'un material en contacte amb aquest, contaminants ambientals presents en les matèries primeres que persisteixen en el producte final (dioxines, PCB, metalls pesants, etc..) i contaminants produïts en el processament dels aliments (acrilamida).
Per això, la Comunitat Valenciana duu a terme programes encaminats a controlar que els aliments no superen els límits màxims establits legalment en tota la Unió Europea o un altre límit o valor toxicològic de referència.
En els últims anys, i com demostra l'última de les accions de l’EFSA, els contaminants químics han adquirit molta importància en els plans de seguretat alimentària destinats a garantir un consum lliure de substàncies tòxiques. Això es deu al fet que, per a alguns d'aquests contaminants químics, la dieta és una de les principals fonts d'exposició. Una de les principals dificultats amb les quals es troben els experts en haver d'analitzar-les és la disparitat i diversitat de sistemes per a investigar els riscos en els diferents països, motiu pel qual s'estan duent a terme diferents projectes europeus destinats a harmonitzar l'anàlisi.
NUTRICIONALS
Un dels objectius del IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana és garantir i promoure una alimentació saludable i millorar la qualitat de les actuacions dirigides a la protecció de la salut de la població davant dels perills associats al consum d'aliments. Per a aconseguir aquest objectiu s'assenyalen accions com la regulació de les màquines expenedores d'aliments i begudes (MEAB) seguint criteris d'índole nutricional, incrementar el consum de fruites i verdures en la població, fomentar l'alimentació saludable i el comerç de proximitat en els menjadors escolars, d'hospitals i residències, i reduir el consum de greixos saturats, sal i sucres en la població.
L'interés creixent de la societat de conéixer la procedència dels aliments que consumeix i si els mètodes de producció emprats són respectuosos amb el medi ambient ha suposat el desenvolupament normatiu per a regular la venda de proximitat de productes primaris i agroalimentaris. El I Pla valencià de producciò ecològica estableix mesures per al "foment d'un consum conscient, responsable i ecològic".
Atesa la rellevància de l'alimentació en edats primerenques i que a la Comunitat Valenciana el 41,1% de l'alumnat menor de 16 anys realitza el seu menjar principal en els centres educatius, s'ha optat pel desenvolupament normatiu per al foment d'un alimentació saludable i sostenible en l'àmbit de l'administració pública i per la realització d'un programa que pretén avaluar tots menjadors escolars en el període de tres cursos consecutius. Els objectius perseguits han sigut avaluar: a) l'oferta alimentària dels menjadors escolars, b) l'oferta de fruites i verdures, especialment de venda de proximitat i/o de producció ecològica i c) la ubicació i oferta d'aliments i begudes a través de màquines expenedores. Per a més informació referent a això consulte l'Avaluació i foment de la qualitat nutricional de l'oferta alimentària en centres escolars 2016-2019 continguda en el Pla de control oficial de la cadena alimentària de la Comunitat Valenciana (págs. 185-199 del document).