Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental de 2024, l’OMS i els seus associats han decidit subratllar el vincle essencial que hi ha entre la salut mental i l’àmbit laboral. Els llocs de treball segurs i saludables ajuden a protegir la salut mental, mentres que les condicions poc saludables, l’estigmatització, la discriminació i l’exposició a riscos com l’assetjament i altres condicions de treball deficients són riscos importants que afecten la salut mental i la qualitat de vida en general, i, en conseqüència, la participació i la productivitat en el treball. Si es té en compte que el 60 % de la població mundial treballa, resulta urgent prendre mesures perquè el treball previnga els riscos per a la salut mental i la protegisca i la fomente.
Els governs, els empleadors, les organitzacions que representen als treballadors i empleadors, i altres parts interessades responsables de la salut i la seguretat dels treballadors han de col·laborar per a ajudar a millorar la salut mental en el treball aplicant mesures en què es tinga en compte l’opinió dels mateixos treballadors, dels seus representants i de persones amb experiència directa amb problemes de salut mental. Invertint esforços i recursos en enfocaments i intervencions basats en l’evidència, es vetla perquè tots els treballadors tinguen l’oportunitat de desenrotllar-se en el treball i en la vida. Hem d’actuar hui perquè el món de demà siga més saludable.
El Pla valencià de salut mental i addiccions 2024-2027, aprovat per l’Acord de 23 de juliol de 2024, del Consell, té com a objectiu general la millora de la salut mental en la població de la Comunitat Valenciana, tant a través d’accions preventives com assistencials i de rehabilitació i reinserció social.
Este pla contempla en la línia estratègica 1 “promoure una salut mental positiva i previndre la malaltia mental, els trastorns addictius i el suïcidi”, concretant en l’acció 1.11 “fomentar la implementació de programes de promoció de la salut mental i de prevenció i intervenció precoç de les malalties mentals, incloent-hi les addiccions, en l’àmbit laboral”.
L’entorn laboral és un dels principals factors determinants que influïx en la salut mental de les persones treballadores. Este entorn laboral afavorix el benestar emocional quan el treball aporta satisfacció i contribuïx a l’autorealització personal, però també pot contribuir a l’aparició d’alteracions en la salut mental de la persona treballadora com, per exemple, quan s’està treballant en condicions estressants, per ritmes i horaris de treball inadequats, per possibles situacions d’abús i/o assetjament, etc.
Segons el Sondeig d’opinió europeu sobre seguretat i salut en el treball realitzat per l’agència europea especialitzada en la matèria en 2022:
-
El 27 % dels treballadors patixen estrés, ansietat o depressió provocats o agreujats pel treball.
-
El 32 % de la població treballadora percep que els factors psicosocials estan presents cada dia.
-
¼ Dels treballadors a espanya experimenten tristesa diària en el seu lloc de treball.
-
El 36 % dels treballadors patixen estrés diari en el treball, el 25 % experimenten tristesa i el 22 % senten ira.
-
Segons l'enquesta de l'eurobarómetre (2023), el 46% dels treballadors es van enfrontar a problemes emocionals o psicosocials, però més de la mitat no van buscar ajuda.
FACTORS DE RISC
L’Organització Internacional del Treball (OIT, 1986) ha definit els riscos psicosocials com les interaccions entre el contingut, la gestió i l’organització del treball i altres condicions ambientals i organitzatives, per una banda, i les competències i necessitats del personal, per una altra banda. Alguns riscos psicosocials són els següents:
- insuficiència de capacitats o el seu ús insuficient en el treball;
- càrregues o ritme de treball excessius, falta de personal;
- horaris excessivament prolongats, antisocials o inflexibles;
- falta de control sobre el disseny o la càrrega del treball;
- condicions físiques de treball insegures o deficients;
- cultura institucional que permet els comportaments negatius;
- suport limitat per part de col·legues o supervisió autoritària;
- violència, assetjament o acorralament;
- discriminació i exclusió;
- funcions laborals poc definides;
- promoció insuficient o excessiva;
- inseguretat laboral, remuneració inadequada o escassa inversió en el desenrotllament professional;
- demandes conflictives per a la conciliació de la vida familiar i laboral.
Encara que els riscos psicosocials poden trobar-se en tots els sectors, els treballadors que exercixen la seua activitat professional en els sectors sanitaris, humanitaris o d’emergències, a causa de la labor que realitzen o de l’entorn on treballen, tenen una probabilitat més elevada d’estar exposats a eixos riscos (OMS, 2024)
PROTECCIÓ I PROMOCIÓ
- Gestió dels riscos psicosocials en el treball per part de l’empleador a través d’intervencions dirigides a les condicions i entorns del treball.
- Sensibilització dels treballadors tant en el coneixement de la problemàtica com en la ruptura de l’estigma.
- Intervencions dirigides a persones per a la gestió de l’estrés i la reducció dels símptomes relacionats amb la salut mental.
- Plans d’incorporació progressius i adaptats per als empleats que han cursat una baixa laboral per algun problema de salut mental.
 |
Segons l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), es pot afavorir la salut mental de les persones treballadores tenint en compte els principis següents: 1. Llibertat. Tindre llibertat a l’hora d’organitzar el seu propi treball, l’orde, el ritme i la manera de fer les tasques estimula la seua participació en la presa de decisions. 2. Treball en equip. Fomentar el treball en equip per a evitar la competitivitat entre companys i companyes. 3. Lideratge democràtic. Entrenar els caps en el lideratge, i que respecten les persones al seu càrrec, fomenten el suport, generen confiança i oferisquen reconeixement. 4. Aclarir. Les funcions i responsabilitats de cadascú en el seu treball han de ser inequívoques. 5. Donar sentit al treball. Organitzar-lo de manera que s’eviten tasques estrictament pautades, faenes on no és necessari pensar o tasques monòtones i repetitives. Enriquir i ampliar el contingut del treball. 6. Transparència. Fer d’esta condició una política de l’organització, en els sistemes d’informació i comunicació, en els programes de reciclatge i promoció i en els processos de presa de decisions. 7. Autonomia temporal. Facilitar la flexibilitat d’horaris i el teletreball, i reduir a l’imprescindible el treball a torns i nocturn o els horaris variables, ajuden a una millora de la productivitat i de la salut del treballador/a. 8. Estabilitat. Apostar per polítiques d’estabilitat en l’ocupació. Reduir la imprevisibilitat i la incertesa. Informar a temps dels canvis previstos. 9. Recursos. Proporcionar els recursos humans i materials necessaris per a fer el treball en bones condicions. 10. Exercici físic. Oferir facilitats perquè el personal el practique, millor si és en grup. 11. Formació pràctica. Oferir a les persones formació que els permeta gestionar el seu propi estrés: tècniques de relaxació, estratègies d’afrontament, gestió del temps, tracte amb usuaris, etc. |
Accedisca a tota la informació al voltant de la campanya ací