Informació sobre la donació

Qui pot ser donant? D'acord amb la legislació vigent, qualsevol persona que en vida no s'haja manifestat en contra pot ser donant d'òrgans i de teixits; en principi, no hi ha límit d'edat per a donar. 

Tipus de donació: de donant viu i de cadàver

A més de les de sang, las donacions de viu més freqüents són les d'alguns teixits com ossos i els de cèl·lules progenitores hematopoiètiques (mèdul·la, cordó umbilical). En casos molt especials també és possible donar alguns òrgans (ronyó i lòbul hepàtic.)

 

La voluntat de donar, en el cas de la donació de teixits o de progenitors de donant viu, es manifestarà en el àmbit adequat, si es tracta de sang de cordó poden manifestar-se-li al seu ginecòleg o la seua comare, si vol fer-se donant de mèdul·la òssia pot consultar en el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana http://www.centro-transfusion.san.gva.es/  i en el cas de la donació d'órgans de viu, els propis equips quirúrgics trasplantadors els donaran les indicacions oportunes. En tots els casos els coordinadors hospitalaris o els gerents dels hospitals acreditats deuran proporcionar la informació prèvia a la presa de decisió i en tots ells, abans de l'extracció, deurán firmar el consentiment informat.

 

En cas del donant cadàver, el procés de donació s'inicia amb las constatacions legals estipulades després de produïrse la mort de l'individu, en haver cessat definitivament les seues funcions cardiorrespiratòries o encefàliques. Quan açò ocorre, es poden conservar de manera artificial els òrgans del cos per a trasplantament i es aleshores quan es demana el consentiment a la familia del difunt.

 

En tot el procés es manté absoluta confidencialitat, garantizant que la finalitat de la donació es la d'afavorir la salut o les condicions de vida del trasplantat sense ningún altre tipus de contraprestació econòmica.

Com i quan fer-se donant?

Si vosté es plantea la posibilidad de ser donant quan mora, l'únic que ha de fer és comunicar la decisió a la seua familia o afins, ja que sera ells els primers en ser consultats. Si, al manifestar el seu dessitg, observa reticències en els seus familiars, argumente sobre la fermesa de la seua decisió, cap esperar que, donat el cas, ells respeten la seua voluntat. També pot fer constar el seu dessitg de ser donant en el document d'últimes voluntats. Si ho dessitja pot imprimir, omplir i portar en la seua cartera la targeta que es pot descàrregar en el apartat de "Feu-vos donant".


Per a qualsevol tema relacionat amb la donació o el trasplantament pot demanar informació concreta en qualsevol coordinació hospitalaria de trasplantaments.

Altres donacions

DONACIÓ DE SANG

 

Per a el tractament d'hemorragies provocades per enfermetats, accidents, intervencions quirúrgiques, trasplantaments, etc. s'utilitza cada día una gran quantitat de sang i dels seus derivats.

La donació de sang no es perjudicial per a la salut, i els únics requisits imprescindibles per a ferse donant son: ser major de 18 anys i menor de 65, pesar més de 50 kg i no tenir ninguna contraindicació, la qual cosa es garanteix mitjançant la prèvia valoració mèdica i els exàmens pertinents.

 

DONACIÓ DE MÈDUL·LA ÒSSIA

 

En el tractament d'algunas enfermetats, com alguns tipus de leucèmia, es necesari el trasplantament de mèdul·la òssia. Quan es possible, aquesta s'extreu de familiars pròxims, però moltes vegades no existeix aquesta posibilitat i fa falta trobar un donant compatible.

Pot ser donant de mèdula òssia qualsevol persona, entre 18 i 40 anys d'edat, amb bon estat de salut. En les persones sanes, la mèdul·la òssia se regenera sola, com la sang, però la seua extracció requerix una intervenció quirúrgica que es practica en el hospital. Una vegada analitzada la seua sang, el donant de mèdul·la òssia deurà acceptar el compromís moral de donar la mèdul·la quan sorgisca un malalt que la precise. Per suposat, el donant podrà reconsiderar la seua decisió en qualsevol moment.

 

DONACIÓ DE SANG DE CORDÓ UMBILICAL

 

Què és la sang del cordó umbilical i per a què serveix?
 
Fa anys que es va descobrir que la sang del cordó umbilical conté les anomenades "cèl·lules mare sanguínies", especialitzades en la renovació de totes les cèl·lules Fa anys que es va descobrir que la sang del cordó umbilical conté les anomenades "cèl·lules mare sanguínies", especialitzades en la renovació de totes les cèl·lules de la sang (glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes). En la dècada dels 90 van començar a realitzar-se trasplantaments de cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical (SCU), a pacients la medul·la òssia dels quals estava malalta, verificant-se que s'obtenien clars èxits terapèutics.
 
De fet en l'actualitat la principal utilitat de la sang de cordó umbilical (SCU) són els trasplantaments, que poden indicar-se en malalts que pateixen determinades malalties congènites o adquirides de la medul·la òssia, tals com les leucèmies agudes o cròniques, etc.
 
Avui dia es realitzen trasplantaments amb SCU, medul·la òssia (MO) o Sang Perifèrica (SP) procedent d'un donant. Si bé fins fa uns anys s'utilitzava de manera exclusiva la MO en la realització d'aquest tipus trasplantes, després d'incorporar-se les altres dues fonts de cèl·lules mare (SCU i SP de donant), parlem en general de "trasplantaments de progenitors hemopoètics" (i que tradicionalment es coneixia com a "trasplantament de medul·la"). Per al trasplantament de xiquets o en casos urgents d'adults, la SCU és la font majorment empleada, fins i tot preferible a la medul·la òssia completa. Les complicacions com la malaltia d'empelt contra hoste (EICH) són menors, i la supervivència global pot ser major.
 
No obstant això quan s'indica un trasplantament de progenitors hemopoètics es realitza la cerca tant de donants de MO/*SP, com de SCU entre totes les unitats emmagatzemades.
 
La sang de cordó umbilical normalment es rebutjava després del naixement del bebé, però des que es va obrir la possibilitat de la seua ocupació per a trasplantament, van començar a guardar-se les unitats i així van ser creant-se els bancs públics de SCU a tot el món.
 
La donació altruista i pública de SCU implica que tots els cordons emmagatzemats en aquests bancs queden disponibles per a ser utilitzats en el trasplantament de qualsevol malalt compatible que ho necessite.
 
Així mateix actualment s'està investigant (sempre amb el consentiment de la mare donant) amb aquelles cèl·lules de SCU que no són útils per al trasplantament i en un futur aquestes recerques podrien tenir repercussions en el tractament de malalties no hematològiques.
 
En Espanya existeixen set Bancs de SCU públics i des de l'aprovació de l'antic RD 1301/2006 (actualment substituït pel RD Llei 9/2014), hi ha Bancs de SCU privats, que emmagatzemen les unitats de SCU para eventual ús autòlog.
 
En el nostre país el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) realitza les cerques tant de donants de medul·la com d'unitats de sang de cordó. L'Organització Nacional de Trasplantaments coordina en col·laboració amb el REDMO i amb els bancs de SCU l'obtenció i distribució de MO dels donants i de les unitats de SCU dels bancs.
 
Qui pot ser donant de Sang de Cordó Umbilical?
 
Pot ser donant de sang de cordó qualsevol embarassada sana major de 18 anys, amb un embaràs normal (no patològic) i un part que transcórrega sense complicacions.
 
Com fer-se donant de Sang de Cordó Umbilical?
 
Quan una embarassada desitja ser donant de sang de cordó umbilical, ha de dirigir-se a un dels Bancs de Sang de Cordó existents a Espanya o a una de les maternitats autoritzades. En qualsevol cas, i davant el dubte, consulte al seu ginecòleg sobre aquest aspecte.
 
Prèviament a la donació se li haurà d'informar sobre el procés i signarà, en el cas d'estar d'acord, un Consentiment Informat.
 
Per a la donació de la sang de cordó umbilical resulta imprescindible realitzar el següent:
 
1).- Una història clínica detallada a la mare sobre les possibles malalties infeccioses, hematològiques o de qualsevol altre tipus que contraindiquen l'ocupació de la sang de cordó.
 
2).- La realització a la mare en el moment del part d'una anàlisi de sang per a descartar qualsevol procés infecciós que poguera ser transmissible a la sang del cordó, especialment, els tests de l'hepatitis B i C, HIV i sífilis, entre altres.
 
3).- Un examen clínic del seu bebé al naixement i opcionalment després dels 3 mesos realitzat per un pediatre.
 
Qualsevol resultat patològic que resulte en els estudis realitzats amb motiu de la donació de la sang de cordó, serà comunicat a la mare pel metge responsable.
 
La sang del cordó umbilical serà criopreservada i eventualment emprada per a la realització d'un trasplantament a qualsevol pacient anònim del món que ho precise, sense una altra preferència que la millor compatibilitat possible.
 
No es lliurarà cap compensació econòmica ni de cap altre tipus per la donació de la sang de cordó umbilical.
 
Com es realitza l'extracció de la sang del cordó umbilical?
 
La recol·lecció de la sang del cordó es realitzarà en el moment del part. Després del naixement del xiquet i després de la secció del cordó umbilical es realitza una simple punció del cordó umbilical mentre que la placenta està encara en l'úter, i es recol·lecta la sang continguda en el cordó en una borsa específica per a açò.
 
L'extracció de SCU és totalment innòcua tant per a la mare com per al bebé, però no estarà indicada quan es presenten complicacions en el part que alteren la salut materna i/o fetal i aquesta extracció puga interferir en l'atenció adequada a la mare o al nounat.
 
Té alguna utilitat l'emmagatzematge de la sang de cordó umbilical per a ús autòlog (és a dir, emmagatzemar-ho per a l'eventual ús en el mateix xiquet)?
 
Múltiples experts en l'àmbit de la medicina i especialment en el del trasplantament de progenitors hematopoètics s'han expressat en contra de l'emmagatzematge autòlog de la SCU per la poca utilitat reconeguda que té. A més existeixen resolucions de la Comissió Nacional de Trasplantament del nostre país i de la mateixa Comissió Europea i del Consell d'Europa expressant la seua oposició o com menys els seus grans dubtes davant aquests bancs que guarden de forma autòloga la sang del cordó umbilical.
 
Cal tenir present que no totes les unitats de SCU que s'extrauen són vàlides o aptes per a trasplantament. Entorn d'un 20% de les unitats no presenten cel·lularitat adequada (que és el nombre de cèl·lules que la unitat ha de tenir per a considerar-les aptes per a trasplantament). Cal afegir un altre percentatge d'unitats que es descarten per contaminació o deterioració en el seu trasllat, ascendint fins a un 40% les unitats que no són finalment utilitzables després de la seua extracció, doncs no arriben a complir els estàndards de qualitat que es requereixen per a ser utilitzades en trasplantaments.
 
D'altra banda i el més important, les probabilitats que una unitat de SCU emmagatzemada de forma autòloga siga utilitzada finalment pel mateix xiquet són extremadament baixes. El motiu és que la pràctica totalitat de les indicacions de trasplantament en la infància es deuen a malalties que tenen una base genètica o congènita i, per tant, poden estar presents en les cèl·lules del cordó. És més, una vegada fet el diagnòstic de malaltia, la unitat de SCU es descartaria per a l'eventual trasplantament del xiquet o de qualsevol altre pacient.
 
Fins al moment solament s'han publicat en el món 9 casos de trasplantament d'aquests cordons (sempre en malalties adquirides, no congènites) enfront dels més de 20.000 trasplantaments efectuats en el món. En el cas que un d'aquests xiquets dels quals s'ha guardat el cordó tinguera necessitat d'un trasplantament per leucèmia o malaltia congènita, hauria de recórrer a un cordó d'un banc públic.
 
Sempre que hi haja indicació mèdica establida per un especialista de guardar el cordó per a algun altre membre de la família amb determinada malaltia (donació dirigida), aquesta es podrà fer en un banc públic amb les mateixes garanties que quan la donació es fa per a terceres persones, però emmagatzemant-la para la seua pròpia família.
 
Per tot l'anterior, l'Organització Nacional de Trasplantaments desaconsella l'emmagatzematge de SCU en bancs autòlogues i recomana la donació pública, amb vertadera utilitat demostrada mitjançant evidència científica.
 
A Espanya, si algú necessita un trasplantament de progenitors hematopoètics, el REDMO (Registre Espanyol de Donant de Medul·la Òssia) s'encarrega de realitzar la cerca d'un donant de medul·la òssia/sang perifèrica o sang de cordó umbilical adequada, tant en l'àmbit nacional com a internacional, oferint les mateixes possibilitats que si aquesta cerca s'inicia des dels Estats Units o qualsevol altre país europeu.
 
Puc guardar la sang del cordó del meu fill per a ús autòlog (és a dir per a emmagatzemar-ho per a l'eventual ús en el mateix xiquet)?
 
El RD Llei 9/2014 reconeix la capacitat dels pares de poder guardar la sang de cordó umbilical (SCU) del seu fill per a ús autòlog eventual. Vosté pot guardar la SCU del seu fill en algun dels bancs autòlogues autoritzats en el nostre país o pot vosté enviar la SCU del seu fill a qualsevol banc de SCU fora del nostre país sempre que es complisquen les condicions que arreplega el reial decret llei anteriorment esmentat.
 
Quins requisits ha de complir un banc de sang de cordó umbilical per a eventual ús autòlog per a ser autoritzat?
 
Perquè un banc de SCU d'aquestes característiques puga ser autoritzat ha de complir les següents condicions:
 
  • Complir els requisits que apareixen especificats en els punts 2 i 3 de l'Annex I del RD Llei 9/2014.
  • Desenvolupar la seua activitat sense ànim de lucre, igual que els restants establiments de cèl·lules i teixits.
  • Mantenir els mateixos estàndards de qualitat en l'obtenció, processament i emmagatzematge que els bancs de SCU públics.
  • Assegurar que en cas de cessament d'activitat les unitats de SCU emmagatzemades seran transferides a un altre banc sense cap risc de pèrdua ni deterioració.
  • Posar a la disposició del Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) totes les unitats emmagatzemades perquè puguen ser utilitzades per a tractar a qualsevol pacient que necessite un trasplantament de SCU i siga compatible amb alguna de les unitats emmagatzemades en el banc.
 
Vosté pot guardar la SCU del seu fill en algun dels bancs autòlogues en el nostre país situats dins del territori espanyol sempre que es complisquen les següents premisses:
 
  • Que el centre on nasca el seu fill compte amb l'autorització específica per a l'extracció de SCU. (Veure Llistat)
  • Que el banc on emmagatzemarà la unitat de SCU tinga l'autorització pertinent per a aquesta activitat.
  • Que existisca un acord o conveni entre la maternitat on nasca el seu fill i el banc on s'emmagatzemarà la unitat. (Veure Llistat)
 
Ha de conéixer que per Llei, totes les unitats de SCU emmagatzemades en bancs autòlogues que estiguen situats dins del territori espanyol, quedaran a la disposició del REDMO i podran ser utilitzades per a tractar a qualsevol pacient que necessite un trasplantament de SCU i siga compatible amb alguna de les unitats emmagatzemades.
 
 
 
 
Puc traure la sang del cordó del meu fill fora d'Espanya?
 
D'acord amb el RD Llei 9/2014 vosté pot traure la sang del cordó umbilical (SCU) del seu fill fora del nostre país sempre que ho desitge i emmagatzemar-ho en un banc en l'estranger, no obstant això han de complir-se les següents circumstàncies:
 
  • El centre on nasca el seu fill ha de tenir una autorització específica per a extraure SCU.
  • El banc de SCU al que vosté envie la unitat de SCU del seu fill ha d'estar autoritzat per a l'activitat d'emmagatzematge.
  • Ha d'existir un conveni o acord entre la maternitat on nasca el seu fill i el banc on s'emmagatzeme la SCU del seu fill.
 
A més, i en el cas que el banc on envie la SCU del seu fill es trobe fóra de la Unió Europea, haurà de sol·licitar-se una autorització d'eixida del nostre país de la unitat de SCU del seu fill a l'Organització Nacional de Trasplantaments.
 
En aquest supòsit (quan la unitat de SCU del seu fill vaja a ser enviada per a emmagatzematge a un banc de SCU que es trobe fóra de la Unió Europea), el banc o companyia mitjançaria ha de cursar una sol·licitud al Director de l'Organització Nacional de Trasplantaments perquè se li autoritze l'eixida d'aquesta unitat de SCU del nostre país. Per a açò, juntament amb la sol·licitud, haurà de presentar:
 
  • Certificació o document que demostre que el banc de SCU al que vosté vaja a enviar per a emmagatzematge la unitat de SCU del seu fill està degudament autoritzat per a tal activitat.
  • Certificació o document que demostre l'existència d'un conveni o acord entre la maternitat on nasca el seu fill i el banc on s'emmagatzeme la SCU del seu fill.
  • Serologies de la mare realitzades en el context del part, tal com exigeix el RD Llei 9/2014.