Informació eutanasia professionals


 

Formularis i procediments

Informació eutanasia portada

La legalització i regulació de l'eutanàsia s'assenten sobre els drets de les persones recollits en la Constitució espanyola, d'un costat, els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral, i d'un altre, la dignitat, la llibertat o l'autonomia de la voluntat.

Aquesta Llei introdueix en el nostre ordenament jurídic un nou dret individual com és l'eutanàsia.

Aquesta Llei, a més determina els deures del personal sanitari que atenga aqueixes persones, definint el seu marc d'actuació, i regula les obligacions de les administracions i institucions concernides per a assegurar el correcte exercici del dret reconegut en aquesta Llei. Al mateix temps, mitjançant la possibilitat d'objecció de consciència, es garanteix la seguretat jurídica i el respecte a la llibertat de consciència del personal sanitari.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública garantirà el compliment d'aquesta Llei l'objectiu principal de la qual és despenalitzar i regular un nou dret i una nova prestació sanitària: "l'eutanàsia o ajuda mèdica per a morir".

La Llei orgànica 3/2021 de regulació de l'eutanàsia garanteix un context en el qual s'accepta legalment prestar ajuda mèdica per a morir. En els seus cinc capítols i tretze disposicions, es legisla el nou marc de drets per a persones malaltes i professionals sanitaris que en consciència decidisquen o no col·laborar amb l'exercici de l'eutanàsia, garantint la seguretat clínica i jurídica.

S'entén per eutanàsia l'actuació que produeix la mort d'una persona de manera directa i intencionada, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, en un context de sofriment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com a inacceptable, sent major d'edat, capaç i conscient en el moment de la sol·licitud; i que requereix d'una valoració qualificada i externa a les persones sol·licitant i executora, prèvia i posterior a l'acte eutanàsic.

A continuació, presentem un RESUM amb els aspectes més rellevants de la Llei:

 

Article 1 Objecte

Dret de tota persona que complisca les condicions exigides a sol·licitar i rebre l'ajuda necessària per a morir. Així mateix, determina els deures del personal sanitari que atenga aqueixes persones.

 

Article 2 Àmbit d'aplicació

Totes les persones que actuen o es troben en territori espanyol i residisquen en ell almenys 12 mesos.

 

Article 3 Definicions

a. «Consentiment informat»: conformitat lliure, voluntària i conscient, manifestada en ple ús de les seues facultats després de rebre la informació adequada, perquè, a petició seua, tinga lloc una de les actuacions descrites (en la lletra g), i es detallen a continuació:

  • g) «Prestació d'ajuda per a morir»: es pot produir en dues modalitats:
    • 1a) L'administració directa al pacient d'una substància per part del professional sanitari competent.
    • 2a) La prescripció o subministrament al pacient per part del professional sanitari d'una substància, per a acte administrar, i causar la seua pròpia mort.

b. «Patiment greu, crònic i imposibilitante»: limitacions que incideixen directament sobre l'autonomia física i activitats de la vida diària, de manera que no permet valdre's per si mateix, així com sobre la capacitat d'expressió i relació, i que porten associat un sofriment físic o psíquic constant i intolerable, existint seguretat o gran probabilitat que tals limitacions vagen a persistir en el temps sense possibilitat de curació o millora apreciable. A vegades pot suposar la dependència absoluta de suport tecnològic.

c. «Malaltia greu i incurable»: la que per la seua naturalesa origina sofriments físics o psíquics constants i insuportables sense possibilitat d'alleujament que la persona considere tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva.

d. «Metge responsable»: té al seu càrrec coordinar tota la informació i l'assistència sanitària, amb caràcter d'interlocutor principal en tot el referent a l'atenció i informació durant el procés assistencial, i sense perjudici de les obligacions d'altres professionals que participen en les actuacions assistencials.

e. «Mèdic consultor»: qui posseeix formació en l'àmbit de les patologies que pateix el/la pacient i que no pertany al mateix equip del/la metge/a responsable.

f. «Objecció de consciència sanitària»: dret individual dels professionals sanitaris a no atendre aquelles demandes d'actuació sanitària regulades en aquesta Llei que resulten incompatibles amb les seues pròpies conviccions.

g. «Prestació d'ajuda per a morir»: descrites en el punt a h. «Situació d'incapacitat de fet»: es manca d'enteniment i voluntat suficients per a regir-se de manera autònoma, amb independència de la seua capacitat jurídica (declarat incapaç jurídicament).

 

Article 4 Dret a sol·licitar la prestació d'ajuda per a morir

  • Decisió autònoma després d'haver sigut informada, amb informe per escrit sobre el seu procés mèdic. En la història clínica haurà de quedar constància que la informació ha sigut rebuda i compresa.
  • Es garantiran els mitjans i recursos de suport, materials i humans.
  • S'adoptaran les mesures de suport pertinents per a proporcionar accés a les persones amb discapacitat.

 

Article 5 Requisits per a rebre la prestació d'ajuda per a morir

  • Tindre la nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya o certificat d'empadronament que acredite un temps de permanència en territori espanyol superior a dotze mesos, tindre majoria d'edat i ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud.
  • Disposar per escrit de la informació que existisca sobre el seu procés mèdic, les diferents alternatives i possibilitats d'actuació, inclosa la d'accedir a cures pal·liatives integrals compresos en la cartera comuna de serveis i a les prestacions que tinguera dret de conformitat a la normativa d'atenció a la dependència.
  • Haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, o per un altre mitjà que permeta deixar constància, i que no siga el resultat de cap pressió externa, deixant una separació d'almenys quinze dies naturals entre ambdues.
  • Si el/la metge/a responsable considera que la pèrdua de la capacitat de la persona sol·licitant per a atorgar el consentiment informat és imminent, podrà acceptar qualsevol període menor que considere apropiat en funció de les circumstàncies clíniques concurrents, de les quals haurà de deixar constància en la història clínica.
  • Patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i imposibilitante en els termes establits en aquesta Llei, certificada per el/la metge/a responsable.
  • Prestar consentiment informat prèviament a rebre la prestació d'ajuda per a morir. Aquest consentiment s'incorporarà a la història clínica.
  • No serà aplicable aquells casos en els quals el/la metge/a responsable certifique que la persona no es troba en el ple ús de les seues facultats ni pot prestar la seua conformitat lliure, voluntària i conscient i haja subscrit amb anterioritat un document d'instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents legalment reconeguts; En el cas d'haver nomenat representant en aqueix document serà l'interlocutor vàlid per a el/la metge/a responsable.

 

Article 6. Requisits de la sol·licitud de prestació d'ajuda per a morir

  • Haurà de fer-se per escrit, havent d'estar el document datat i signat per el/la pacient sol·licitant, o per qualsevol altre mitjà que permeta deixar constància de la voluntat inequívoca de qui la sol·licita, així com del moment en què se sol·licita. En el cas que per la seua situació personal o condició de salut no li fora possible datar i signar el document, podrà fer ús d'altres mitjans que li permeten deixar constància, o bé una altra persona major d'edat i plenament capaç podrà datar-ho i signar-ho en la seua presència. Aquesta persona ha d'esmentar el fet que qui demanda la prestació d'ajuda per a morir no es troba en condicions de signar el document i indicar les raons.

     

  • Signar-se en presència d'un professional sanitari que el rubricarà. Si no és el/la metge/a responsable, ho entregarà a aquest. L'escrit haurà d'incorporar-se a la història clínica.

     

  • La sol·licitud de la prestació d'ajuda per a morir podrà revocar-se en qualsevol moment, incorporant-se la seua decisió en la seua història clínica. Així mateix, podrà demanar l'ajornament de l'administració de l'ajuda per a morir.

     

  • Aquells casos en els quals se certifique que la personano es troba en el ple ús de les seues facultats ni pot prestar la seua conformitat lliure, voluntària i conscient per a realitzar les sol·licituds, la sol·licitud de prestació d'ajuda per a morir podrà ser presentada al metge responsable per una altra persona major d'edat i plenament capaç, acompanyant-lo del document d'instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents legalment reconeguts, i subscrits prèviament per la persona sol·licitant.

     

 

Article 7. Denegació de la prestació d'ajuda per a morir

  • Les denegacions de la prestació d'ajuda per a morir hauran de realitzar-se sempre per escrit i de manera motivada per el/la metge/a responsable.
  • Contra aquesta denegació, quehaurà de realitzar-se en el termini màxim de deu dies naturals des de la primera sol·licitud, la persona que haguera presentat la mateixa podrà presentar en el termini màxim de quinze dies naturals una reclamaciódavant la Comissió de Garantia i Avaluació competent. El/la metge/a responsable que denegue la sol·licitud està obligat a informar d'aquesta possibilitat.
  • El/la metge/a responsable que denegue la sol·licitudde la prestació d'ajuda per a morir, amb independència que s'haja formulat o no una reclamació davant la Comissió de Garantia i Avaluació competent, haurà de remetre, en el termini de cinc dies comptats a partir de que se li haja notificat la denegació al pacient, els dos documents especificats en l'article 12 («document primer» i «documente segon»), adaptant el document segon de manera que incloga les dades clíniques rellevants per a l'avaluació del cas i per escrit el motiu de la denegació.

 

Article 8. Procediment a seguir per el/la metge/a responsable quan existisca una sol·licitud de prestació d'ajuda per a morir (en Annexos)

1. Rebuda la primera sol•licitud de prestació d'ajuda per a morir, el/la metge/a responsable, en el termini màxim de dos dies naturals, una vegada verificat que es compleixen els requisits previstos, realitzarà amb el/la pacient sol•licitant un procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, assegurant-se que comprén la informació que se li facilita. Sense perjudici que aquesta informació siga explicada per el/la metge/a responsable directament, la informació mateixa haurà de facilitar-se igualment per escrit, en el termini màxim de cinc dies naturals.
 
Transcorregut el termini previst de 15 dies almenys, després de la presentació de la primera sol·licitud, i una vegada rebuda la segona sol·licitud, el/la metge/a responsable, en el termini de dos dies naturals, reprendrà amb la persona sol·licitant el procés deliberatiu a fi d'atendre, en el termini màxim de cinc dies naturals, qualsevol dubte o necessitat d'ampliació d'informació.
 
2. Transcorregudes vint-i-quatre hores després de la finalització del procés deliberatiu al qual es refereix l'apartat anterior, el/la metge/a responsable recaptarà del sol•licitant la seua decisió de continuar o desistir de la sol•licitud de prestació d'ajuda per a morir. En el cas que el/la pacient manifestara el seu desig de continuar amb el procediment, el/la metge/a responsable haurà de comunicar aquesta circumstància a l'equip assistencial, especialment als professionals d'infermeria, així com, en el cas que així se sol•licitara, als familiars o afins que assenyale. Igualment, haurà de recaptar del sol•licitant la signatura del document del consentiment informat.
 
En el cas que es decidira desistir de la seua sol·licitud, el/la metge/a responsable posarà aquest fet igualment en coneixement de l'equip assistencial.
 
3. El/la metge/a responsable haurà de consultar a un metge/a consultor, qui, després d'estudiar i examinar la història clínica, haurà de corroborar el compliment de les condicions establides en l'article 5.1, o en el seu cas en el 5.2, en el termini màxim de deu dies naturals des de la data de la segona sol•licitud, a l'efecte de la qual redactarà un informe que passarà a formar part de la història clínica. Les conclusions d'aquest informe hauran de ser comunicades al sol•licitant en el termini màxim de vint-i-quatre hores.
 
4. En cas d'informe desfavorable del/la metge/a consultor sobre el compliment de les condicions de l'article 5.1, es podrà recórrer a la Comissió de Garantia i Avaluació en els termes previstos en l'article 7.2.
 
5. Una vegada complit el que es preveu en els apartats anteriors, el/la metge/a responsable, abans de la realització de la prestació d'ajuda per a morir, ho posarà en coneixement del president de la Comissió de Garantia i Avaluació, en el termini màxim de tres dies hàbils, a aquest efecte que es realitze el control previ previst en l'article 10.

 

Article 9. Procediment que seguir quan s'aprecie que existeix una situació d'incapacitat de fet

En els casos previstos en l'article 5.2 el/la metge/a responsable està obligat a aplicar el que es preveu en les instruccions prèvies o document equivalent.
 

 

Article 10. Verificació prèvia per part de la Comissió de Garantia i Avaluació

1. Una vegada rebuda la comunicació mèdica a què es refereix l'article 8.5, el/la president de la Comissió de Garantia i Avaluació designarà, en el termini màxim de dos dies, a dos membres d'aquesta, un professional mèdic i un jurista, perquè verifiquen si, al seu judici, concorren els requisits i condicions. 

 

2. Per a l'adequat exercici de les seues funcions, els dos membres citats en l'apartat anterior tindran accés a la documentació que obre en la història clínica i podran entrevistar-se amb el professional mèdic i l'equip, així com amb la persona sol·licitant.
 
3. En el termini màxim de set dies naturals, emetran un informe amb els requisits a què es refereix el document contemplat en la lletra b) de l'article 12. Si la decisió és favorable, l'informe emés servirà de resolució a l'efecte de la realització de la prestació. Si la decisió és desfavorable a la sol·licitud plantejada, quedarà oberta la possibilitat de reclamar en virtut del que es preveu en la lletra a) de l'article 18. En els casos en què no hi haja acord entre els dos membres citats en l'apartat 1 d'aquest article, s'elevarà la verificació al ple de la Comissió de Garantia i Avaluació, que decidirà definitivament.
 
4. La resolució definitiva haurà de posar-se en coneixement del/la president perquè, al seu torn, la trasllade al metge responsable que va realitzar la comunicació per a procedir, en el seu cas, a realitzar la prestació d'ajuda per a morir; tot això haurà de fer-se en el termini màxim de dos dies naturals.
 
5. Les resolucions de la Comissió que informen desfavorablement la sol·licitud de la prestació d'ajuda per a morir podran ser recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
 

 

Article 11. Realització de la prestació d'ajuda per a morir

1. Una vegada rebuda la resolució positiva, la realització de la prestació ha de fer-se aplicant els protocols. La persona sol·licitant, en cas que es trobe conscient, comunicarà al metge responsable la modalitat en la qual vol rebre la prestació d'ajuda per a morir.
 
2. En els casos en els quals la prestació s'autoadministre, tant el/la metge/a responsable com la resta de professionals sanitaris, li assistiran fins al moment de la seua mort.
 
3. En el supòsit contemplat en l'article 3.g. 2a) el/la metge/a responsable, així com la resta de professionals sanitaris, després de prescriure la substància que pròpiament s'autoadministrarà, mantindrà la deguda tasca d'observació i suport a aquest fins al moment de la seua defunció.
 

 

Article 12. Comunicació a la Comissió de Garantia i Avaluació després de la realització de la prestació d'ajuda per a morir

1. Una vegada realitzada la prestació d'ajuda per a morir, i en el termini màxim de cinc dies hàbils després d'aquesta, el/la metge/a responsable haurà de remetre a la Comissió de Garantia i Avaluació de la seua Comunitat Autònoma o Ciutat Autònoma els següents dos documents separats i identificats amb un número de registre:
 
a) El primer document, segellat per el/la metge/a responsable, referit com a «document primer», haurà de recollir les següents dades:
1r) Nom complet i domicili de la persona sol·licitant de l'ajuda per a morir i, en el seu cas, de la persona autoritzada que ho assistira.
2n) Nom complet, direcció i número d'identificació professional (número de col•legiació o equivalent) del/la metge/a responsable.
3r) Nom complet, direcció i número d'identificació professional del/la metge/a consultor l'opinió del qual s'ha recaptat.
4t) Si existeix un document d'instruccions prèvies o document equivalent i en ell s'assenyalava a un representant, nom complet d'aquest. En cas contrari, nom complet de la persona que va presentar la sol·licitud en nom del/la pacient en situació d'incapacitat de fet.
b) El segon document, referit com a «document segon», haurà de recollir les següents dades:
1r) Sexe i edat de la persona sol•licitant de l'ajuda per a morir.
2n) Data i lloc de la mort.
3r) Temps transcorregut des de la primera i l'última petició fins a la mort de la persona.
4t) Descripció de la patologia patida per la persona sol•licitant (malaltia greu i incurable o patiment greu, crònic i imposibilitante).
5é) Naturalesa del sofriment continu i insuportable patit i raons per les quals es considera que no tenia perspectives de millora.
6é) Informació sobre la voluntarietat, reflexió i reiteració de la petició, així com sobre l'absència de pressió externa.
7é) Còpia, Si existeix, de document d'instruccions prèvies o document equivalent.
8é) Procediment seguit per el/la metge/a responsable i la resta de l'equip de professionals sanitaris per a realitzar l'ajuda per a morir.
9é) Capacitació dels mèdics consultors i dates de les consultes.
 

 

Article 13. Garantia de l'accés a la prestació d'ajuda per a morir

La prestació d'ajuda per a morir està inclosa en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut, és de finançament públic, i en la Comunitat Valenciana s'aplicaran les mesures precises per a garantir el dret amb els requisits establits.

 

Article 14. Prestació de l'ajuda per a morir pels serveis de salut

Es realitzarà en centres sanitaris públics, privats o concertats, i en el domicili, sense menyscaptes en la prestació per motius de l'exercici de l'objecció de consciència sanitària o pel lloc on es realitza.
 
No podran intervindre en cap dels equips professionals els qui incórreguen en conflicte d'interessos ni beneficiats de la pràctica de l'eutanàsia.
 

 

Article 15. Protecció de la intimitat i confidencialitat

Els centres sanitaris que realitzen la prestació d'ajuda per a morir adoptaran les mesures necessàries per a assegurar la intimitat de les persones sol·licitants de la prestació i la confidencialitat en el tractament de les seues dades de caràcter personal i hauran de comptar amb sistemes de custòdia activa de les històries clíniques.

 

Article 16. Objecció de consciència dels professionals sanitaris

1. Es podrà exercir el dret a l'objecció de consciència , la qual haurà de manifestar-se anticipadament i per escrit.
 
2. Les administracions sanitàries crearan un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar l'ajuda per a morir. El registre se sotmetrà al principi d'estricta confidencialitat i a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
 

Article 17. Creació i composició

  • Es crea la Comissió de Garantia i Avaluació de la Comunitat Valenciana , amb caràcter multidisciplinari i amb un número mínim de set membres entre els quals s'inclouran personal mèdic, d'infermeria i juristes . Té naturalesa d'òrgan administratiu, i disposa d'un reglament d'ordre intern.
  • El Ministeri de Sanitat i els presidents de les Comissions de Garantia i Avaluació de les Comunitats Autònomes es reuniran anualment , sota la coordinació del Ministeri, per a homogeneïtzar criteris i intercanviar bones pràctiques en el desenvolupament de la prestació d'eutanàsia en el Sistema Nacional de Salut.

 

Article 18. Funcions de la Comissió de Garantia i Avaluació

a) Resoldre en el termini màxim de vint dies naturals les reclamacions de sol·licituds denegades, els pendents de verificació per existir disparitat de criteris que impedisca la formulació d'un informe favorable o desfavorable, així com dirimir els conflictes d'interessos.
 
També resoldre en el termini de vint dies naturals les reclamacions quan no hi ha acord en els requisits entre metge i jurista.
 
Quan la resolució siga favorable a la sol•licitud de prestació d'ajuda per a morir, la Comissió de Garantia i Avaluació competent requerirà a la direcció del centre perquè en el termini màxim de set dies naturals facilite la prestació sol•licitada a través d'un altre metge del centre o d'un equip extern de professionals sanitaris.
 
Si en el termini de vint dies naturals no s'ha dictat resolució, donarà dret als sol•licitants a entendre denegada la seua sol·licitud, quedant oberta la possibilitat de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
 
b) Verificar en el termini màxim de dos mesos la realització de la prestació conforme al procediment, a partir de les dades recollides en el document segon o sol·licitar al metge responsable la informació.
 
c) Detectar possibles problemes en el compliment proposant millores concretes per a la seua incorporació als manuals de bones pràctiques i protocols.
 
d) Resoldre dubtes, servint d'òrgan consultiu.
 
e) Elaborar i fer públic un informe anual d'avaluació.
 
f) Aquelles altres que puguen ser-li atribuïdes per l'òrgan competent en matèria de salut.

 

Article 19. Deure de secret

Els membres de les Comissions de Garantia i Avaluació estaran obligats a guardar secret.

 

 La mort a conseqüència de la prestació d'ajuda per a morir tindrà la consideració legal de mort natural amb caràcter general, independentment de la codificació realitzada en aquesta.

Fluxogrames de la Llei 3/2021